LO RIU ÉS VIDA (2): DIA 151

El Govern d'Espanya del Partit Popular ha rebutjat la petició del Govern de Catalunya de deixar sense efecte el Pla de Conca de l'Ebre.

La implementació d'aquest Pla és una amenaça per aquesta  meravella de la naturalesa denominada riu.  Ja ho deia Jorge  Manrique en les seves coples a la mort del seu pare  que "nuestras vidas son los ríos que van a dar en el mar".  Doncs sembla que alguns s'empecinen en matar vides, que és el que suposa matar un riu.  El progrés en diuen. La ignorància i l'avarícia en dic jo.

RIUS DELS PORTS: DIA 150

Sempre  es diu que una de les mancances dels Ports és que no són abundants amb aigua. El cert és, però, que en aquesta serralada hi naixen rius com el Matarranya, Estrets, Algars, Ulldemó i Canaletes que  ens ofereixen  preciosos racons per deleitar-se amb la natura.

Són racons normalment concorreguts per   excursionistes, però mai massificats i per desgràcia, pintats per pocs paisatgistes. Com homenatge als pintors, us deixo aquesta fotografia editada amb un filtre que emula la pintura a l'oli.

COR DE POMA: DIA 149

Quan es parla del cor de la poma, hom es refereix a la seva part interior. Sempre havia pensat que quan es parlava del cor, era una metàfora per referir-se a la seva part més endinsada, on està la seva essència que són les llavors, que cor era com dir pinyol d'altres fruites.

L'altre dia, quan en vaig partir una per fer-li una fotografia vaig veure que era alguna cosa més que una metàfora, doncs realment tenia dibuixada una forma de cor.

BERNAT PESCAIRE: DIA 148

El bernat pescaire (ardea cinerea) és un au molt freqüent  en el Delta de l'Ebre. En el seu hàbitat natural és un au que s'espanta fàcilment i es difícil aproximar-s'hi. A Sant Feliu de Llobregat, en un parc municipal, tenen una bassa nodrida d'ànecs i també hi ha un exemplar de bernat a qui li agrada deixar-se fotografiar.

OBSOLESCÈNCIA: DIA 147

Cada cop la tecnologia és queda més prompte obsoleta.  Les novetats dels fabricants cada cop triguen menys i es va forçant al consumidor a substituir uns productes per un altres. 

De vegades el salt tecnològic és suau: unes millors especificacions, més utilitats... De vegades el salt és brutal, com per exemple el pas de  la màquina d'escriure a l'ordinador. De vegades, la tecnologia és completament nova, com va passar amb la telefonia mòbil.

Hi ha aparells  tecnològicament desfasats que inevitablement et fan despertar nostàlgia. Qui no s'ha quedat  mai embadalit davant d'una màquina d'escriure o una càmera de fotografiar antigues?

JOCS DE NENS: DIA 146

De petit m'agradava jugar amb la terra. El súmum va ser un munt de sorra que tenia el meu padrí en una finca  d'oliveres i garrofers a la zona de Fullola que anàva a utilitzar per fer unes reparacions a la caseta.

Com a maldestre aprenent d'enginyer, amb l'ajuda d'alguna fusta o una pedra, dibuixava carreteres  que s'enfilàven en la montanya d'arena.  Moltes vegades no tenia cap vehicle apte per circular en aquelles carreteres, malgrat sí recordo haver tingut algun camió de joguina. El que no recordo és haver tingut una excavadora o cap altre tipus de màquina per l'estil. I  m'hagués agradat.

De gran, però,  he vist treballar a gent amb maquinària pesada i he pensat  que no semblava  tan divertit com moure la maquinària de joguina. Hàndicaps de fer-se gran.

PALAU FALGUERA: DIA 145

Un dels actius patrimonials de Sant Feliu de LLobregat  és el Palau  Falguera. Edificat en el segle XVII, el seu aspecte actual és més degut a les intervencions produïdes en el segle XIX, tal com la seva façana amb estil neoclàsic, però amb estil romàntic, com es fa evident en  els seus jardins.

Després d'haver passat per diferents mans, actualment és propietat de l'Ajuntament de Sant Feliu de LLobregat.

JAZZ AL JAMBOREE: DIA 144

Divendres  passat, vam seguir la recomanació de la Carme, i van anar  a la mítica Sala Jamboree de la Plaça Reial de Barcelona, vaig veure el concert de Kenny Garrett Quintet.

Aquest saxofonista nascut a Detroït es va donar a conèixer quan tocava a l'orquestra de Duke Ellington a l'any 1978. Més tard, va tocar cinc anys amb Miles Davis.  Des de fa anys, però, té una carrera en solitari, ha estat nominat en diferents ocasions per als premis Grammy en la categoria de jazz, guanyant aquest prestigiós guardó a l'any 2010 al millor àlbum de Jazz instrumental  amb el seu disc Five Peace Band-Live.

EL SOMNI D'UNA CATALUNYA INDEPENDENT: DIA 143

Ahir van haver-hi eleccions europees i els resultats ens han deixat una Catalunya que va sortir  a votar en majoria als partits favorables al dret a decidir, els quals van rebre  més del 50 % dels vots i van permetre a ERC ser la força més votada  a Catalunya, per primer cop  des de la  última recuperació de la democràcia.

Cada català  sempre ha tingut una idea de com voldria que fos Catalunya. Sovint, però, no es trobava el camí perquè cada català cercava la seva  pròpia Catalunya imaginària.

Des de fa pocs anys, però, les coses han canviat i molts catalans persegueixen una Catalunya  definida per una única característica: la independència. Aquesta simplesa, crec, que és el que dona força al procés, i molts de nosaltres, com els aneguets de la fotografia,  volem anar a aixopluc d'aquesta Catalunya formada  al llarg de la història per un  gran i nodrit imaginari col.lectiu  alimentat per milers i milers d'aneguets/catalans/catalanes.

LA MIRADA DE LES BÈSTIES: DIA 142

La mirada de les bèsties  és molt diferent. Si mires als ulls d'una vaca o una ovella veus poca vivor. Un  gat et mira  de forma incisiva. Un gos et mira trist, disposat, distret, curiós. Un cavall et mira com astorat. Als cavalls, ases i  mules els hi solen posar al cap uns estris per tapar-los la mirada lateral. Es veu que si veuen massa coses s'espanten i és millor que mirin sempre cap endavant.

Les persones són com les bésties. Cada mirada és diferent. N'hia de poc vives. Altres incisives, com d'aguilot a punt de caçar una presa. Altres  ulls traspuen ignorància. D'altres  ganes sobrades d'ajudar als altres. N'hi ha mirades que com als dels cavalls, tot i no portar cap impedimenta que els dificulti la mirada, semblen disposades en mirar sempre en la mateixa direcció, com els rucs.

Fotografia: Festa medieval de Montblanc.

TOMÀQUET: DIA 141

Per mi, una de les millors coses que ens va portar el descobriment  del continent americà  va ser el tomàquet.

 

Posiblement sigui la verdura més globalitzada, doncs la trobem present a les cuines de tots els continents.

 

De petit, de tomàquets n'hi havien de poques varietats diferents, i algunes tan sols les podíem asaborir en determinats periodes de l'any. Avui en dia, en canvi, n'hi ha una infinitat de varietats a la nostra disposició tot l'any.

 

Ara, però, ja es poden comprar tomàquests d'amanida com m'agraden a mi: que s'aguantin dures malgrat  tinguin color vermell i a l'hora siguin sucoses i amb un sabor intens.

 

A la fotografía, la forma de menjar-la que més m'agrada: oberta per  la meitat, amb una mica de sal maldon i un bon rajolí d'oli d'oliva verge.

CAVALL: DIA 140

El cavall sempre ha estat un animal amb molta utilitat per a l'home. Com a vehicle de transport, per carregar pes, per a tasques agrícolas, com  a antiga  maquinària militar.

 

L'home també l'ha utlitzat per a activitats lúdiques en forma de curses de velocitat, d'obstacles, concursos d'arrosegament, exhibicions de doma.

 

Últimament, però, també està sent utilitzat com eina guaridora. Així, la hipoteràpia o equinoteràpìa permet  la utilització d'aquest animal per a teràpies de millora de la salut física i psíquica. Un animal, complet.

CASTELL D'ALCALÀ DE XIVERT: DIA 139

Des del castell d'Alcalà de Xivert, situat a la Serra d'Irta,  es  pot veure des d'Alcanar fins Orpesa i fins i tot una mica més enllà.

No és  gens estrany que hagi estat una zona amb presència humana des de l'època dels íbers i especialment en l'època sarraïna.   Al  seu peu està Alcalà de Xivert, amb un preciós campanar d'esglèsia d'estil purament valencià.

ADAPTACIÓ: 138

Les granotes són una espècie d'amfibi que trobem a  les Terres de l'Ebre. La seva capacitat d'adaptació és molt bona, doncs  viuen tant  dins com fora de l'aigua. A més a més, el seu color les camufla en l'entorn i dificulta que puguin ser atrapades pels depredadors. Mireu a la fotografia si no està ben amagada a la fotografia.

N'hi ha persones que són com granotes. Que s'adapten a tot i sempre  aconsegueixen el seu objectiu de sortir endavant i no ser atrapades per ningú. Fins i tot, diria, que aquestes persones, quan parlen, i pares atenció, sembla que rauquen. Si....digues...roc, roc, roc....

MUSCLOS DEL DELTA DE L'EBRE: DIA 137

A les Terres de l'Ebre tenim uns musclos d'una qualitat excepcional. Cuïts al vapor ja són bons, però si un dia voleu sorprendre als vostres invitats, podeu fer aquesta recepta.

Guardeu  les llaunes buides de tonyina, musclos o catxels que us hagueu menjat i renteu-les bé.

Netejeu els musclos i obriu-los al vapor. No els cogueu massa, volem que s'obri la closca i els poguem retirar. Quan es refreden una mica retireu la carn del musclo de les closques. Reserveu.

En una caçola fiqueu 1/2 part d'un bon vinagre, 1/2 part de vi blanc i 2parts d'un bon oli d'oliva verge.  Fiqueu-la  al foc i deixeu reduir per tal que s'evapori l'alcohol i la fortor del vinagre. Quan ja quedi gairebé tan sols l'oli, afegiu una fulla de llaurer, una mica d'estragó sec i pebre vermell. Remeneu un poc i retireu.

La carn dels musclos que haureu introduït a les llaunes buides, ompliu-la amb l'escabetx. Deixeu refredar. 

Serviu una llauna per a cada comensal com entrant, explicant que  ho heu preparat vosaltres. La gent fliparà! 

ROSELLES: DIA 136

A la comarca aragonesa del Matarranya i a la  Terra Alta es pot gaudir aquests últims dies d'un esclat de color roig. Les roselles estan en plena floració mostrant la seva exuberància.

Arreu de Catalunya adopta  un llistat llarg de noms diversos. Alguns d'ells tenen molta musicalitat: quiquiriquic o pipaparapip. Els francesos també la denominen d'una manera força musical: coquelicot. Que tindrà les roselles per tenir tants de noms musicals?

UNA ROSA ÉS UNA ROSA: DIA 135

Una rosa és una rosa és una rosa és una rosa. Aquest aforisme va ser escrit per Gertrude Stein com a part d'un poema i voldria significar que les coses són com són.

William Shakespeare, en la seva obra  Romeu i Julieta també va dir:  La rosa no deixaria de ser rosa i d'escampar el seu aroma, encara que es digués d'un altra manera.

I és que les coses són com són, no com voldríem que fossin.  O no. Potser una rosa és una flor és un amor és un poema és un anhel...

CIGNE NEGRE: DIA 134

Black swan, cigne negre en català,  va ser una pel.lícula de l'any 2010 dirigida per Darren Aronofsky (amb la pel.lícula Noé actualment a les pantalles) i que va portar a Natalie Portman a aconseguir l'Òscar a la millor actriu. 

Sí algú li pregunten de quin color són els cignes, segurament dirà blanc. Doncs sí, blanc, però també n'hi ha de negres.  De fet fins a finals del segle XVII es pensava que tots els cignes eren blancs. A Austràlia, però, hi havia una espècie endèmica de cignes negres.  

Blanc i negre, l'eterna oposició. També entre els cignes. Quin  dels dos és més bonic?  Jo no ho podria dir.

TATAKI DE TONYINA: DIA 133

El primer cap de setmana de maig es va celebrar a l'Ametlla de Mar la Segona Setmana de la Tonyina Roja a l'Ametlla de Mar i el primer Saló Mangatuna.

Dins de les activitats que s'hi porten a terme,  hi ha la degustació de productes elaborats amb tonyina roja mitjançant l'adquisició d'uns tiquets gastronòmics.

Un dels plats  que vam degustar és el Tataki de tonyina roja, amb la seva salsa teriyaki, wasabi i llavors de sèsam amb  un lleuger toc de wasabi. Boníssima.

CATEDRAL DE TARRAGONA: DIA 132

Diumenge vam passejar per Tarragona. El seu casc antic feia molt de goig, amb molta gent passejant, botigues obertes, mercat de vell al voltant de la catedral, terrasses...

Vam aprofitar per entrar a visitar la catedral de Tarragona, aprofitant que estava obert al culte. Feia temps que no hi entrava. Val la pena perdre's una estona i escoltar els esperits dels nostres ancestres....

TARRACO VIVA 2014: DIA 131

El festival Tarraco Viva   l'organitzen a Tarragona des de l'any 1999. Aprofitant el seu llegat històric, la ciutat ofereix  una multitud d'activitats al voltant de la Tarragona romana: espectacles, xerrades, visites, tallers, lectures dramatitzades, exposicions, etc.

A la fotografia, Jaume Montané amb l'espectacle, Tiberi, el fill eficient, que va ser representada en  un espai magnífic com són les muralles de la ciutat.

Finalment dir que enguany bona part de la temàtica es refereix a August, emperador romà que va estar durant dos anys a Tarragona i   on enguany es commemoren dos mil anys de la seva mort.

ERMITA DE SANTA MADRONA D'ARNES: DIA 130

A prop d'Arnes  es troba l'ermita de Santa Madrona. Construïda en els segles XV i XVI, va ser incendiada durant la guerra civil i es va perdre tota la documentació que en fa referència per la qual cosa  gairebé no se'n sap rés.

Prop d'ella es troba l'àrea d'esbarjo de la Font del Cigró on es pot fer foc.

CIRERES: DIA 129

Fa uns dies que  han arribat les cireres. Al Baix Ebre, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Maestrat es poden trobar molt bones cireres i són un producte de proximitat.

Abans d'ahir vaig comprar les de la fotografia. Al venedor li vaig preguntar si eren del terreny i em va respondre que sí. Li vaig dir que  em digués la veritat, que estaven bones i les anava a comprar. Llavors em va dir, dubtant, bé, són de Sant Rafael del Riu. Jo li vaig respondre, bé, són del terreny. No sé que hagués passat si a  un comprador de Benicarló li hagués passat el mateix que a mi, però, li haguessin dit, que les cireres  eren de Miravet.  Hagués dit el mateix que jo?

CERVESA: DIA 128

Comencen les primeres calors i cada cop tenim més a prop l'estiu.  Això vol dir que començaran els anuncis de l'estiu de les cerveses. Els primers van ser els d'Estrella Damm, que per això són catalans i sempre anem per endavant. I per a fer país, rés millor que consumir producte del país. O sigui que ja sabeu, o una Estrella Damm o una de les nombroses cerveses catalanes que està donant el nostre país.

ORQUÍDIA PHALAENOPSIS: DIA 127

Les orquídies són possiblement les flors més boniques que hi ha. En el meu viatge a l'Equador en vaig veure en el seu estat natural. A les nostres terres també n'hi ha de diferents espècies que naixen en els camps i les muntanyes.

La de la fotografia és una flor de la espècie Phalaenopsis, molt comuna a les floristeries.

ANGELETS: DIA 126

La dent de lleó és una planta molt habitual dels nostres prats.  En èpoques d'escassetat, hom les menjava. Avui en dia es torna a utilitzar com ingredient d'amanides sofisticades. Les seves llavors en forma de plomalls són escampats per tot arreu pel vent.

Qui no ha agafat un angelet volant per l'aire  o no ha tallat una tija de la planta per bufar-la i que surtin volant tots els angelets?

SETMANA MEDIEVAL DE MONTBLANC: DIA 125

Ahir es van acabar els actes de la setmana medieval de Montblanc que enguany han arribat a la seva 27ena edició.

Aprofitant la llegenda de Sant Jordi tot el poble viu volcat any rera any en aquesta celebració amb multituds d'actes, parades al carrer, desfilada, mostra d'oficis artesans, etc, enmig d'un poble que ha recuperat gairebé al 100 % el recinte emmurallat de la ciutat medieval.

Veure com s'han recuperat les muralles de Montblanc, d'una forma tenaç i decidida,   no em permet comparacions inevitables amb la recuperació de muralles i fortins a la ciutat de Tortosa. S'hi han fet esforços en els últims anys, però encara en fan falta més.

En el mig de la fotografia, Sant Jordi i al seu costat la princesa amb la rosa a la mà, única persona que mira a la meva càmera.

EL BON TIMÓ: DIA 124

Un vaixell petit és poca cosa en  relació a la immensitat del mar. Les onades fan que el bot vagi dringant d'un costat cap a l'altre, bambolejant rítmicament, hom diria, que prest per enfonsar-se. Però una mà sabia i decidida sap manegar adequadament el timó per arribar a bon port.

ABELLES: DIA 123

El Perelló és un poble famós per  la seva mel. Unes quanties famílies i productors viuen del seu treball i del treball de les abelles.  De mel n'hi ha de molts tipus en funció de les flors predominants on les abelles n'han agafat el nèctar. De romaní, de nesprer, d'eucaliptus, de flors d'alta muntanya, de mil flors i de taronger.

Aquest passat mes d'abril la natura va fet esclatar les flors del taronger amb la seva bellesa i fragància i les abelles es van ficar a treballar. Gràcies abelles.

CAMALLARGA: DIA 122

Avui complim la tercera part de l'any. 122 dies són un poc més de la tercera part de l'any i sembla l'altre dia que celebràvem l'any nou. Així és la vida.

La fotografia del dia està dedicada a un altre au del Delta de l'Ebre, el camallarga, també coneguda com camallonga o cames llargues. Sempre m'ha fet molta gràcia el seu cos desproporcionat amb aquestes potetes rogenques i finques d'una mida que li han donat  el seu nom. El seu nom científic és Himantopus himantopus.

EMPANADILLA DE BACALLÀ I PINYONS: DIA 121

Avui m'he decidit per fotografiar un plat que he cuinat. Us deixo la recepta.

INGREDIENTS (Per a 18 empanadilles):

1 ceba tendra mitjana.
50 grams de pinyons.
2 talls grans de bacallà dessalat (No cal que sigui llom, perquè ha d'anar esmollat)
6 tomàquets secs en oli (a qui li agradin, es poden substituir per un grapat de panses).
Julivert
Oli d'oliva
Sal (És fàcil que no faci falta, en funció de com dessalat està el bacallà)
1 paquet d'oblees de 18 unitats (La Cocinera).

EN ACCIÓ:

Piquem la ceba ben fina i la fiquem a sofregir en una paella amb quatre cullerades d'oli d'oliva. La ceba la sofregirem a foc suau-mitjà, doncs no volem que es daure, sinó que s'estobi.

Mentre,  esmicolem el bacallà dessalat, retirant la pell i les espines.  Trinxem els tomàquets secs en oli en dauets molt petitets. Trinxem el julivert.

Afegim el bacallà, els pinyons i el julivert trinxat a la ceba que ja tenim transparent. Deixem coure uns 2-3 minuts, remenant la paella (no volem que el bacallà s'assequi). Finalment, corregim de sal i afegim el julivert trinxat. Remenem per última vegada la farça i retirem del foc.

Deixem atemperar la massa d'oblees i les anem farcint, i tancant-les en compte per tal que no es trenquin i amb la forquilla aixafem els extrems per tal que quedin tancades i tinguin una forma bonica.
Ho fiquem en una safata al forn, precalentat a 190 ºC,  amb les empanadilles a sobre de paper vegetal i cuinem al forn fins que estiguin daurades ( a mi m'han tardat 30 minuts).

Bon profit.