Diumenge vaig visitar un altre cop el Monestir de Poblet després d'uns quants anys que no ho feia. A l'església vam estar xerrant una estona amb el monjo Maties, gairebé vint-i-quatre anys present en el monestir. Vam parlar de fe, d'amor, de pau, de perdó i d'humanisme. Ens va contar que feia poc havia xerrat amb un matrimoni d'uns cinquanta anys que estaven barallats a causa d'una infidelitat del marit. Diu que li semblava que havia anat bé, doncs se'n van anar agafats de la ma; que l'home s'estimava a la dona, però no va poder resistir la temptació d'estar amb una dona més jove, cosa habitual en molts d'homes que es resisteixen a veure escapar la seva pulsió sexual. També ens va parlar de les últimes paraules del Papa Francesc en relació al nou repte que suposen les noves parelles homosexuals amb nens. Són gent que no pot perdre l'Església. I és clar, diu, el Papa Francesc és de formació jesuÏta, sempre més oberts de ment. Aquesta església potser encara tingui futur. Pots estimar més els homes i les dones, cardenal Rouco Varela?
