CIUTATS EN VACANCES: DIA 212

Moltes ciutat que no són de costa, quan arriba a l'agost, es queden un poc fantasmals.  A Tortosa això es fa molt evident per contrast  amb les aglomeracions  que hem viscut a la Festa del Renaixement. Enfilats a les portes d'agost, la ciutat es queda a mig gas, desertitzada, oferint imatges   apocalíptiques.

OMBRES XINESES D'ATZAVARES: DIA 211

Quan arriba la posta de sol, hom pot obtenir imatges contrastades  de siluetes fosques sobre fons daurats com si fossin ombres xineses. En aquest cas vaig captar una parella d'atzavares florides, un autèntic espectacle del Mediterrani.

FESTA DEL RENAIXEMENT (I 4): DIA 210

La festa del Renaixement és  molt atractiva des del punt de vista fotogràfic. Colors,  espectacles, animació, música.... Aquest any he fet força fotografies, però l'any avança i ja n'he deixat tres en el blog.

Avui és la última, on s'observa un membre del  grup francès Saboi, descansant una estona abans de la gran desfilada de diumenge passat.

FESTA DEL RENAIXEMENT A TORTOSA (3): DIA 209

Ahir diumenge es va cloure la XIXa Festa del Renaixement.

Al voltant de festes i fires, les valoracions dels mitjans de comunicació i dels polítics sempre sòl ser optimista. Que sí ha estat el que ha tingut més públic. Que si ha estat la més participativa. Que si ha estat la millor organitzada.  Que si ha estat la més internacional...

Crec que  enguany ha estat una de les festes del Renaixement amb més participació de públic i si es té en compte els participants a la desfilada de diumenge, segurament una de les que ha comptat amb la presència de més grups d'animació i exhibició.

L'any vinent es celebrarà la XXa edició que  serà ja, una autèntica revàlida per aquesta festa, segurament la millor que es pot viure a les Terres  de l'Ebre durant tot l'any.

A la fotografia, un membre del grup txec Euphorica.

FESTA DEL RENAIXEMENT A TORTOSA (2): DIA 208

Aquest matí,   gràcies al company Ernest Sesé i a l'organització de la Festa del Renaixement de Tortosa, ens hem trobar un grup de fotògrafs aficionats per fer fotografies de  diferents grups que participaven aquest matí pels carrers de Tortosa i a les famílies nobles amb els seus vestits de gala.

Hem passat una bona estona on hem patit el rigor de la calor d'aquest diumenge i hem compartit aquesta bonica afició.

FESTES DEL RENAIXEMENT (1): DIA 207

Enguany celebrem la XIX Festa del Renaixement a Tortosa.  Música, balls, teatre, ambientació, menjar, beure, calor, aglomeracions, programa... seran paraules que ens acompanyaran aquests dies. A xalar!

L'ERMITA DE SANT BLAI A TIVISSA: DIA 206

Prop de Tivissa, ben amagada, està  l'ermita de Sant Blai.  S'hi arriba per un camí estret que s'enfila cap a les serres del darrera del poble i després de passar la font del mateix nom.

Va ser construïda a meitats del segle XIX i tots els anys  alberga un romiatge  a peu per la festivitat del sant que l'hi dona nom.

Com a curiositat, s'hi pot contemplar una placa d'homenatge a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, doncs en aquest indret,  un 2 de març de 1975, una colla d'excursionistes van començar a marcar  el primer sender de gran recorregut de tota Espanya, el GR7.

Aquest GR7, famós recorregut que  va des de Tarifa fins la frontera amb França i que forma part del recorregut europeu E4 que va des de Tarifa fins Esparta (Grècia), i que  travessa els   Ports de Tortosa-Beseit,  passa pel costat de l'ermita amb les seves habituals marques roges i blanques.

PIRAGUADA PEL RIU EBRE: DIA 205

Diumenge vam anar de piraguada amb el grup Camins de Terra.  El recorregut que vam fer va ser el comprés entre Ascó i l'embarcador de Móra d'Ebre. Una jornada excel.lent amb bona companyia.

És el segon cop que baixo  al riu Ebre amb piragua i és una experiència molt recomanable. Propulsar i direccionar la piragua amb les pales dels rem,  contemplar el curs d'aigua i els boscos de ribera és una cosa que s'ha de fer al menys alguna vegada. Encara hi ha molta gent a l'Ebre que no s'ha estrenat! Vinga, animeu-vos.

MEANDRES DEL RIU EBRE: DIA 204

Sobretot en el curs  més baix del riu Ebre, aquest discórre formant meandres, illes i platges fluvials.

A la fotografia es pot veure el meandre del riu a l'alçada de l'atalaia natural on estava situat el poblat ibéric del Castellet de Banyoles i on es poden divisar els pobles de Rasquera, Miravet, Ginestar, Benissanet i Móra d'Ebre, tots ells de la comarca de la Ribera d'Ebre.

CARRERS ESTRETS: DIA 203

Els carrers estrets són lletjos. Les cases hi aprofiten per baixar desguasos de pluvials i fins i tot sanitàries. El sol, no hi sol entrar i els florits s'hi fan els amos. Sovint, persones i animals, aprofiten l'amagatall per fer-hi les seves necessitats. A més, ningú se'n recorda de netejar-los. No hi ha portalades, no hi ha veïns, els serveis municipals hi mandregen.

Les ments estretes són com els carrers estrets.

Fotografia: carrer estret de Tivissa.

TIVISSA (PLAÇA DE LA BARANOVA): DIA 202

El  municipi de Tivissa, situat a la Ribera de d'Ebre, és   uns dels més grans de la província de Tarragona, junt al municipi de Tortosa.

El poble té una important història, com ho demostra la presència del poblat ibéric del Castellet de Banyoles o nombroses coves amb  pintures rupestres d'art llevantí.

Pasejar pel seu casc urbà, amb carrers estrets i sinuosos  val la pena per anar descobrint, racons,  portals i cassalots, fins arribar a la plaça de la Baranova, amb la imponent presència de l'església de Sant Jaume, que té al seu interior, l'antiga església del segles XIII i unes vistes panoràmiques de la Ribera d'Ebre i el Priorat.

INCENDIS FORESTALS: DIA 201

Vivim en un clima mediterrani. Veritat. Quan hi ha incendis, els humans repoblem els boscos mediterranis amb espécies no autòctones, resiníferes i poc adaptades als focs forestals. Veritat. L'agricultura de secà i la ramaderia extensiva estan en crisi. Veritat.  Tenim  orografies complicades amb moltes extensions de territori sense habitar. Veritat.  Les tronades  d'estiu solen portar més  aparell eléctric que aigua. Veritat. Vivim una zona amb un vent dominant, el mestral, que pot  arribar a bufar amb molta virulència. Veritat.

De què ens estranyem, doncs, quan patim un foc forestal? Ens lamentem de l'incendi i poques vegades ens lamentem de les conseqüències dels actes  humans que aboquen de vegades a que els focs tardin en controlar-se.

Fotografia d'un dels boscos de pi afectats per un incendi forestal al terme de Tivissa.

VIURE, DESGASTA: DIA 200

Viure desgasta. Però, viure moltes experiències, desgasta més? Suposo que depén del tipus d'experiències. N'hi ha que són reparadores i d'altres destructores. 

Sigui com sigui,  cada dia estem més  gastats pel fet de viure.  Si envellim, no morirem sense arrugues i alguna que altra nyafra física o psíquica. Vivim, mentre puguem.

LLUNA PLENA: DIA 199

Sempre m'han agradat les nits de lluna plena. Si tingués que fer un llistat de  deu coses que m'agraden de viure, inclouria les nits de lluna plena.

No és estrany, doncs, que una setmana passada l'anterior Lluna Plena, ja estigui esperant la propera.

BORINOT: DIA 198

Els borinots són un grup d'insectes  que hom els confon amb els mascles de les femelles, però són una espécies diferent. El seu nom deriva del  soroll que fan quan volen, doncs  es diu que borinen.

També aquesta paraula s'ha utilitzat com insult en referència a aquella persona que mai calla i sempre els tens entrepeus. Tots som un poc borinots, de vegades.

PILOTES DE FUTBOL: DIA 197

Diumenge es va celebrar la final del Mundial de futbol de Brasil. Durant gairebé tres setmanes, cada quatre anys, televisions, ràdios i premsa escrita eleven les notícies esportives al primer nivell.

Durant tres setmanes és estrany que pugues  estar sense que algú no et parle de futbol. No és estrany, doncs, que aquest setmana encara vegi pilotes de futbol per tot arreu.

MÚSIC L'ESPERA: DIA 196

Els músics gasten moltes hores esperant que algú els escolti.

Des de ben petit, han estudiat música i han assajat l'instrument moltes hores. L'espera  per fer-se un bon músic.

Quan tenen concerts, sovint, han de desplaçar-se per carretera  ( o fins i tot avió, si són exitosos) per arribar al lloc on han de tocar. Han d'arribar amb temps, per no fer tard, i per això han d'esperar.

Esperen que el concert del dia sigui bo. Que el públic els faci  gaudir encara més de tocar el seu instrument. Esperen un públic, si pot ser possible entès, que els doni calor i els reconegui el seu treball. I esperen, al final de cançó, aplaudiments. Esperen, fins i tot, que  s'acabi l'espectacle,  que es puguin prendre una copa o retornar el camí cap a l'hotel o  cap a casa en algun mitjà de transport.  Esperen, arribar sans i estalvis a casa.

Gràcies músics.

L'AMPOLLA AL CAPVESPRE: DIA 195

L'Ampolla és un petit poble mariner que es promociona turísticament com la porta del Delta de l'Ebre.

Històricament ha estat un lloc de veraneig de la gent de Tortosa, però en els últims anys  ha sabut atreure a un turisme predominantment familiar de molts d'indrets d'arreu del món, amb una forta presència de turistes francesos.

És un poble  tranquil, que fins i tot en ple estiu, no està sotmés a les aglomeracions d'altres ciutats de la costa com Peniscola o Cambrils, per no nomenar a l'atiborrada Salou.

MARIETA: DIA 194

A  la gent li fan por o angúnia molts tipus d'insectes, però no he conegut a ningú que li facin por o angúnia les marietes.

Les marietes són uns insectes que s'alimenten de pugó o cotxinilla.  La seva presència és beneficiosa per al camp, a banda d'un símbol de  poca utilització de fitosanitaris i és això que  a Catalunya, aquells conreus on s'utilitzen pocs productes químics, poden utilitzar el denominador d'agricultura integrada i com a símbol, la marieta.

OLIVES: DIA 193

A finals de juny vaig estar a la finca d'uns amics.  Vaig trobar unes oliveres molt carregades d'olives i aquestes,  molt avançades, doncs havien aprofitat les pluges caigudes durant aquell mes.  Vaig fotografiar-les.

Aquest cap de setmana vaig tornar-hi, i les olives, no tan sols no havien crescut, sinó que estàven totes arrugades, després de quinze dies sense aigua i amb uns quants dies de mestral.  Si la pluja no hi posa remei, l'arbre es desfarà de moltes olives. 

Els arbres, no són com les persones. Primer són ells  i si queda alguna cosa, per als fills.

EN EL MEU NAIXEMENT: DIA 192

Un ja comença a acumular uns quants anys de vida, la data de naixement mai enganya.

Fa un mes vam estar a Tarascon-Sur-Ariege,  en el sud de França, i feien un mercat de vell al carrer. N'hi havia una parada que venien  revistes Paris Match, ordenades per data d'aparició, ben embolicades amb un funda de plàstic per tan sols 2 euros cada exemplar.

No vaig poder evitar caure en la temptació de comprar l'exemplar de la setmana on vaig nàixer, tal com indica la data de la seva portada. Llegir la revista, les fotografies que hi apareixen,  els anuncis publicitaris on abunden els anuncis dirigits a tota la família va ser com fer un viatge en el temps. Com han canviat les coses!

MASA DE LABRADOR (I I): DIA 191

Com he dit en l'entrada anterior, ahir va ser dia de sortida fotogràfica nocturna. Mas Labrador, un poble abandonat amb una església absolutament desproporcionada pel tamany del poble és una bona localització per aquest tipus de fotografia que requereix de força paciència i en la què s'agraeix una bona companyia, que a més si és avançada en coneixements de fotografia nocturna, molt millor. Gràcies LLuís Pitarque pels teus  consells.

MAS DEL LABRADOR (I): DIA 190

Ahir per la nit vaig quedar, aprofitant la Lluna Plena i els cels nets que ens ha deixat el mestral, amb el company Lluís Pitarque d'Alcanyís per fer una sortida fotogràfica nocturna.

Vam anar al Mas del Labrador, on vam petar la xerrada una bona estona i vam fer unes quantes captures.

LLàstima que retalli la mida de l'arxiu per pujar-les a Internet. A l'original us puc garantir que no hi  cap halo al cel i en canvi està ple d'estels.

MELIC: DIA 189

La natura és apassionant. Els humans i molts animals porten el record tota la vida de la seva unió amb la mare: el melic.

És curiós  com la major part de fruites també tenen un melic,  una  concavitat amb una zona central d'unió a la mare-arbre.

JORNADES MUSICALS DE L'ERMITA DE LA PIETAT D'ULLDECONA: DIA 188

Ahir  al capvespre, dins de les Xes Jornades musicals a l'ermita de la Pietat d'Ulldecona va actuar el grup Marina Bbface & The beatroots.

Aquest grup musical català  de soul, funk i rock, presentava el seu primer treball, Time to Begin,  amb un atractiu espectacle on destaca la vocalista.

L'indret on es fan les Jornades és inmillorable i l'ambient també ho va ser, amb públic intergeneracional com la joveneta que contempla embadalida al grup.

FESTIVAL DE JAZZ DE TORTOSA: 187

Ahir per la nit el grup Soul Machine va tocar com a cloenda de la Vint-i-uena edició del festival de jazz de Tortosa.

Aquest grup interpreta grans éxits musicals de tots els temps del soul, del jazz i del funky.  Les cançons d'Aretha Franklyn, James Brown, Otis Redding o els Blues Brothers, entre d'altres, són interpretades de forma  que els teus peus no es poden quedar quiets. Un grup molt recomanable.

VIEIRA A LA PLANXA: DIA 186

Per continuar amb el cap de setmana de peix i marisc, per sopar hem menjat uns musclos i   carn de vieira a la planxa.

Amb una planxa a foc alt, marquem la vieiria pels dos costats i deixem  fins que estigui cuita (no passar-se, doncs és marisc i no és bo menjar-lo eixut).

Al treure'l de la planxa, se li posa un bon rajolí d'oli d'oliva i unes escates de flor de sal.

ARRÒS DE LLAMÀNTOL: DIA 185

Avui he anat a la botiga de Cepromar a l'Ampolla i he comprat una mica de marisc.

Amb uns crancs, uns catxells, un llamàntol, un bon sofregit de ceba, tomàquet i all, oli d'oliva de la Cooperativa de Santa Bàrbara  i  arròs del Delta de l'Ebre,  el resultat   havia de ser bo.

ERMITA DEL COLL DE L'ALBA: DIA 184

L'ermita del Coll de l'Alba   està situada  al capdamunt d'una montanya de 450 metres d'alçada,  propera a Tortosa,  des d'on es pot observar  gairebé tot l'hemidelta esquerre. 

El santuari està datat al segle XV i  està al costat  de l'antic camí de Tortosa a Barcelona.  El dilluns de Pasqua Granada s'hi celebra una festa organitzada pels Amics del Coll de l'Alba, continuant la tradició de  romiatges, el primer del  qual se'n té constància és de l'any 1442.

HIDROAVIÓ: DIA 183

Aquesta setmana la metereologia  ha estat força esbojarrada. Dimarts per la tarda, a molts llocs de les Terres de l'Ebre hi van haver tronades amb poca aigua, però amb llamps. Alguns d'ells van calar foc com va ser el cas a Tivissa, de nou, i a Tivenys.

Estava en el Coll de l'Alba mirant l'evolució dels núvols a la vall de l'Ebre quan van pasar dos hidroavions, dels quals en vaig fotografiar un, com una mosca enmig de la immensitat de l'espai aeri.

HERBA CENTAURA: DIA 182

L'herba centaura, herba de Santa Margarida o pericó vermell  (Centaurium erythraea és una planta present en els prats i límits de boscos de Catalunya.

Se li reconeixen virtuts medicinals com a tónic digestiu i fins i tot com hipoglucemiant per als malalts de diabetis. Cal  sempre  anar en compte amb els tractaments amb plantes.