Mostrando entradas con la etiqueta Ports de Tortosa-Beseit. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Ports de Tortosa-Beseit. Mostrar todas las entradas

viernes, 25 de julio de 2014

L'ERMITA DE SANT BLAI A TIVISSA: DIA 206


Prop de Tivissa, ben amagada, està  l'ermita de Sant Blai.  S'hi arriba per un camí estret que s'enfila cap a les serres del darrera del poble i després de passar la font del mateix nom.

Va ser construïda a meitats del segle XIX i tots els anys  alberga un romiatge  a peu per la festivitat del sant que l'hi dona nom.

Com a curiositat, s'hi pot contemplar una placa d'homenatge a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, doncs en aquest indret,  un 2 de març de 1975, una colla d'excursionistes van començar a marcar  el primer sender de gran recorregut de tota Espanya, el GR7.

Aquest GR7, famós recorregut que  va des de Tarifa fins la frontera amb França i que forma part del recorregut europeu E4 que va des de Tarifa fins Esparta (Grècia), i que  travessa els   Ports de Tortosa-Beseit,  passa pel costat de l'ermita amb les seves habituals marques roges i blanques.

jueves, 26 de junio de 2014

VISTES DE MONTANYA: DIA 177



La gent moltes vegades formula  opcions disjuntives difícils de triar. A qui estimes més, al pare o la mare? Que t'agrada més, la carn el peix? Que t'agrada més, la mar o la montanya?  Moltes persones són capaces de triar una opció però a mi se'm fa difícil.

A la fotografia, panoràmica de la  Vall de l'Ebre plena de núvols des de la carretera que puja a Montcaro. I no és bonica la montanya! I no és bonic el mar!

EL BOSC: DIA 176


Els Ports de Tortosa Beseit són una autèntica meravella. L'altre dia vaig pujar a la Mola, una meseta on és fàcil perdre's si un surt del camí perquè no hi ha gaire referències. El contrast de l'escorça del pi roig i les falgueres exhuberants són una mostra del seu esplendor.

miércoles, 25 de junio de 2014

PUNXES: DIA 175


Normalment a la gent els agraden les plantes amb flors. Les flors són boniques, acolorides, de formes diverses, amb estams, de vegades fragants.

Però també hi ha persones que els agraden els càctus i les plantes amb punxes. Tenen la seva gràcia, la seva simetria i unes ganes de sobreviure a tota la costa. Com les persones, algunes són florides, altres punxenques. Totes tenen la seva gràcia, i de vegades, les persones punxenques, com els càctus, també floreixen.

La fotografia està presa a la Mola dels Ports de Tortosa-Beseit.

sábado, 25 de enero de 2014

CIM DE MONT CARO: DIA 25.


En bona part de la part més baixa de la vall de l'Ebre es pot contemplar la imponent  serralada dels Ports de Tortosa-Beseit amb el seu cim més alt, el Mont Caro amb una alçada de 1442 metres.

Des de fa anys la seva imatges està unida de forma indissoluble als repetidors de telecomunicacions que s'albiren des de molt lluny. És una zona amb una climatologia especialment dura per les  fortes ratxes del vent mestral.   

Com en la majoria de serres del prelitoral català la roca calcària  hi és omnipresent   i es poden contemplar en el seu camí de pujada pins torturats pel vent que són com bonsais modelats per la natura, sense cap intervenció de l'home.

En la fotografia es pot contemplar el cim de Mont Caro amb les seus antenes i, si no vaig equivocat,   a la banda de davant, la  Mola Castellona.