La vida, una successió de moments viscuts, de sortides i postes de sol. La nostra és una curta existència comparada amb la durada del cicle de rotacions del nostre planeta. Cal disfrutar mentre poguem d'aquest espectacle natural cada dia.
Mostrando entradas con la etiqueta mar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta mar. Mostrar todas las entradas
miércoles, 24 de febrero de 2016
lunes, 22 de diciembre de 2014
TEXTURES SORRENQUES: DIA 357
La natura està plena de textures. Fa uns anys es van fer famosos una série de llibres de fotografies aéries d'arreu del planeta. Fotografies impactants de gran bellesa que posaven de manifest formes, textures i colors dels boscos, montanyes, els prats, els rius i els animals.
Però a nivell de terra també és fàcil trobar textures que si les contemples et deixen en estat de desconnexió: els pètals d'una flor, les escorces dels arbres, la composició d'una pedra. A la fotografia vaig captar un joc de textures, obra exclusiva de la natura, de la sorra al costat del mar.
Ja tan sols queden 8 fotografies per acabar l'any.
lunes, 1 de diciembre de 2014
BRUTS: DIA 335
Els humans som bruts. Som capaços de fabricar residus que la natura tarda molts anys en fer desaparèixer.
L'home viu col.lectivament de la forma en què individualment no pot: juga a ser immortal. Des de la immortalitat es poden destruir espais naturals, extingir espécies animals, fabricar substàncies contaminants, abocar residus sòlids, líquids, gasosos, radioactius.
El mar ens recorda sovint que ho pagarem. El mar ens retorna tota la brossa que tirem com si digués "aquí teniu, bruts, això és vostre". La natura pressionada de forma brutal pels homes ens ho farà pagar d'aquí uns anys i ens farà sabedors que col.lectivament tampoc som immortals.
sábado, 29 de noviembre de 2014
PLATJA DE SANTA LLÚCIA: DIA 333
Avui el vent de llevant ha agitat el normalment calmat mar Mediterrani. A la platja de Santa Llúcia del Perelló, la força del mar ha portat a terra troncs i la zona de platja, adjacent al Morro de Gos, on a l'estiu es fa el tradicional sopar la nit del 15 d'agost estava completament esborrat per la mar.
lunes, 3 de noviembre de 2014
LA NATURA SÍ QUE ÉS DIVINA: DIA 307
Qui no s'ha meravellat ni que sigui una vegada mirant el mar o un paisatge de naturalesa imponent? Crec que tothom s'ha quedat al menys alguna vegada extasiat per la bellesa i la majestuositat de la natura. Les religions, buscant una explicació, han cercat sempre un creador en aplicació d'una regla física molt comuna que és la causa-efecte. Però qui va crear a aquests creadors? Llavors l'explicació entra en el terreny de la fe. Ells han existit sempre. Cal anar un pas per damunt de la natura per deixar les coses en el terreny imaginari.
Jo quan veig el mar em sóc meravellar i tinc la sensació de connectar amb la meva essència: mar i jo tot som un. Les persones fotografiades, al mirar al mar, pensaran automàticament amb Déu?
domingo, 10 de agosto de 2014
ON S'ACABA LA MAR: DIA 222
La línia que delimita les coses de vegades no és clara. Un dels exemples més clars el tenim amb el mar. La línia de la costa ha variat al llarg de la història. A l'era de les glaciacions, el mar tenia una fondària de menys de 200 metres a l'actual.
Ara, sembla que per l'efecte hivernacle, el nivell dels mars està pujant de nou lentament. La intervenció humana amb la construcció de ports o la deforestació en el cas de la formacío de deltes, també altera la línia fronterera.
I no parlem del difícil que és delimitar la línia quan el mar s'enfada en forma de temporals o de tsunamis. Com les persones, quan estem enfadats, qualsevol línia deixa d'existir.
jueves, 26 de junio de 2014
VISTES DE MONTANYA: DIA 177
La gent moltes vegades formula opcions disjuntives difícils de triar. A qui estimes més, al pare o la mare? Que t'agrada més, la carn el peix? Que t'agrada més, la mar o la montanya? Moltes persones són capaces de triar una opció però a mi se'm fa difícil.
A la fotografia, panoràmica de la Vall de l'Ebre plena de núvols des de la carretera que puja a Montcaro. I no és bonica la montanya! I no és bonic el mar!
domingo, 4 de mayo de 2014
EL BON TIMÓ: DIA 124
Un vaixell petit és poca cosa en relació a la immensitat del mar. Les onades fan que el bot vagi dringant d'un costat cap a l'altre, bambolejant rítmicament, hom diria, que prest per enfonsar-se. Però una mà sabia i decidida sap manegar adequadament el timó per arribar a bon port.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)







