Hom diu que naixem sols i morim sols. Totes les persones que ens trobem pel camí, ens acompanyen més o menys. Sovint també, entre els dos extrems de la vida, ens sentim sols. És possible que tinguem companyia o que no tinguem tota la que volem, però és inevitable en algun moment sentir-se sol. Qui té una bona autoestima, però, pot sentir-se sol però no necessàriament infeliç.
Ens inventem molts de brogits al llarg de la vida per tal que el soroll no ens permeti escoltar el fons de nosaltres mateixos. Un fons que pot ser lluminós, però que també pot ser obscur. Hem de trobar els moments per assomar-nos al brocal del pou i veure endins.
No hay comentarios:
Publicar un comentario