viernes, 19 de diciembre de 2014

CORBS MARINS: DIA 353



El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és un au que sovinteja a l'hivern a les Terres de l'Ebre. Es freqüent veure'l amb les seves ales desplegades aixugant-les al sol.

L'altre dia, al Goleró, n'hi havia un grup molt gran, que vistos des de lluny, semblaven pingüins, tots juntets i negres.

jueves, 18 de diciembre de 2014

AI WEIWEI: DIA 352


Fins el 1 de febrer de 2015, al Palau de la Virreina de Barcelona  es pot veure l'exposició titulada On the table Ai Weiwei.

Ai Weiwei és un artista i activista social xinès que va passar de ser assessor artístic en la construcció de l'estadi nacional de Pequin, conegut com niu d'ocell, seu inaugural dels Jocs Olímpics de 2008 a estar detingut  i empresonat per les autoritats xineses.

Ai Weiwei és va fer molest per al Govern xinès arrel del terratrémol de Sichuan de 2008 on van morir molts de nens sota les runes de les escoles i on es va constatar la mala qualitat de les construccions xineses modernes, doncs edificacions antigues van quedar dempeus i les més modernes es van enfonsar.

La meva fotografia recull, com si un joc de matriosques es tractés, l'ull del fotògraf,  captant la mirada dels assistents a l'exposició, mirant fotografies  d'arreu del món  on es veu la presència del propi fotògraf a traves de la seva ma en posició poc educada.

miércoles, 17 de diciembre de 2014

APOCALIPSI: DIA 351


Dilluns va ploure gairebé tot el dia. A l'hora de la posta de sol, però,  l'astre es va assomar tímidament per damunt la serra dels Ports i per sota de la línia de núvols,  pintant un cel apocalíptic.

SOLITÀRIA: DIA 350


Hom diu que naixem sols i morim sols. Totes les persones que ens trobem pel camí, ens acompanyen més o menys. Sovint també, entre els dos extrems de la vida, ens sentim sols. És possible que tinguem companyia o que no tinguem tota la que volem, però és inevitable en algun moment sentir-se sol. Qui té una bona autoestima, però, pot sentir-se sol però no necessàriament infeliç. 

Ens inventem molts de brogits al llarg de la vida per tal que el soroll no ens permeti escoltar el fons de nosaltres mateixos. Un fons que pot ser lluminós, però que també pot ser obscur. Hem de trobar els moments per assomar-nos al brocal del pou  i veure endins.

martes, 16 de diciembre de 2014

CALMA: DIA 349


Calma. Després de llevantades  i mestralades dissabte passat la Badia dels Alfacs estava en calma. Els cicles de la vida, però, sempre donen moviment. La calma absoluta és la mort.

SURFEJANT: DIA 348


Quan ens parlen de surf ens venen al cap imatges de Hawai, Califòrnia. Sense anar tan  lluny, molts sabem que també es surfeja al País Basc o a l'Algarbe portuguès. A casa nostra, en el mar Mediterrani no és habitual veure gent fent surf perquè no hi ha massa ones. Però les ganes ho són tot, i en algunes zones,  en dies en què la mar està remenada també podem veure surfistes.

A la fotografia  practicants de surf a Roda de Barà.

sábado, 13 de diciembre de 2014

ORQUÍDIES A L'IKEA: 347


M'agrada especialment les botigues Ikea per les coses econòmiques que té per a la llar.  Un exemple és que pots comprar una orquídia Phalaenopsis per un poc més de 6 euros.  Qui no té una orquídia a casa és perquè no vol.

viernes, 12 de diciembre de 2014

JUST DIVORCED: DIA 346


Des de fora tots els nuvis sembla que siguin completament feliços el dia de la seva boda. "Blanca y radiante va la novia", diu la carrinclona cançó que  lloa el dia de noces d'una núvia.

El cert és però, que he tingut oportunitat de parlar amb persones  en les quals trontolla el matrimoni que m'han confessat que es van casar sense amor. Com, he pensat. És cert això noia  o és una  revisitació interessada de la teva memòria? Perquè si et vas cassar sense amor, és per apretar a córrer.

Molts matrimonis, però,  fins i tot els que es van casar per amor, arriba un dia en què decideixen posar fi al vincle.  Aquesta decisió no és fàcil i en algunes ocasions és plena d'episodis turmentosos entre els membres dels que abans s'estimàven.   

Això dona per a molta literatura.  Un resum cru i descarnat explicaria que en un  principi els pets  voliem que fessin olor a roses i al final, els pets fan olor del que són, gasos fètids. Just divorced, metafòricament parlant, és clar.

Fotografia presa al Saló Autoretro de Barcelona.

jueves, 11 de diciembre de 2014

EL CADILLAC: DIA 345


En el saló Autoretro de Barcelona es poden veure  cotxes clàssics espectaculars.

A la fotografia  podeu veure el frontal d'un Cadillac El Dorado de l'any 1959. Tot el vehicle és espectacular, especialment la seva part trasera amb  les seves enormes aletes posteriors amb els fars amb forma de coet.

EXHIBICIÓ TRIAL JOTA.GAS: DIA 344



El passat cap de setmana es va realitzar a la Fira de Barcelona el XXI Saló Autoretro, dedicat a l'automòbil i motocicleta classiques.

Una de les activitats  d'animació del Saló va ser una exhibició  de trial a càrrec dels pilots Jordi  Pascuet i Marcel Justribó equipats amb motocicletes Jotagas

En la fotografia un moment de l'exhhibició amb el pilot fent acrobàcies  amb la motocicleta al voltant d'un sofert  espectador-participant.

miércoles, 10 de diciembre de 2014

AUTORETRAT: DIA 343


Un dels gèneres pictórics que utilitzàven els pintors clàssics eren l'autoretrat.  Da Vinci, Rembrand, Van Gogh, Khalo o Bacon van utilitzar aquest génere. La major part de  pintors contemporanis  fugen  absolutament del figurisme. Com pintaria un autoretrat Kandinski o Mondrian?   

En fotografia s'ha posat de moda l'autoretrat. No podiem dir-ne així, haviem de manllevar una paraula de l'anglés per referir-nos a una fotografia d'un mateix, sol o acompanyat, presa amb el mòbil: selfie.

El passat cap de setmana vaig aprofitar una de les boles gegants de l'arbre de Nadal situat al carrer Portal de l'Àngel de Barcelona per  prendre'm un autoretrat.

martes, 9 de diciembre de 2014

OLIVER: DIA 342


En el carrer dels Banys Nous número 10 de Barcelona es troba la botiga Oliver.

Aquesta botiga dedicada a objectes de decoració, mobiliari i moda té  a la venda moltes coses boniques. El que desllumbra, però, és  que  al fons del local es van trobar mentre es feien obres per adequació del local uns banys jueus, que s'atribueixen al segle XII.

No és estrany atès que aquest carrer es troba dins dels límits del call jueu de Barcelona, en una zona interior de la primera muralla romana de la ciutat.


BASÍLICA GALERIA: DIA 341


Prop de la Catedral de Barcelona i el Palau de la Generalitat, en el carrer Sant Sever número 7, es troba  una de les botigues més espectaculars de Barcelona. 

És la basílica galeria on podreu trobar joies, complements i perfums que no us deixaran indiferents.

Les joies   són elaborades amb multitud de materials, colors i elements diferents. Els perfums són tan variats que gairebé es podria dir que són  personalitzats. Els preus no són econòmics, però tampoc són els d'una joieria del Passeig de Gràcia. Val la pena fer-ne una visita.

lunes, 8 de diciembre de 2014

CAGANERS: DIA 340


A la fira de Santa Llúcia de Barcelona  podreu trobar tots els productes típics de guarniment nadalencs: arbres, decoracions d'arbres, branques d'eucaliptus, branquetes de grébol, molsa, betlems, etc.

Una de les peces  dels  betlems més catalanistes és la figura del caganer.  Inicialment era una figureta d'un pastor en posició agegut en plena acció defecatòria. Amb els anys, els productors de caganers, especialment  el racó del caganer.com  treuen cada any novetats amb personatges de més o menys actualitat en posició caganera.

Seria bo conèixer les vendes de cada tipus de caganer per veure quin personatge té més popularitat.  No sé si la gent escull el personatge que més li agrada o el que més tirria li fa, crec que una mica  hi haurà de tot.

DIA DE LA CONSTITUCIÓ: DIA 339


Dissabte passat era festiu.  El calendari indicava que era el dia de la Constitució Espanyola. A Barcelona, per la tarda, tothom ho celebrava a tope.  Al carrer Portal de l'Àngel  de Barcelona no s'hi podia ni caminar, tothom celebrant-ho desaforadament. Tot ple de banderes de Visa i  Mastercard. Quins països tu!

jueves, 4 de diciembre de 2014

CÓRRER LA TARONJA: DIA 338


A les nostres Terres,  hi ha un terme que és "córrer la taronja" que significa anar a robar unes taronges.

Ahir vam saber que els Mossos d'Esquadra van escorcollar les instal.lacions de l'empresa Agrogruit i en van detenir a quatre persones pressumptament implicades  en un delicte econòmic.

I és que quan erem  molt joves, de vegades anàvem a algun hort a collir quatre taronges. Ara, però, n'hi ha alguns que això de robar  quatre taronges se'ls  queda molt curt i ho han sofisticat per prendre diners de les taronges que cullen altres.

miércoles, 3 de diciembre de 2014

BARRANCS COM A RIUS: DIA 337


El temporal de llevant del passat cap de setmana ens va deixar pluges abundants a les Terres de l'Ebre, especialment al Massís dels Ports.

És per això que molts de barrancs que naixen en aquesta serralada, habitualment secs,  es van veure plens d'aigua terrossa i rebolta, baixant  de forma violenta.

A la fotografia es pot veure el barranc de San Antoni.

martes, 2 de diciembre de 2014

ALEGRA'M EL DIA: 336


De vegades, hom vol canviar al món i especula sobre noves formes d'organització política, social i econòmica dificilíssimes de posar en pràctica perquè necessiten grans esforços i contraposen interessos sovint irreconciliables.

Se'ns oblida que el món es pot canviar amb petits detalls que passen pel control de les nostres accions. No embrutar. Ser amable.  Somriure més sovint. Fer bé la feina. Alegrar  i facilitar la vida als altres. Que fàcil és i  per molts sembla que sigui una cosa impossible!!!

M'agrada  la cafeteria la Trato d'Amposta perquè et dibuixen un somriure en cada cafè amb llet que et preparen. Ells  transformen el meu món, que ho sàpiguen. Moltes gràcies!

lunes, 1 de diciembre de 2014

BRUTS: DIA 335


Els humans som bruts. Som capaços de fabricar residus que la natura tarda molts anys en fer desaparèixer. 

L'home viu col.lectivament de la forma en què individualment no pot: juga a ser immortal.  Des de la immortalitat es poden destruir espais naturals, extingir espécies animals, fabricar substàncies contaminants, abocar residus sòlids, líquids, gasosos, radioactius.

El mar ens recorda sovint que ho pagarem. El mar ens retorna tota la brossa que tirem com si digués  "aquí teniu, bruts, això és vostre". La natura  pressionada  de forma brutal pels homes ens ho farà pagar d'aquí uns anys i ens farà sabedors que col.lectivament tampoc  som immortals.

domingo, 30 de noviembre de 2014

LA PLATJA DE L'ARENAL: DIA 334


La llevantada del cap de setmana ens ha deixat moltes imatges de pluges, barrancs plens, grans onades, platjes esborrades...

La fotografia és de la platja de l'Arenal  a  l'Ampolla aquest matí.

sábado, 29 de noviembre de 2014

PLATJA DE SANTA LLÚCIA: DIA 333


Avui el vent de llevant ha agitat el normalment calmat mar Mediterrani. A la platja de Santa Llúcia del Perelló, la força del mar  ha portat  a terra troncs i la zona  de platja, adjacent al Morro de Gos, on a l'estiu es fa el tradicional sopar  la nit del 15 d'agost estava completament esborrat per  la mar.

viernes, 28 de noviembre de 2014

ELS VIGILANTS DEL MAS: DIA 332


Normalment les finques  del camp solen estar vigilades per gossos. L'altre dia, però, a la Terra Alta vaig veure uns gats que podien passar per vigilants de la finca. No bordaven pas, ni ensenyaven les dents, però, sinó que maulàven i roncàven, mentre aixecaben la cua, pidolant menjar i alguna carícia furtiva. Quins vigilants més amables (no sé si els propietaris del mas pensaran el mateix).

jueves, 27 de noviembre de 2014

DELS PORTS A L'EBRE: DIA 331


Un dels rius que naixen dels ports és el riu Estrets. En realitat és un afluent del riu Algars. Les aigües confluiran en el Matarranya i finalment  al riu Ebre.

miércoles, 26 de noviembre de 2014

QUE SI SÓN VERDES, QUE SI SÓN MADURES: DIA 330


N'hi ha un refrany que s'utilitza per referir-se a llargues i estérils discusions: que si són  verdes, que si són madures.

Com a ciutadà de Catalunya començo a estar una mica cansat d'aquesta tensió a la que ens sotmeten els dirigents polítics amb el tema de la independència. Qui em fatiga més és el president Mas. No puc dir que ha portat malament el procés cap a la independència, però després de la seva última proposta d'ahir, tinc la sensació que assistim a un altre episodi per allargar el temps, utilitzant un altre refrany "qui dia passa, any empeny".

El president Mas té tics clarament personalistes que ratllen el messianisme. La proposta d'ahir, sembla que desconeguda per tothom, fins i tot la gent de CiU, malgrat que era previsible, no deixa de ser una mostra del divisme del Sr. Mas. Si tant clar té que la solució és fer una llista única de país, perquè no la treballa  amb discreció en lloc d'explicar-la públicament en un auditori amb milers d'invitats i nombrosa presència de mitjans de comunicació? Ens mereixem els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya que se'ns exposi un altre cop a un nou debat sobre el camí cap a la independència?

lunes, 24 de noviembre de 2014

EL RIU ESTRETS: DIA 329


Un dels rius que nàixen als Ports és l'Estret. Actualment tan sols hi baixa un filet d'aigua. A la seva vora, però, els prats  estan verds i arbres com presseguers, anoers o magraners tenen les seves fulles amb tonalitats tardorenques. Al fons i a la dreta de la imatge, les Roques de'n Benet.

DECADÈNCIA: DIA 328


La paraula decadència  deriva del verb decaure el qual significa passar gradualment d'un estat més o menys perfecte o pròsper a un estat d'imperfecció, d'adversitat o de dissolució.

El significat, per tant, ens parla d'un procés i no d'un resultat. Un edifici  decau un cop començar a estar imperfecte. Una persona entra en decadència, si és que alguna vegada  va arribar a ser prou perfecta, quan comencen a aparèixer malalties associades a l'edat.

Però quan comença la decadència? És de difícil determinació el moment exacte en què  un edifici o una persona entren en  clara decadència (no oblidem que és un procès).

I les societats, quan comencen la seva decadència? Havien arribat en algun moment a ser prou perfectes o pròsperes?

domingo, 23 de noviembre de 2014

RIUS DE VI: DIA 327


Les fulles de la vinya poden agafar tonalitats molt variades a la tardor, fins i tot el color del vi.

RAÏMS A LA TERRA ALTA: DIA 326


Avui hem pujat a la Terra Alta.  Moltes vinyes ja han perdut les seves fulles, però algunes encara les conserven i mostren les seves tonalitats grogues, rogenques i granatoses. En moltes d'elles, també, encara es poden trobar grans de raïm. Si els probeu els grans veureu que estan plens de sucre i molt sabrosos.

viernes, 21 de noviembre de 2014

OLOR DE MAR: DIA 325


Tan sols resta un mes per arribar al solstici d'hivern.  Fins llavors veurem com el dia, ja no molt llarg, s'escurça cada dia un poc més.  

Quan alguna cosa va escassa, sembla que hi tinguem més afinitat. És per això que assaborir una rajos de sol aquests dies  pot arribar a ser més plaenter que durant l'estiu. Llàstima que els núvols ens ho impedeixen molts de dies.

TEMPS MODERNS: DIA 324


Fa cents anys  els terrenys de la fotografia eren camps on s'hi conreaven vegetals i s'hi criàven animals. Els pagesos n'eren propietaris de la terra i els animals i ho venien en el mercat municipal, prop d'on vivien els consumidors.

Ara  tan sols hi ha quitrà i formigó. Els vegetals i la carn no se sap d'on venen i com s'han obtingut. El ciutadà s'hi ha de desplaçar a comprar-los fora de la ciutat. Els beneficis de la transacció comercial van a parar a mans desconegudes i anònimes que viuen a milers de quilòmetres d'aquí.

Temps moderns.

jueves, 20 de noviembre de 2014

JOAN REBULL I LLAMBRICH: DIA 323


Joan Rebull i Llambrich és un  gran pintor nascut a l'Ametlla de Mar, no del tot   reconegut a les nostres Terres, potser pel seu estil clàssic.

Durant molts anys ha pintat paisatges i en els últims anys s'ha fet popular per pintar quadres de gran format de temàtica religiosa  com per exemple el quadre titulat La pujada de la mare de Déu a Mig Camí que es pot  veure a l'ermita del mateix nom a Tortosa o dos quadres   ubicats a l'ermita de la Torre  de l'Aldea.

A la fotografia, el quadre  de 4,65 metres d'amplada per 2,55 metres d'alçada titulat  La sega de l'arrós. Acció de gràcies a la Mare de Déu.




martes, 18 de noviembre de 2014

LA TARDOR AL DELTA DE L'EBRE: DIA 322


El delta de l'Ebre ofereix paisatges canviant al llarg de les estacions.  La tardor també.  Si cerques prou també  pots trobar paisatges de color ocre i daurat.

lunes, 17 de noviembre de 2014

CAIXES: DIA 321


Les caixes de verdura apilades i de colors diferents són  un motiu fotogràfic interessant.

domingo, 16 de noviembre de 2014

PREGA, PERÒ PAGA!: DIA 320


A l'ermita de la Torre de l'Aldea  es pot veure com pressiona l'Església catòlica als seus fidels.

Tot  sembla començar amb un guió tradicional dels creients: pregar a Déu.

En el quadre blanc, la pregària diu: "Encenc aquesta llum com a signe de la meva fe. I aquesta llàntia que es consumeix, vull que simbolitzi la meva voluntat d'entrega a Déu".

Però compte, la llàntia simbolitza la voluntat d'entrega a Déu i per això cal entregar-li alguna cosa més que fe: cal pagar!.

Això ho recorden dos cartells en color vermell que diuen: "No us oblideu de pagar cada candela que enceneu".

Bé, l'església catòlica sol parlar eufemísticament de donatius quan ven espelmes per encendre. A l'ermita de l'Aldea, no calen eufemismes, doncs s'invita al creient no a donar sinó a pagar!!!

Els castellans tenen aquell refrany  que diu: "A Dios rogando, y con el mazo dando". A partir d'avui, el refrany ja serà diferent: "A Dios rogando, y con la cartera dando".


ESTORNELLS: DIA 319



Al novembre tenim uns visitants centroeuropeus gregaris, sorollosos i bruts. Són els estornells vulgars. És fàcil veure grans grups de milers d'invidus   dibuixant taques fosques en el cel,  arrasant conreus i deixant arbres, parcs, cotxes o qualsevol cosa que s'hi fiqui a sota plens dels seus excrements.

Quan els veig em recorden els animalons de la  pel.lícula ocells d'Alfred Hicthcok. Aquests no ataquen. Avui per avui no. Qui sap demà.

sábado, 15 de noviembre de 2014

MAR MOGUT, ULLS CALMATS: DIA 318


Mai perdràs la pau, si malgrat  l'exterior estigui remenat, foragitat o alterat, el teu interior ho vegi des de la calma, l'acceptació i el perdó.


jueves, 13 de noviembre de 2014

EL PONT DEL PASSADOR: DIA 317


A l'any 2010 va entrar en servei el pont del Passador que uneix  els pobles de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja. Aquesta obra va suposar una inversió de 17,9 milions d'euros i ha suposat  una gran transformació  en la vida diària  de prop de 20.000 persones.

Avui l'Estat espanyol ha pagat a l'empresa ESCAL UGS (Florentino Pérez)  la quantitat de 1.350 milions d'euros per la paralització del Projecte Castor.

Les operacions matemàtiques són fàcils. La indemnització que rebrà Florentino Pérez, suposaria la construcció de 75 ponts com el Passador.

O més operacions matemàtiques, la quantitat pagada a l'empresa de Florentino Pérez equival a pagar una prestació mensual de 400 euros, durant 10 anys a 28.125 persones!!


TEMPUS FUGIT: DIA 316


Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus, singula dum capti circumvectamur amore.

Publio Virgilio Maron

(Però fuig mentre tant, fuig irreparablement el temps, mentre ens demorem atrapats per l'amor cap els detalls)


miércoles, 12 de noviembre de 2014

HOSTAL BOFILL A VILADRAU: DIA 315


Al poble de Viladrau, a cavall de la cara nord del Montseny i del Massís de les Guilleries, s'hi troba un edifici emblemàtic.

Es tracta de l'hostal Bofill, acabat de construir l'any 1898.   Aquest edifici va ser construir per Ramón Bofill i Gallés, un dels primers dentistes titulats del país que va decidir construir aquest allotjament per a l'estiueig, ateses les bondats  de les  seves temperatures a l'estiu i la bellesa de l'entorn.

Quan es va inaugurar obria quatre mesos a l'any i disposava de cinquanta habitacions. Actualment tan sols en té divuit.  En els seus baixos es troba el bar i una sala menjador amb capacitat per duescentes persones, amb vitralls modernistes i finestrals oberts als seus jardins i cap el Montseny.

Finalment dir que després de visitar el Monseny, sense haver dinat, vam  arribar-hi passades les 15.30 hores de la tarda i ens van donar de menjar!!!

En la fotografia una imatge de la seva façana amb el Montseny al fons.

martes, 11 de noviembre de 2014

EL MAGATZEM: DIA 314



On amagarieu  un tresor? En una caixa bonica o en una caixa lletja?  Si us trobéssiu dues caixes, una bonica i una lletja, quina agafarieu?