A l'ermita de la Torre de l'Aldea es pot veure com pressiona l'Església catòlica als seus fidels.
Tot sembla començar amb un guió tradicional dels creients: pregar a Déu.
En el quadre blanc, la pregària diu: "Encenc aquesta llum com a signe de la meva fe. I aquesta llàntia que es consumeix, vull que simbolitzi la meva voluntat d'entrega a Déu".
Però compte, la llàntia simbolitza la voluntat d'entrega a Déu i per això cal entregar-li alguna cosa més que fe: cal pagar!.
Això ho recorden dos cartells en color vermell que diuen: "No us oblideu de pagar cada candela que enceneu".
Bé, l'església catòlica sol parlar eufemísticament de donatius quan ven espelmes per encendre. A l'ermita de l'Aldea, no calen eufemismes, doncs s'invita al creient no a donar sinó a pagar!!!
Els castellans tenen aquell refrany que diu: "A Dios rogando, y con el mazo dando". A partir d'avui, el refrany ja serà diferent: "A Dios rogando, y con la cartera dando".
No hay comentarios:
Publicar un comentario