Mostrando entradas con la etiqueta mar. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta mar. Mostrar todas las entradas

miércoles, 24 de febrero de 2016

CAU LA NIT SOBRE EL MEDITERRANI

La vida, una successió de moments viscuts, de sortides i postes de sol. La nostra  és una curta existència comparada amb la durada del cicle de rotacions del nostre planeta. Cal disfrutar mentre poguem d'aquest espectacle natural cada dia.


lunes, 22 de diciembre de 2014

TEXTURES SORRENQUES: DIA 357


La natura està plena de textures. Fa uns anys es van fer famosos una série de llibres  de fotografies aéries d'arreu del planeta. Fotografies impactants de gran bellesa que posaven de manifest  formes, textures i colors dels boscos, montanyes, els prats, els rius i els animals.

Però a nivell de terra també és fàcil trobar textures que si les contemples et deixen en estat de desconnexió: els pètals d'una flor, les escorces dels arbres, la composició d'una pedra. A la fotografia  vaig captar un joc de textures, obra exclusiva de la natura, de la sorra al costat del mar.

Ja tan sols queden 8 fotografies per acabar l'any.

lunes, 1 de diciembre de 2014

BRUTS: DIA 335


Els humans som bruts. Som capaços de fabricar residus que la natura tarda molts anys en fer desaparèixer. 

L'home viu col.lectivament de la forma en què individualment no pot: juga a ser immortal.  Des de la immortalitat es poden destruir espais naturals, extingir espécies animals, fabricar substàncies contaminants, abocar residus sòlids, líquids, gasosos, radioactius.

El mar ens recorda sovint que ho pagarem. El mar ens retorna tota la brossa que tirem com si digués  "aquí teniu, bruts, això és vostre". La natura  pressionada  de forma brutal pels homes ens ho farà pagar d'aquí uns anys i ens farà sabedors que col.lectivament tampoc  som immortals.

sábado, 29 de noviembre de 2014

PLATJA DE SANTA LLÚCIA: DIA 333


Avui el vent de llevant ha agitat el normalment calmat mar Mediterrani. A la platja de Santa Llúcia del Perelló, la força del mar  ha portat  a terra troncs i la zona  de platja, adjacent al Morro de Gos, on a l'estiu es fa el tradicional sopar  la nit del 15 d'agost estava completament esborrat per  la mar.

lunes, 3 de noviembre de 2014

LA NATURA SÍ QUE ÉS DIVINA: DIA 307


Qui no s'ha meravellat ni que sigui una vegada  mirant  el mar o un paisatge de naturalesa imponent? Crec que tothom s'ha quedat al menys alguna vegada extasiat per la bellesa i  la majestuositat de la natura. Les religions, buscant una explicació, han cercat sempre un creador en aplicació  d'una regla física molt comuna que és la causa-efecte. Però qui va crear a aquests creadors? Llavors l'explicació entra en el terreny de la fe. Ells han existit sempre. Cal anar un pas per damunt de la natura per deixar les coses en el terreny imaginari. 

Jo quan veig el mar em sóc  meravellar i tinc la sensació de connectar amb  la meva essència: mar i jo tot som un.   Les persones fotografiades, al mirar al mar, pensaran automàticament amb Déu?

domingo, 10 de agosto de 2014

ON S'ACABA LA MAR: DIA 222


La línia que delimita les coses de vegades no és clara. Un dels exemples més clars el tenim amb el mar. La línia de la costa ha variat al llarg de la història. A l'era de les glaciacions, el mar  tenia una fondària de menys de 200 metres a l'actual. 

Ara, sembla que per l'efecte hivernacle, el nivell dels mars està pujant de nou lentament. La intervenció humana amb  la construcció de ports o la deforestació en el cas de la formacío de deltes, també altera la línia  fronterera.  

I no parlem del difícil que és delimitar la línia quan el mar s'enfada en forma de temporals o de tsunamis. Com les persones, quan estem enfadats, qualsevol línia deixa d'existir.

jueves, 26 de junio de 2014

VISTES DE MONTANYA: DIA 177



La gent moltes vegades formula  opcions disjuntives difícils de triar. A qui estimes més, al pare o la mare? Que t'agrada més, la carn el peix? Que t'agrada més, la mar o la montanya?  Moltes persones són capaces de triar una opció però a mi se'm fa difícil.

A la fotografia, panoràmica de la  Vall de l'Ebre plena de núvols des de la carretera que puja a Montcaro. I no és bonica la montanya! I no és bonic el mar!

domingo, 4 de mayo de 2014

EL BON TIMÓ: DIA 124


Un vaixell petit és poca cosa en  relació a la immensitat del mar. Les onades fan que el bot vagi dringant d'un costat cap a l'altre, bambolejant rítmicament, hom diria, que prest per enfonsar-se. Però una mà sabia i decidida sap manegar adequadament el timó per arribar a bon port.