DICTADURA: DIA 271

Aquesta fotografia està presa a la ciutat de   Pécs,  Hongria.

En els últims anys s'ha posat de moda ficar candaus a ponts i altres punts atractius. Diuen que és el símbol dels enamorats per  mostrar que el seu amor durarà sempre. Candau tancat, clau tirada i de tant en tant, brigades municipals retirant tota la ferralla, en mols casos, per seguretat, ja que el  pes acumulat pot arribar a ser perillós per algunes infraestructrures arquitectòniques.

L'amor es trenca, els amants caminen per separat i el candau  pot reduir-se a una anècdota en el temps.

Avui el Govern de l'Espanya ha fet tots els pasos per posar un candau a la boca i a les mans de milers i milers de catalans i catalanes. No votareu el 9 de novembre diuen. Ens és igual que us manifesteu, que el vostre Parlament aprovi una llei per majoria qualificada, que el vostre President compleixi la llei catalana i vulgui escoltar que opinen els catalans i les catalanes. Pels seus collons, ens han posat un candau jurídic. Com els millors temps de la dictadura franquista.  Cada dia que passa em sento més lluny d'Espanya.    No podran mantenir el candau pels segles dels segles. L'amor es trenca. Espanya passarà a ser algun dia un record d'un malson repugnant.

BOUS: DIA 55

Les  festes populars amb bous a les Terres de l'Ebre són una qüestió polèmica. Tant és així, que el Parlament de Catalunya que va prohibir la celebració de curses de braus amb mort a Catalunya, va regular les festes tradicionals o correbous que es celebren en molts pobles del nostre territori.

A mi personalment són unes celebracions que no m'atreuen gens en totes les seves variants i fins i tot algunes d'elles com el bou embolat o el bou a la mar em semblen especialment cruels per als animals. Els partidaris d'aquestes terres s'aferren a la tradició per a defensar aquest tipus de celebració. Moltes persones que van a aquests espectacles em sembla que no han reflexionat sobre la seva conducta. Si no volen pensar amb els animals, podríen pensar en si és lloable que durant set o vuit tardes la gent es reuneixi en un lloc del poble, com si fos un circ romà, a berenar, beure, petar la xerrada, xafardejar, mentre alguns tempteixen les vaquetes o els bous embolats.   Si de berenar, beure, petar la xerrada i xafardejar es tracta, segur que a algú se li podria ocórrer fer  espectacles més creatius que els correbous. Potser s'afavoriria la creació artística i  molta més gent, que uns pocs ramaders, es podria guanyar uns diners a les festes.