Mostrando entradas con la etiqueta solitud. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta solitud. Mostrar todas las entradas

lunes, 22 de diciembre de 2014

FAR DEL FANGAR: DIA 356


Comença el compte enrera del repte que em vaig proposar a l'inici del 2014. A partir d'avui em quedaran 9 fotografies  per haver  posat una fotografia diària més o menys comentada en el meu blog.

La d'avui és una visió peculiar del far del fangar. Ahir vam anar-hi aprofitant un dia assoleiat. Quan tenia vint anys es podia arribar en cotxe, tot i que de vegades podies tenir algun ensurt i quedar-te atascat a l'arena. Actualment, els efectes de la  regresió del Delta s'han fet molt palesos  i el mar  ha esborrat els antics accessos amb el seu avenç, per la qual cosa tan sols es pot accedir a la punta del Fangar, a peu, amb bicicleta o per via marítima.

Després d'un hora de caminar  veient multitud de dunes i  restes diverses arrossegades pel mar, tronc, ampolles, sacs, plastics, arribes al far.  Nosaltres vam estar sols força estona fins que va arribar caminant un altra parella. La sensació de solitud és brutal, amb quilòmetres a la rodona sense persones.

miércoles, 17 de diciembre de 2014

SOLITÀRIA: DIA 350


Hom diu que naixem sols i morim sols. Totes les persones que ens trobem pel camí, ens acompanyen més o menys. Sovint també, entre els dos extrems de la vida, ens sentim sols. És possible que tinguem companyia o que no tinguem tota la que volem, però és inevitable en algun moment sentir-se sol. Qui té una bona autoestima, però, pot sentir-se sol però no necessàriament infeliç. 

Ens inventem molts de brogits al llarg de la vida per tal que el soroll no ens permeti escoltar el fons de nosaltres mateixos. Un fons que pot ser lluminós, però que també pot ser obscur. Hem de trobar els moments per assomar-nos al brocal del pou  i veure endins.