Mostrando entradas con la etiqueta Terres de l'Ebre. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Terres de l'Ebre. Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de febrero de 2016

CAU LA NIT SOBRE EL MEDITERRANI

La vida, una successió de moments viscuts, de sortides i postes de sol. La nostra  és una curta existència comparada amb la durada del cicle de rotacions del nostre planeta. Cal disfrutar mentre poguem d'aquest espectacle natural cada dia.


viernes, 22 de enero de 2016

PARADOR DE TURISME DE TORTOSA (I)

Sobre  les restes de l'antic castell de la Suda, en la dècada dels 70 es va construir  a Tortosa un Parador de Turisme, una  bona porta al turisme de les Terres de l'Ebre, crec que valorat en la justa mesura per la gent del territori.  És una opinió absolutament personal.

Us deixo un parell d'imatges d'aquesta nit.


miércoles, 23 de septiembre de 2015

BADIA DELS ALFACS. TARDOR

Avui  ha arribat la tardor i el dia l'ha rebut com calia: fresqueta pel matí, vent de dalt,  cel nuvolat  i una posta de sol espectacular. Com la cosa prometia he anat al Poblenou per deixar constància de l'arribada de la tardor.

domingo, 13 de septiembre de 2015

PARADÍS


Paradís és una paraula d'orígen persa que  tothom  l'utilitza per referir-se a un lloc   de gran bellesa i  d'estada molt agradable.   

De paradisos terrenals n'hi ha molts, però  considero que a les Terres de l'Ebre se'n poden trobar uns quants. No em digueu que no és un paradís  tenir el mar a l'esquena, veure  de cara un rogenca posta de sol mentre centenars d'aus  taquen el cel amb la seva silueta? Per mi, ho és, amb el permís dels mosquits!

viernes, 19 de diciembre de 2014

CORBS MARINS: DIA 353



El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és un au que sovinteja a l'hivern a les Terres de l'Ebre. Es freqüent veure'l amb les seves ales desplegades aixugant-les al sol.

L'altre dia, al Goleró, n'hi havia un grup molt gran, que vistos des de lluny, semblaven pingüins, tots juntets i negres.

miércoles, 3 de diciembre de 2014

BARRANCS COM A RIUS: DIA 337


El temporal de llevant del passat cap de setmana ens va deixar pluges abundants a les Terres de l'Ebre, especialment al Massís dels Ports.

És per això que molts de barrancs que naixen en aquesta serralada, habitualment secs,  es van veure plens d'aigua terrossa i rebolta, baixant  de forma violenta.

A la fotografia es pot veure el barranc de San Antoni.

jueves, 6 de noviembre de 2014

VENT DE DALT: DIA 311


Les Terres de l'Ebre coneixem sobradament al vent de dalt o mestral.  És un vent que bufa molts de dies de l'any i  sovint arriba a velocitats superiors als 100 km/hora.

No és estrany, doncs, que quan bufa els núvols es desplacin a tota velocitat. Captures de pocs minuts  permetgen imatges com aquesta.

OLIVES A LA PORTA DEL MOLÍ: DIA 310


En aquests dies, a les Terres de l'Ebre, és fàcil veure a la porta dels molins d'oli cues de pagesos amb els seus vehicles carregats d'olives per a obtenir oli.

Avui en dia les olives  ja gairebé no s'arrepleguen del terra i es cullen de l'abre, cosa que ha afavorit l'obtenció d'olis de major qualitat. L'oli de les Terres de l'Ebre, amb les seves varitetats tradicionals que són sevillenca, morruda i farga, és un oli de màxima qualitat organolèptica.

No som prou conscients del tresor que tenim i poder comprar olis d'oliva verge a poc més de 3 euros el litre. Te n'adones quan viatges a l'estranger, on l'oli d'oliva no hi és  tan present perquè té preus prohibitius. Aprofite-m'ho.

martes, 4 de noviembre de 2014

OLIVERES: DIA 308


L'olivera és un arbre espectacular.  Té una llarga longevitat i s'adapta a les condicions de vida més dures. Viu en sols pobres en nutrients i aigua.  Aguanta  fortes ventades. 

Malgrat això, és agraït a les cures que se li apliquin. Arbres gairebé que se'ls dona per morts, amb una bona retirada de brots nous de la soca, la poda de branques seques i mortes  i uns pocs productes per fer front a les plagues, fan que en poc temps torna a revifar i produir olives.

No és estrany que sigui un arbre tan present a les Terres de l'Ebre. Un territori acostumat  históricament a viure sense l'ajut dels centres de poder polític. A l'oblit pressupostari. A la manca d'inversions. Per això també som sensibles a que ens apliquin  de tant en tant un poc d'atenció. Un derogament d'un Pla Hidrològic o tres programes dedicats al Delta a TV3 ens fan oblidar-ho tot. Seguim produint olives.

martes, 21 de octubre de 2014

FI D'ESTIU?: DIA 293


Aquests dies  a les Terres de l'Ebre gaudiem de dies amb temperatures estiuencs que s'enfilen fins prop dels 30 º C. Si no fos perquè cada cop és  un fet  habitual,  un es sorprendria de poder banyar-se perfectament en el mar Mediterrani gairebé a finals del mes d'octubre.

Quan passejes pels llocs de costa, però, trobes les gelateries tancades i els apartaments buits i abandonats fins que algú digui que ha arribat l'estiu i és hora de fer vacances. Si en som de rutinaris els humans.

domingo, 5 de octubre de 2014

BLAU I ROIG: DIA 278


A les Terres de l'Ebre som rics en paisatge. Vivim immersos en una natura que ens alimenta. Montanyes, llacunes, riu, pinars, vinyes, arrossars, boscos de ribera, mar, platges, hortes i  oliveres. Quanta riquesa!

miércoles, 10 de septiembre de 2014

PAISATGES EBRENCS: DIA 253


L'any passat, la UNESCO va declarar a les  Terres de l'Ebre com a reserva de la Biosfera.

Ha passat més d'un any i no he vist que aquest fet hagi estat ficat en valor per  part de cap Administració, ni cap iniciativa privada.  Potser és que anem  de sobrats per la vida. Un plat d'arrós, una mica de carn i carxofes rostides i una miqueta de bous per festes majors. Que és això de reserva de la Biosfera?

miércoles, 3 de septiembre de 2014

LA CASETA: DIA 246


A les Terres de l'Ebre, n'hi ha repartides per tot arreu un gran nombre d'humils casetes de pagès que  recorden el  nostre  gran passat agrícola, però també, l'austeritat dels nostres avantpassats.

A les nostres terres, és difícil veure grans masos com sovintegen a la Catalunya Central.

Per desgràcia, bona part d'aquestes casetes estan  en estat de runa, o quan s'arranjen s'hi fiquen afegits que trenquen l'harmonia del cos principal de l'habitatge.

domingo, 17 de agosto de 2014

ARRAPATS A LA VIDA: 229


Tots els sers s'arrapen a la vida. Des dels virus i bacteris, fins els animals mamífers. A les serres de roca calcària que tenim al voltant de les Terres de l'Ebre és fàcil trobar  arbres de grans dimensions al cap damunt de cims que han crescut en terrenys on sembla que regnin les pedres i on no hagi cap substrat per poder-se alimentar. 

Malgrat, això, la vida s'hi obri camí, creix, aguanta inclemències i dificultats, amb el poc que  li dona la natura, sol, aigua de tant en tant, i un grapat  de terra desnutrida. La vida s'arrapa a tot arreu. Tan sols els humans semblen, de vegades, desarrapar-se de la vida.

miércoles, 13 de agosto de 2014

NIT D'ESTIU: DIA 225


Aquest estiu el recordo com  l'estiu de tota la meva vida amb menys dies de calor i sol radiant seguits. Potser diuen que tenim una memòria curta per a gairebé tot i en especial per a la metereologia. Les mitjanes de temperatura  registrades acabaran confirmant aquesta sensació  o no.

Ahir  per la nit vam passejar per l'Ampolla. Si en són d'atípiques les Terres de l'Ebre. La setmana del 15 d'agost, el top de les vacances d'estiu, i l'Ampolla seguia sent un poble sense massificació. És com un oasi a la costa, com l'Ametlla de Mar. Et desplaces cap amunt, Cambrils-Salou, o cap baix, Benicarló-Peniscola i la cosa cambia absolutament. Alli has de pegar colzades per poder caminar!

lunes, 28 de julio de 2014

FESTA DEL RENAIXEMENT A TORTOSA (3): DIA 209


Ahir diumenge es va cloure la XIXa Festa del Renaixement.

Al voltant de festes i fires, les valoracions dels mitjans de comunicació i dels polítics sempre sòl ser optimista. Que sí ha estat el que ha tingut més públic. Que si ha estat la més participativa. Que si ha estat la millor organitzada.  Que si ha estat la més internacional...

Crec que  enguany ha estat una de les festes del Renaixement amb més participació de públic i si es té en compte els participants a la desfilada de diumenge, segurament una de les que ha comptat amb la presència de més grups d'animació i exhibició.

L'any vinent es celebrarà la XXa edició que  serà ja, una autèntica revàlida per aquesta festa, segurament la millor que es pot viure a les Terres  de l'Ebre durant tot l'any.

A la fotografia, un membre del grup txec Euphorica.

jueves, 12 de junio de 2014

BENIFALLET (1): DIA 163


Si viatges per alguns pobles de Navarra, Andalusia, el Pirineu francès o la Provença, sempre et trobes  pobles bonics engalants amb flors.

A les Terres de l'Ebre és una cosa que no s'estila. No he entés mai que els alcaldes d'aquests pobles, no siguin capaços de motivar els seus veïns a fer més bonics els seus pobles amb flors. Segur que tothom hi guanyaria, veïns i forasters.

A la imatge, un racó amb flors a Benifallet.

lunes, 24 de febrero de 2014

BOUS: DIA 55


Les  festes populars amb bous a les Terres de l'Ebre són una qüestió polèmica. Tant és així, que el Parlament de Catalunya que va prohibir la celebració de curses de braus amb mort a Catalunya, va regular les festes tradicionals o correbous que es celebren en molts pobles del nostre territori.

A mi personalment són unes celebracions que no m'atreuen gens en totes les seves variants i fins i tot algunes d'elles com el bou embolat o el bou a la mar em semblen especialment cruels per als animals. Els partidaris d'aquestes terres s'aferren a la tradició per a defensar aquest tipus de celebració. Moltes persones que van a aquests espectacles em sembla que no han reflexionat sobre la seva conducta. Si no volen pensar amb els animals, podríen pensar en si és lloable que durant set o vuit tardes la gent es reuneixi en un lloc del poble, com si fos un circ romà, a berenar, beure, petar la xerrada, xafardejar, mentre alguns tempteixen les vaquetes o els bous embolats.   Si de berenar, beure, petar la xerrada i xafardejar es tracta, segur que a algú se li podria ocórrer fer  espectacles més creatius que els correbous. Potser s'afavoriria la creació artística i  molta més gent, que uns pocs ramaders, es podria guanyar uns diners a les festes.