CIRCUIT MOTORLAND D'ALCANYÍS: DIA 273

El circuit de Motorland d'Alcanyís està consolidant nombroses activitats al llarg de l'any relacionades amb el món del motor. 

A banda del circuit de velocitat, disposa d'un circuit de karting i un altre de terra, a més a a més d'un parc tecnològic que ha vist com s'han instal.lat diferents indústries relacionades amb el món del motor com per exemple l'empresa Jotagas, fabricant de motos de trial.

El passat cap de setmana es va celebrar la prova del mundial de motociclisme, com sempre, espectacular.

Aquesta fotografia  és del dissabte 27 de setembre i mostra un moment de la primera carrera de la Red Bull Rookies Cup, copa d'iniciació, per la  qual cosa tots els pilots corren amb motos iguals, concretament una KTM de Moto 3. Aquestes copes són molt atractives per la rivalitat i igualtat que permet veure belles imatges.

PÉCS: DIA 272

Pécs és una ciutat situada al Sud d'Hongria, a uns 200 quilómetres de Budapest.

La ciutat té una llarga història i és una ciutat molt recomanable per visitar. 

La fotografia correspon a la plaza Szechenyi, la plaça principal, on es troba també la mesquita  de Ghazi Kasim Pasha. També destaca la seva impressionant catedral i la seva necròpolis paleocristiana, declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

DICTADURA: DIA 271

Aquesta fotografia està presa a la ciutat de   Pécs,  Hongria.

En els últims anys s'ha posat de moda ficar candaus a ponts i altres punts atractius. Diuen que és el símbol dels enamorats per  mostrar que el seu amor durarà sempre. Candau tancat, clau tirada i de tant en tant, brigades municipals retirant tota la ferralla, en mols casos, per seguretat, ja que el  pes acumulat pot arribar a ser perillós per algunes infraestructrures arquitectòniques.

L'amor es trenca, els amants caminen per separat i el candau  pot reduir-se a una anècdota en el temps.

Avui el Govern de l'Espanya ha fet tots els pasos per posar un candau a la boca i a les mans de milers i milers de catalans i catalanes. No votareu el 9 de novembre diuen. Ens és igual que us manifesteu, que el vostre Parlament aprovi una llei per majoria qualificada, que el vostre President compleixi la llei catalana i vulgui escoltar que opinen els catalans i les catalanes. Pels seus collons, ens han posat un candau jurídic. Com els millors temps de la dictadura franquista.  Cada dia que passa em sento més lluny d'Espanya.    No podran mantenir el candau pels segles dels segles. L'amor es trenca. Espanya passarà a ser algun dia un record d'un malson repugnant.

EGER: DIA 270

Eger és una ciutat hungaresa situada al nord del país. És famosa pels seus vins negres i blancs, especialment el vi negre Egri bikavér (sang de toro).

Ocupada al segle XVI pels otomans, va tornar a ser recuperada per l'imperi austrohúngar en el segle XVII. De l'ocupació otomana en queda com a vestigi un minaret de pedra, molt esbelt al que es pot visitar pujant a peu per unes estretes i empinades escales.

A la ciutat hi ha un castell important que ha servit com enclau de defensa de la ciutat i una nombrosa quantitat d'esglésies i edificis  de l'época barroca.

 La fotografia  d'aquesta entrada està presa des del castell.

VINS HUNGARESOS: DIA 269

Els aficionats al vi sabem que es produeix vi en molts països. Els més tradicionals sempre han estat França, Espanya, Catalunya i Itàlia. Però també es produeix bon vi a Argentina, Xile, Sudàfrica, Alemanya, Austràlia, Sudàfrica, Estats Units.

A Hungria hi ha una important cultura del vi i tenen vins de certa qualitat. Els més famosos són els vins dolços de la zonz de Tokaji, a l'est del païs. Però també destaca la zona d'Eger, amb el tradicional Egri bikavér (sang de toro), amb vins negres potents  i la de Villány, amb vins negres de caràcter més jove.

POBLE DE HOLLÓKÓ: DIA 268

Al Nord d'Hongria està el petit poble de Hollókó (amd dos accents damunt la última o), declarat patrimoni cultural de la humanitat per la UNESCO, per  haver conservat de forma uniforme un conjunt de construccions d'estil tradicional hongarès, amb  molta utilització de fusta.

La església, que es veu en el mig de la fotografia, va ser construïda al segle XVI amb fusta i va servir durant molts anys de graner.

En un turó al costat del poble estan les runes del castell de Hollókó.

PALAU DE GÖDÖLLÓ: DIA 267

El Palau de Gödölló, està situat a uns trenta quilòmetre de Budapest, Hongria.  La seva construcció va ser promoguda a principis del segles XVIII pel conte Grassalkovich, un influent aristòcrata hungarès, que va ser confident de l'emperatriu austro-húngara Maria Teresa.

Pel que és més famós, però, és perquè en el segle XIX va ser adquirit per tal de  convertir-lo en residència de primavera i tardor de l'emperador austro-húngar, Joseph I i la seva esposa Elisabeth, més coneguda com Sissí.

Està vorejant per uns  grans jardins i un àrea boscosa, que suposo   en el seu dia encara era més ampla, i servia per lloc de trobada de l'emperador amb l'aristocràcia de l'època per fer caceres.

Durant l'época comunista es va convertir en llar de gent gran i el seu estat de deteriorament va arribar a ser molt gran, com ho constaten diferents fotografies que s'hi poden veure a l'interior del Palau.

A principis del segle XXI es va iniciar un procés de restauració, finançat  parcialment amb fons europeus.

DANCES HÚNGARES: DIA 266

Durant la meva estada a Budapest vaig anar a una representació de dances húngares que considero es poden recomanar durant la visita a la ciutat.

Amb la major part de la música tocada en directe el grup de dançaires interpreten diverses peces amb molts de canvis de vestuari, mostrant un ventall de dances des de l'estil més tradicional fins a interpretacions  de tipus més modern.

BALNEARI TERMAL SZÉCHENYI: DIA 265

Hungria disposa de nombroses ciutats amb aigües termals.  No és estrany, doncs, que  hi hagi centenars de balnearis arreu de  la seva geografia.

A Budapest també hi ha balnearis. El més gran és el de Széchenyi amb piscines a l'aire lliure i a l'interior a diferents temperatures, 20,30, 38, 40, saunes i xorros d'aigua.

En una de les seves piscines  hi havia gent jugant als escacs mentre gaudeixes del sol i l'aigua termal. Això és vida!

HOLOCAUST JUEU: DIA 264

Avui ha començat l'any nou jueu, el  Rosh Hashanà,  que segons el calendari jueu és el 5775.

Les dificultats que ha patit el poble jueu al llarg de la seva história són nombroses. A Budapest, prop del Parlament, unes esculptures  creades l'any 2005 per Gyula Pauer i Can Togay, recorden els assassinats de jueus durant la  Segona Guerra  Mundial.

Es relata que eren lligats en parelles i a un dels dos se'l mataba d'un tret i tots dos eren empesos al riu Danubi de forma que tots dos morien de forma irremeiable amb una sola bala.

La crueltat humana no té límits.

NÒRIA: DIA 263

Molts diuen que la vida és com una montanya russa amb moltes curves, puixades i baixades. De vegades penso que és com una nòria, facis el que facis,  d'alguna manera sempre acabes en el mateix punt. És difícil d'explicar. No crec en la predeterminació,  però de vegades, penso que facis el que facis, la nòria de la vida sempre t'acaba portant al mateix punt.

La fotografia està presa a Budapest.

ESCALA PRINCIPAL DEL PARLAMENT D'HUNGRIA: DIA 262

El poder religiós i el poder civil han volgut mostrar la seva força a traves de l'arquitectura que han utilitzat. Esglésies, catedrals, castells, palaus, seus de govern o Parlaments, acumulen arquitectura, esculptura i pintura a dojo. Recursos  econòmics amb vocació de permanència amb el temps. Mentre, les persones viuen i moren, molts sense cap recurs.

En la fotografia es pot apreciar l'escala principal del Parlament d'Hungria que dona directament a la cúpula, sota la qual es custodia la corona hungara, símbol de l'Estat hungarès.

QUAN ES FUMAVA: DIA 261

Durant la meva visita turística al Parlament d'Hungria, em va fer gràcia un cendrer per col.locar puros que hi havia en un passadís del davant d'una de les cambres legislatives del Parlament utilitzades quan era bicameral i que actualment no està en funcionament per tenir un parlament unicameral.

Recorda els temps on es podia fumar en  els edificis públics i en què un home benestant  ho demostrava fumant un bon puro. Pocs anys després,  això, és pura arqueologia social.

FAÇANES: DIA 260

Sempre m'ha agradat una façana  que hi ha a Tarragona  del pintor  Carles Arola, prop de la plaça de la Font.

A Hungria també vaig descobrir al barri jueu de Budapest, dins d'un mercat molt interessant de productes artesanals, una façana pintada amb la cara d'una dona jove que mira fixament als vianants vestida amb les seves robes colorides.

La meva ciutat sempre ha patit un dèficit d'interès pel seu embelliment (perquè d'envelliment ja en té prou) i per això no hi ha fonts ornamentals en funcionament, ni façanes, ni graffitis programats, ni esculptures. Estic convençut que hi ha artistes a la ciutat que tan sols oferint-los el material i una bona base de treball ens deixariem una ciutat més bonica i més culta.

LA SINAGOGA DE BUDAPEST: DIA 259

La comunitat jueua de Budapest sempre va ser una de les més grans d'Europa. No és estrany, doncs, que la sinagoga de Budapest sigui la segona més gran del món, darrera de la de Jerusalem.

Va ser destacable  la poca sensibilitat de la guia turística de parla espanyola de la sinagoga. Quan va preguntar de quins països erem, la gent va començar a dir,  "uruguayos, argentinos, españoles, catalanes". La guia va començar a repetir els països i els catalans que hi erem vam dir "catalanes" a la qual cosa la guia va dir, "bueno, bueno. Si todos empezamos a decir las regiones no terminaremos".

Espero que ben aviat deixem de ser una "región" per ser un país com cal.

BUDA I PEST: DIA 258

Corria l'any 1849 quan s'obria el primer pont permanent sobre el riu Danubi a l'actual Budapest, el denominat actualment pont de les cadenes.

Pocs anys després, al 1873, Óbuda, Buda i Pest, tres ciutats diferents, a ambdues ribes del riu, es van fusionar en una única ciutat, Budapest.

A la fotografia una esculptura que simbolitza la unió de les ciutats a ambdós bandes del Danubi. Enmig de la parella es pot distingir la silueta del  castell o palau de Buda.  Al fons, a la dreta, l'església de Sant Esteve, que diuen és  el temple religiós més gran de tota Hungria, amb permís de la catedral de Pécs.

EL RIU DANUBI: DIA 257

El riu Danubi neix a la selva negra d'Alemanya i desemboca a Rumania, formant un extens delta. Pel mig, passa per nombroses ciutats  históriques com Ratisbona, Viena, Bratislava, Budapest o Belgrad.

A la fotografia es pot contemplar un tros del Danubi al seu pas per Budapest des de la zona de la ciutadella, el punt més alt de la ciutat.

MERCAT CENTRAL DE BUDAPEST: DIA 256

El Mercat central de Budapest és el més gran dels cinc mercats de què disposa la ciutat. Va ser construït a finals del segle XIX i va tenir que reconstruir-se perquè va quedar molt malmès a la Segona Guerra Mundial.

Hi trobareu llocs per menjar a la planta alta i les parades de peix a la planta  soterrada.  La sensació que em va donar és que hi conviu el client local amb una gernació de turistes que s'hi apropen, com un servidor que sempre li agrada visitar els mercats de la ciutats que visita.

Lluny de  la varietat i delicatessen  del Mercat de la Boqueria de Barcelona, el mercat és molt net, ample i lluminós.

PARLAMENT DE BUDAPEST: DIA 255

Després d'una aturada motivada per un viatge, reprenc la meva activitat blogaire amb una fotografia del Parlament hungarès ubicat a Budapest.

Aquest imponent edifici va ser construït a finals del segle XIX i  és el tercer Parlament més gran del món, després del de Rumania i Argentina.

La seva figura  a la riva del Danubi té 268 metre de llarg i 118 metres d'ample, amb una cúpula situada a 69 metres d'alçada, sota la qual, es guarda la corona del Regne d'Hongria, que malgrat aquest país  sigui una República, simbolitza l'Estat hungarés. La corona és custodiada de forma permanent per dos militars en posició estàtica que es relleven cada hora.

Altres dades que permeten comprovar l'abast de la grandària de l'edifici és que té 691 habitacions i té 20 quilómetres d'escales.

DIADA HISTÓRICA: DIA 254

Un dia com avui, fa tres-cents anys, la ciutat de Barcelona va caure a les mans de l'exércit borbónic. Això va suposar la  imposició d'un model  polític centralitzat a Espanya amb capital a Madrid, sense pactes, sense equilibris.

Tres-cents anys després, la ciutat de Barcelona viurà un moment molt diferent, centenars de milers de catalans es manifestaran pacíficament en defensa del seu dret a decidir sobre el seu futur. Avui, a Barcelona estarem i cridarem ben fort el nostre anhel de lliberat i que ens escolti el món sencer.

PAISATGES EBRENCS: DIA 253

L'any passat, la UNESCO va declarar a les  Terres de l'Ebre com a reserva de la Biosfera.

Ha passat més d'un any i no he vist que aquest fet hagi estat ficat en valor per  part de cap Administració, ni cap iniciativa privada.  Potser és que anem  de sobrats per la vida. Un plat d'arrós, una mica de carn i carxofes rostides i una miqueta de bous per festes majors. Que és això de reserva de la Biosfera?

FESTES DE LA CINTA: DIA 252

Ahir es van acabar les festes de la Cinta. Sembla que el model de Festes de pocs dies agrupats s'està consolidant i no em sembla un mal model.

Crec, però, que l'agrupament de dies hauria de ser diferent. No deixa de ser estrany que els focs d'artifici que normalment són la cloenda d'unes festes, es celebren dos dies abans  de que acabin i hagin de tornar a fer uns altres focs el dilluns per la nit.

També és estrany que dels pocs dies de festes, es programin espectacles el diumenge i el dilluns a la nit, El dilluns per la nit, potser perquè havia plogut per la tarda, feia molta pena per la poca gent que hi havia.

El dilluns de la Cinta és un dia que grinyola com a festivitat local. Seria molt millor, moure la festivitat a divendres. D'aquesta forma, les festes, podrien començar en dimecres en lloc de dijous i acabar en diumenge en lloc de dilluns. Crec que seria més encertat.

LES JOTES: DIA 251

Dins les Festes de la Cinta és tradicional que vingui gent de l'Aragó a ballar jotes. La jota és un ball tradicional de Tortosa i les Terres de l'Ebre que  es va recuperant de forma tímida en els últims anys.

En una Catalunya independent, caldrà que el país reconegui la pluralitat cultural del país. No tot són sardanes. Cal acceptar que a Catalunya  també  s'hi ballen jotes i  hi  ha concerts de bandes de música.

PEIX DE SANT PERE: DIA 250

El peix o gall de Sant Pere és un peix teleosti que es troba a la costa catalana. És un peix blanc de sabor molt fi i amb una pell delicadament gelatinosa.

No és un peix econòmic i quan no l'has provat et tira  cap enrera pel seu aspecte. Quan el proves, repeteixes.

CORREFOCS DE TORTOSA: DIA 249

Ahir es va celebrar el XXXI Correfocs de Tortosa dins de la programació de les Festes de la Cinta.

Recordo que vaig córrer en el primer correfocs de la ciutat,  a l'any 1983. 

Segons wikipedia, el primer correfoc que es va córrer a Catalunya va ser a l'any 1980 durant les Festes de la Mercè. Això vol dir que a Tortosa, no van tardar massa en arribar-hi i el que és cert, és que va ser la primera ciutat de les Terres de l'Ebre on s'hi va celebrar.

Recordo que va ser diferent al d'ahir, per recorregut i per intensitat. En aquella época suposo que no estava estandaritzat el desenvolupament de l'espectacle i les normes de seguretat i els diables corrien com a bojos darrera de participants i espectadors com autèntics diables!

MANDARINA VERDA: DIA 248

Arriba el setembre i les mandarines van  augmentant el seu tamany,  malgrat encara estiguin verdes, per arribar a l'octubre i donar-nos tot el seu sabor.

EL MORRUT: DIA 247

Avui aquesta fotografia feta ahir, s'anava a titular  "la palmera".

Un amic meu, però, avui  m'ha avisat que hi havia una fotografia meva del pont del tren de Tortosa, captada per la nit, que estava a Facebook, sense la marca del meu nom. I efectivament, ho era.

Per això he decidit canviar el títol de la entrada. El morrut és un escarabat que va arribar de l'Àfrica que està malmetent les palmeres de tipus datiler. Si aneu  cap a la zona d'Alcanar i Vinarós, veureu que són nombroses les palmeres mortes  a causa d'aquesta plaga. Pels voltants de  Tortosa també hi ha palmeres que han caigut (fixeu-vos les palmeres d'un mas antic  de color blanc que hi ha a la pujada del pont del bimmilenari, direcció Ferreries, a ma dreta. Estant totes mortes i eren altes i antigues).

Les plagues del morrut ho arrassen tot, palmeres, drets d'autor, estalvis dels avis en forma de captura de preferents, gent que sempre et demana  ajuda i no te'n dona. Bé, morruts i morrudes, que en això i en tot, hi ha d'haver igualtat de gènere.

LA CASETA: DIA 246

A les Terres de l'Ebre, n'hi ha repartides per tot arreu un gran nombre d'humils casetes de pagès que  recorden el  nostre  gran passat agrícola, però també, l'austeritat dels nostres avantpassats.

A les nostres terres, és difícil veure grans masos com sovintegen a la Catalunya Central.

Per desgràcia, bona part d'aquestes casetes estan  en estat de runa, o quan s'arranjen s'hi fiquen afegits que trenquen l'harmonia del cos principal de l'habitatge.

PÍNDOLES: DIA 245

Avui en dia tot es vol arreglar en píndoles. Que vas curt de memòria, píndola. Que et cau el cabell, píndola. Que et sobren uns quilets, píndola. Que vas mal de ventre, píndola. Que   estàs trist, píndola. Que vola ballar tota la nit, píndola. Que tens el colesterol alt, píndola.

A Madrid, el procés (per ells desafiament) per la independència (per ells, secesionista, separatista) també el volen arreglar a base de píndoles. Es busca la Constitució, s'esmicola en forma de píndoles i es va aplicant a mesura que el "malalt" ho requereix.

I és que avui les píndoles ho arreglen tot... menys la estupidesa. Que hi farem.

GEGANTS I NANOS: DIA 244

Els gegants i els nanos formen part de les festes populars de bona part del Llevant. Els seus orígens estan relacionats amb la festivitat del Corpus, a l'igual que els balls de dimonis i dracs (en tenim una bona mostra a la Patum de Berga).

Últimament, als nanos  els sento dir-lis capgrossos.   No sóc gaire tradicional, però en aquests cas, que voleu que us digui: per mi sempre seran nanos!