viernes, 28 de febrero de 2014

NO ES PODEN FER FOTOS: DIA 59


Fa pocs dies un empresari català es va negar a donar la ma al príncep Felip durant una visita a Barcelona  en el marc del World Mobile Congress. Al final del vídeo, tot just abans d'acabar-se, s'escolta a algú de seguretat dir clarament que no es pot gravar.

En un altra entrada, ja vaig comentar que vaig tenir problemes per fer fotografies nocturnes  des d'un espaí públic proper a la central nuclear de Vandellós, segons la Guàrdia Civil, per qüestions de seguretat.

Fa mesos vaig visitar la catedral de Tortosa amb una visita guiada promoguda pel Consorci de Normalització Lingüística. Atès que portava la meva càmera vaig voler fotografiar l'interior de la catedral. La cosa va ser insuportable, atès que una dona  va estar perseguint-me tota l'estona dient que no podia fer fotografies i fins i tot em va agafar el braç, cosa que  em va semblar absolutament fora de tota consideració.

Si la catedral de Tortosa és un espai privat, un determinat de dies a l'any, hauria de ser pública. Si no, no s'entén, que els que no som creients, haguéssim finançat a traves de les Administracions Públiques part de la rehabilitació de la catedral. És clar que és un edifici d'alt interès cultural  on les Administracions han d'evitar la seva fallida, però no potser, que després els titulars de l'edifici en facin un ús estrictament privat, fora de les hores de culte.

De moment des de fora es poden fer fotografies sense problemes. Potser en el temps, atès que tot va camí d'estar gravat amb imposts o taxes, d'aquí uns anys tan sols es podran fer fotografies previ pagament.

jueves, 27 de febrero de 2014

CARNESTOLTES: DIA 58


Avui ha estat dijous gras, tret de sortida per a la setmana de Carnestoltes que finalitzarà el dimecres de cendra. Llavors vindrà la quaresma, que en una societat cada dia més laica tindrà molt menys incidència que el Carnestoltes.

Aquests dies la gent aprofitarà per disfressar-se o mirar a la gent disfressada en rues  per la via pública o en festes de tipus privat a alguns pubs i discoteques. 

Si veieu aquests dies algun vampir o zombie, vigileu, no sigui que no sigui una disfressa...més si aneu per segons quins llocs de la ciutat.


miércoles, 26 de febrero de 2014

CARONT EL BARQUER: DIA 57


Caront és un  personatge de la mitologia grega encarregat de portar les ànimes a l'Hades amb la seva barca creuant el riu Aqueront.

Caront cobrava un pagament per viatge i per això els morts se'ls enterrava amb una moneda sota la llengua. Algunes persones d'avui en dia es comporten com si en lloc d'una moneda haguessin de dipositar pagaments de milions d'euros i per això amassen autèntiques fortunes, sovint, a base d'explotar altres ser humans.

L'Hades era el nom del món dels morts i alhora  el del déu d'aquest mon subterrani. No es coneix cap persona, més enllà de la mitologia, que hagi tornat de l'Hades. Per a què tanta fortuna, doncs?


martes, 25 de febrero de 2014

MICKEY MOUSE VISITA EL DELTA DE L'EBRE: DIA 56


Tothom sap que el Delta de l'Ebre és un paradís faunístic. Molts venen a observar aus, però també hi ha altres animalons que hi resideixen com per exemple els ratolins i les rates de camp, conegudes a la zona com a taus.

Recentment se n'ha vist una de molt gran volant per damunt  de camps d'arrossar assecats previs a la plantada de l'arròs. Alguns diuen  que té una semblança a Mickey Mouse, malgrat la única fotografia que hi ha se'l veu d'esquena.

(Bé, evidentment és broma. És un petit homenatge al programa Operación Palace que va emetre la Sexta diumenge passat de Jordi Évole i que tanta polèmica ha generat).

lunes, 24 de febrero de 2014

BOUS: DIA 55


Les  festes populars amb bous a les Terres de l'Ebre són una qüestió polèmica. Tant és així, que el Parlament de Catalunya que va prohibir la celebració de curses de braus amb mort a Catalunya, va regular les festes tradicionals o correbous que es celebren en molts pobles del nostre territori.

A mi personalment són unes celebracions que no m'atreuen gens en totes les seves variants i fins i tot algunes d'elles com el bou embolat o el bou a la mar em semblen especialment cruels per als animals. Els partidaris d'aquestes terres s'aferren a la tradició per a defensar aquest tipus de celebració. Moltes persones que van a aquests espectacles em sembla que no han reflexionat sobre la seva conducta. Si no volen pensar amb els animals, podríen pensar en si és lloable que durant set o vuit tardes la gent es reuneixi en un lloc del poble, com si fos un circ romà, a berenar, beure, petar la xerrada, xafardejar, mentre alguns tempteixen les vaquetes o els bous embolats.   Si de berenar, beure, petar la xerrada i xafardejar es tracta, segur que a algú se li podria ocórrer fer  espectacles més creatius que els correbous. Potser s'afavoriria la creació artística i  molta més gent, que uns pocs ramaders, es podria guanyar uns diners a les festes.

domingo, 23 de febrero de 2014

POLLA BLAVA: DIA 54


La polla blava (Porphyrio porphyrio), anomenada calamón común en castellà, és un au present al Delta de l'Ebre que es situa a la vegetació que envolta a les llacunes, on  fa els seus nius.

És un au essencialment sedentària i surt molt poc de la vegetació per tal d'evitar els depredadors per  la qual cosa no és fàcil de veure.

sábado, 22 de febrero de 2014

MOTEROS: DIA 53


Avui circulaven per les Terres de l'Ebre un grup nombrós de motociclistes.  A la casa de Fusta me n'he trobat un grup amb motos  de preu elevat: Honda Goldwing, Harley Davidson i Tricicles Panam.

La major part de posseïdors de Harley Davidson que he vist són gent d'uns cinquanta anys que customitzen les seves motos i van amb la seva parella al darrera.    A la vida hi ha etapes per a tot i es veu que n'hi ha una en la que et dona per comprar-te una Harley Davidson. A mesura que tu  guanyes pes, la teva moto també. De moment no  he pensat mai en comprar-me'n una. Mai se sap.

viernes, 21 de febrero de 2014

CONREADORS DEL PAISATGE: DIA 52


L'home pot ser un gran constructor i un gran destructor. Hom diu que el millor mantenidor dels barris de les ciutats són els seus veïns. De fet molts hem comprovat que quan els veïnat abandona un barri, l'urbanisme es deteriora i augmenten els problemes de tipus  social associats a l'ocupació de vivendes en mal estat per part de persones amb molt baix poder adquisitiu i que no són admesos en barris de nivell socioeconòmic més elevat.

Al camp passa el mateix. El millor mantenidor del paisatge és el pagès, el qual, conreant la superfície agrícola evita  la proliferació de plagues i la producció de focs forestals. Per això els poders públics haurien de cuidar als veïns dels  barris de les ciutats  i als pagesos dels seus pobles i camps.

jueves, 20 de febrero de 2014

ESPATIFILUM: DIA 51


M'agraden les plantes. A casa sempre intento tenir-ne. Una de les més resistents plantes d'interior és l'espatifilum (Spathipyllum wallisi), amb les seves fulles grans de  color verd intens i les seves flors blanques duradores.

Segons he llegit, la major part de plantes depuren l'aire. Aquesta en concret diu que té capacitat de depurar traces de productes químics suspesos en les partícules de pols.



miércoles, 19 de febrero de 2014

VILLAFAMÉS: DIA 50


Villafamés és un poble situat dalt d'un turó a prop de Castelló de la Plana. Molts carrers són força empinats i al capdamunt hi ha les restes d'un castell. 

Bona part de les construccions són antigues i estan construides amb una pedra roja, típica de la zona. En general és un poble força cuidat  com per exemple els contenidors de la brossa estan protegits per  casetes de fusta que els dissimulen i molts de comptadors elèctrics i d'aigua de les cases en lloc d'estar a la vista, estan protegits per plafons  que es confonen amb les façanes.

Hi he estat dues vegades i sempre m'ha agradat.  Pel petit que és hi ha força vida diurna i crec que a l'estiu deu tenir força turistes doncs hi ha tallers d'artistes a la part més alta.

Una curiositat és que en una botiga orientada a la venda de productes agroalimentaris, hi tenien a la venda un vi de la Terra Alta, el senyora Carme. Com ja l'he provat, vaig comprar un vi que es diu Mala Vida  de la DO València, amb un etiquetatge força modern.

martes, 18 de febrero de 2014

ESPELMES: DIA 49


A les seccions de llar de l'IKEA, Zara Home, Masions du Monde, Casa o qualsevol altra franquícia dedicada al món de la llar podreu trobar multitud  d'espelmes de formes, colors i olors variats.

A les esglésies catòliques és habitual trobar espelmes a disposició dels feligresos a canvi de donatius. Aquest fet tan comú no va ser passat pel Vaticà a l'hora d'establir  un Acord amb l'Estat espanyol sobre assumptes econòmics, signat al Vaticà el 3 de gener de 1979, el qual en el seu article III disposa el següent:

"No estaran subjectes a Impostos sobre la Renda o sobre la despesa o el consum, segons procedeixi:
...
c) L'adquisició d'objectes destinats al culte".

Per tant, cada cop que algú   compra una espelma (doncs en molts de casos tenen un preu estipulat)  a l'església, tot l'import  acaba a les arques de l'Església. D'aquí  l'eufemisme de donatiu.

lunes, 17 de febrero de 2014

AEROPORT DE CASTELLÓ: DIA 48


Un de les desmesures públiques més gran que s'han fet en els últims anys la tenim a menys de 100 quilòmetre. L'aeroport de Castelló, inaugurat  oficialment el 25 de març del 2011, va costar més de 150 milions d'euros i no ha vist enlairar-se ni un avió.

Passar per la CV-10 i entrar a l'aeroport és tot un poema. Veus darrera de les tanques vehicles de seguretat (la qual cosa significa que segueix costant diners malgrat no funciona) i en la rotonda d'accés l'escultura de Juan Ripollés que va costar uns 300.000 euros.

Un avió surt del cap de la figura una humana, mentre una ma s'adreça a la boca xupant-se el dit (suposo que és una alegoria als contribuents), mentre dues mans obertes sembla estiguin disposades a rebre alguna cosa (potser representen les mans dels ideòlegs de l'aeroport. Una  absoluta vergonya de quant perillós pot ser ficar  autèntics irresponsables a gestionar els diners de tots. Quant no se n'hauran rigut alguns a costelles de tots! 

domingo, 16 de febrero de 2014

FENT PA: DIA 47


Des de fa un temps m'he aficionat a fer pa. En els últims dies crec que ja li he agafat el punt perfecte.

Per aconseguir-ho he substituït  el llevat comercial que venen a la secció de refrigerats d'alguns supermercats, per massa mare de farina de blat/sègol fermentada de forma natural.

Aquest  de la fotografia, està fet utilitzant una cocotte (cassola de ferro colat i esmalltat) per a la primera part de la cocció. El resultat ha estat excel.lent.

sábado, 15 de febrero de 2014

EL CAMIÓ: DIA 46


Després de treballar tot el dia, arriba la nit i el camió descansa. Mentre el seu propietari baixa a la vall, ell es queda a la muntanya despert tota la nit,  pensant melangiós, quan baixaré a la vall? 

Mira tota aquella lluminària  allà baix i es diu que ell no desentonaria. Fa unes ràfegues de llums llargues per demostrar-ho.  Orgullós  de la potència dels seus ulls es passa tota la nit fent ràfegues amb els focus.

Des de baix algú veu unes llums potents a la Font de caragol i es pregunta que serà. A l'endemà el propietari puja per tornar a treballar i no pot engegar el camió. S'ha quedat sense bateria.  Si ahir tot anava bé, s'exclama!

viernes, 14 de febrero de 2014

ENFOCAMENT: DIA 45


El  genial Groucho Marx ens va deixar moltes frases famoses plenes d'enginy.  Algunes d'elles fan referència directa o la política o  en són plenament aplicables.

Tres d'elles són:

  • La política és l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.
  • Encara no sé que em vas a preguntar, però m'hi oposo.
  • A qui va vostè a creure, a mi o als seus propis ulls?
Quan sento alguns discursos polítics, carregats de demagògia o faltant directament a la intel·ligència dels ciutadans i ciutadanes, no puc evitar pensar: quanta raó tenies Groucho Marx!
Els seus ulls sempre estan desenfocant!

jueves, 13 de febrero de 2014

CAU LA NIT: DIA 44


Cau la nit mentre el cel s'il·lumina de colors càlids. És un espectacle gratuït que ens dona la natura gairebé tots els dies.  Jo  visc en un pis però cerco temps per sortir al camp i poder veure-ho mentre  pugui. Per desgràcia n'hi ha al món milions de persones, molts que viuen en grans ciutats,  que es passen tot l'any  absolutament aliens a aquest regal.

Feu una prova. Pregunteu a la gent del vostre voltant quan va ser la última vegada que van veure amagar-se el sol. Encara menys són els que el veuen sortir.

miércoles, 12 de febrero de 2014

DALT I BAIX: DIA 43


Els escaladors que fan expedicions a l'Himalaia són gent d'admirar. Les condicions meteorològiques han de ser molt dures i canviants, cosa que converteixen aquestes expedicions en molt perilloses i per això aquelles muntanyes estan trufades de cadàvers que moltes vegades no es poden recuperar.

Els Ports de Tortosa Beseit no tenen tanta envergadura, però si hi puges comprovaràs com canvien les condicions metereològiques entre la vall de l'Ebre i  la zona d'habitatges i restaurants dels Ports que està a aproximadament mil metres d'alçada. És per això que allí hi neva uns quants copa a l'any i el vent de dalt o mestral es fa gairebé insuportable.

martes, 11 de febrero de 2014

BOSC DE RIBERA: DIA 42


Els boscos de ribera són un dels ecosistemes que podem trobar a les Terres de l'Ebre, sobre tot a les ribes d'aquest riu. 

Aquests boscos són majoritàriament de fulla caducifòlia. Trobarem pollancres, àlbers, xops, salze blanc, canyars entre d'altres. La vegetació té amarada d'aigua les seves arrels, quan no, directament anegades durant molts de dies. 

Aquests dies que el riu Ebre porta un bon caudal podreu veure el bosc de ribera anegat d'aigua com per exemple el de la fotografia presa a Aldover.

lunes, 10 de febrero de 2014

LA TASSA: DIA 41


Ahir vaig passar pel Parc Fluvial d'Aldover per fer unes fotografies aprofitant que el riu va alt. 

 Una de les cosses  que vaig trobar  són unes instal·lacions públiques en absolut estat  d'abandó.  Les portes obertes d'uns espartans serveis havien provocat que  les dependències estiguessin  plenes de fulles seques i en una de les tasses del WC hi havia un grapat de palla, com si es tractés d'un niu.

No sé quant va costar la construcció d'aquest equipament, però el cert, és que en l'estat actual no  fan cap tipus de servei.  Suposo que quant fan bous, al costat n'hi ha  una placeta de bous, els serveis es podran utilitzar.  Aquest tipus de coses són  vistes com a normals per molta gent. Sóc un bitxo raro.


domingo, 9 de febrero de 2014

EL BANC: DIA 40


La primera  entrada en el diccionari de la llengua catalana per a la paraula banc és el de la fotografia. En canvi, estic segur que si algú li preguntes que és un banc, la seva primera resposta serà la de lloc on et deixen diners (no on deixes els teus diners).

Els bancs de la foto no semblen massa còmodes, doncs tenen alguns llistons de fusta deformats. Els altres, sovint, tampoc són  gaire  còmodes  per les persones.

sábado, 8 de febrero de 2014

PLATJA DEL BACONÉ: DIA 39


A l'Ampolla,  un poc a les afores del poble, es troba la Platja del Baconé. Una platja amb còdols que té a la seva esquena una filera de cases arrenglerades, on gairebé mai hi he vist a ningú.

Tampoc mai hi he vist gent prenent el bany. En canvi és una platja molt agraïda des del punt de vista fotogràfic.

viernes, 7 de febrero de 2014

ARRÒS DEL DELTA DEL EBRE: DIA 38


En el Delta de l'Ebre es conreen moltes hectàrees d'arròs de molt bona qualitat. Una de les varietats tradicionals és la bahia, varietat que té un alts nivells d'amilopectina cosa que permet una gran absorció de sabors a l'arrós i en canvi uns baixos nivells d'amilosa, cosa que permet un arròs que no es passa fàcilment i queda solt. Un altra varietat tradicional és l'arròs bomba i els últims anys s'ha plantat també l'arròs carnaroli, típic dels rissottos i d'altres com per exemple els que s'utilitzen per al sushi.

A la fotografia es poden apreciar uns dipòsits gegants d'arròs. 

jueves, 6 de febrero de 2014

AMETLLERS EN FLOR: DIA 37


Ja fa uns dies que els ametllers han començat a florir. Alguns estan tots en flor i alguns altres estan més endarrerits.

La flor de l'ametller és un esdeveniment que tots els anys espero amb moltes ganes. Per a mi significa  un signe avançat de que l'hivern se n'anirà. Els dies, poc a poc, són cada vegada més llarg i les nits més curtes. El fred encara és present i és molt possible que alguna gelada castigui l'atreviment dels ametllers de florir en ple hivern. M'encanten els ametllers i les seves flors perquè són agosarats i valents. Qui ha dit que fa fred i és hivern? Aquí et demostro les meves ganes de viure!

miércoles, 5 de febrero de 2014

FONTS: DIA 36


Tortosa no s'ha caracteritzat mai per ser una ciutat divertida. Molta gent que  de fora que hi ha vingut a treballar la qualifica directament de depriment per la poca animació que té.

I bona part de raó tenen. Quant viatges veus pobles i ciutats que animen  el paisatge urbà amb fonts en funcionament. Llocs on fins i tot l'aigua no és precisament abundant.

Tortosa és una ciutat que té alguna font que altra distribuïda  pels seus carrers i places, però el cert és que cap en funciona. No serà perquè no hi hagi mecanismes de circuits tancats de circulació de l'aigua o que no tinguem  un riu i  un canal per dins del casc urbà.  Més aviat penso,  no se m'acut cap altra raó, que és una mostra més de la desídia dels seus governants i algun que altre tècnic municipal. 

En la fotografia, font  en funcionament a la Plaça Miramar de Montroig del Camp.

martes, 4 de febrero de 2014

EL COS BLANC DE SALOU: DIA 35


Tots els primers dissabte de cada any, dins de les Festes d'Hivern de Salou, es celebra el Cos Blanc.

Aquesta celebració s'ha convertit amb multitudinària en els últims anys en aplegar més de 30.000 persones, moltes vingudes de fora de Salou.

Per determinats carrers de Salou circulen 26 carretes ( la major part antics autobusos amb les carrosseries adaptades per l'ocasió)  de diferents colles i entitats. La gent es disfressa, avantçant-se al Carnaval, mentre circula per sota d'una pluja de confeti disparats per 20 canons, amb els correponents arcs de llums, làsers i so. Tones i tones de confeti omplen el cel  com si nevés i després de caure fan una catifa gruixuda de trossets de paper. Participants de la desfilada i espectadors estableixen autèntiques guerres de confeti, per la qual cosa haureu d'estar ben alerta no acabeu amb la gola plena.

De ben segur que el record  de la festa us durarà uns quants dies ja que no podreu evitar endur-vos confeti  en molts racons de la vostra roba i pertinences.

lunes, 3 de febrero de 2014

LLIGALLO DE BALADA: DIA 34


El Lligallo de Balada és un petit nucli de població a cavall entre els termes d'Amposta i Sant Jaume d'Enveja, molt a prop del riu Ebre.

Pel seu costat passa la via verda que uneix Amposta amb l'Illa de Buda per la riba dreta del riu.  Sembla que es diu Balada, com a derivació de baladre (adelfa en castellà), planta ornamental molt tòxica i que en aquella zona té un exemplar que ha superat la categoria d'arbust per a ser un arbre i que per les seves dimensions ha estat inclòs en el catàleg d'arbres monumentals .

domingo, 2 de febrero de 2014

DOCUMENTACIÓ!: DIA 33


Aquesta entrada és continuació de la d'ahir que es titulava Central Nuclear d'Ascó II.

Els fotògrafs que ens agrada la fotografia nocturna som gent rara. Sortir a l'hivern per la nit, plantar la càmera damunt del trípode i tirar una fotografia que dura minuts, als que no els agrada, puc entendre que pot semblar una cosa rara. Evidentment el  mateix pensa la Guàrdia Civil.

Plantar-te  al costat mateix de l'antiga N-340 davant de la Central Nuclear de Vandellós et converteix automàticament en un presumpte terrorista.

A la fotografia es veuen els llums  blancs, rojos, grocs i blaus d'una patrulla de la Guàrdia Civil que va arribar al poc de que estés fent fotos. 
-Buenas noches.
-Bona nit.
-Me puede enseñar su documentación.
-És clar que sí.
(Mentre, començo a desmuntar la paradeta  mentre remugo, ja està, no vivim en un país lliure).
- Yo no le he dicho nada.
-No puc estar aquí?
-Está delante de una central nuclear.
-I? Estic en alguna zona prohibida?
-Hombre no es muy normal que esté fotografiando la central.
-Miri, que vol que li digui sóc aficionat a la fotografia. N'hi ha que té altres aficions i va tirant trets per la montanya matant muixonets i  sembla normal, no?
- Yo no le he dicho nada. 
(Sense que m'ho demani li ensenyo les últimes fotos on surt el seu cotxe patrulla)
-Siga, siga.
Li ensenyo les últimes fotografies que havia fet per la tarda i nit (una sola de la central nuclear).

Bé, això de la seguretat  és ridícul.  Si fos un delinqüent compraria un dron (a Amazon per poc més de 300 euros) amb una càmera a sobre i  passaria per damunt de la central fotografiant al detall totes les instal.lacions.  

Els fabricants d'energia nuclear tenen una bomba a les seves mans que  pot matar milers de persones. El sospitòs, però, sóc jo. Les càmeres fotogràfiques són armes de destrucció massiva!



sábado, 1 de febrero de 2014

CENTRAL NUCLEAR DE VANDELLÓS I I: DIA 32


Encetem el mes de febrer i continuo amb el  meu projecte pel 2014.

Ahir per la nit tornava de Tarragona i vaig parar per fotografiar la central nuclear de Vandellós II. L'energia nuclear és una font energètica molt polèmica que continua existint   a cop de talonari. Una central nuclear val molts de milions d'euros i la capacitat per construir-la està a l'abast de poques mans. No és estrany que hi hagi interès per part d'aquest lobbi de dir que és una  font d'energia barata i segura. No tenen en compte els costos derivats del desmantellament de la central  al final de la seva vida útil, el magatzematge  dels seus residus i els eventuals danys personals i materials derivats d'accidents greus com els de Txernóbil o Fukujima.

Dic que funciona a cop de talonari, perquè els treballadors   estan molt ben pagats; els municipis  que  les allotgen reben moltes compensacions econòmiques i els polítics que s'acaben sentant  en els Consells d'Administració de les companyies elèctriques que les exploten cobren sous multimilionaris per sentar-se un cop al mes i signar.

El funcionament de les centrals està ple de secretisme, en ares de la seguretat. Ahir ho vaig poder comprovar perquè  poc després de fer aquesta foto va venir la Guàrdia Civil. Demà us ho explico.