MASA DE LABRADOR (I I): DIA 191

Com he dit en l'entrada anterior, ahir va ser dia de sortida fotogràfica nocturna. Mas Labrador, un poble abandonat amb una església absolutament desproporcionada pel tamany del poble és una bona localització per aquest tipus de fotografia que requereix de força paciència i en la què s'agraeix una bona companyia, que a més si és avançada en coneixements de fotografia nocturna, molt millor. Gràcies LLuís Pitarque pels teus  consells.

MAS DEL LABRADOR (I): DIA 190

Ahir per la nit vaig quedar, aprofitant la Lluna Plena i els cels nets que ens ha deixat el mestral, amb el company Lluís Pitarque d'Alcanyís per fer una sortida fotogràfica nocturna.

Vam anar al Mas del Labrador, on vam petar la xerrada una bona estona i vam fer unes quantes captures.

LLàstima que retalli la mida de l'arxiu per pujar-les a Internet. A l'original us puc garantir que no hi  cap halo al cel i en canvi està ple d'estels.

MELIC: DIA 189

La natura és apassionant. Els humans i molts animals porten el record tota la vida de la seva unió amb la mare: el melic.

És curiós  com la major part de fruites també tenen un melic,  una  concavitat amb una zona central d'unió a la mare-arbre.

JORNADES MUSICALS DE L'ERMITA DE LA PIETAT D'ULLDECONA: DIA 188

Ahir  al capvespre, dins de les Xes Jornades musicals a l'ermita de la Pietat d'Ulldecona va actuar el grup Marina Bbface & The beatroots.

Aquest grup musical català  de soul, funk i rock, presentava el seu primer treball, Time to Begin,  amb un atractiu espectacle on destaca la vocalista.

L'indret on es fan les Jornades és inmillorable i l'ambient també ho va ser, amb públic intergeneracional com la joveneta que contempla embadalida al grup.

FESTIVAL DE JAZZ DE TORTOSA: 187

Ahir per la nit el grup Soul Machine va tocar com a cloenda de la Vint-i-uena edició del festival de jazz de Tortosa.

Aquest grup interpreta grans éxits musicals de tots els temps del soul, del jazz i del funky.  Les cançons d'Aretha Franklyn, James Brown, Otis Redding o els Blues Brothers, entre d'altres, són interpretades de forma  que els teus peus no es poden quedar quiets. Un grup molt recomanable.

VIEIRA A LA PLANXA: DIA 186

Per continuar amb el cap de setmana de peix i marisc, per sopar hem menjat uns musclos i   carn de vieira a la planxa.

Amb una planxa a foc alt, marquem la vieiria pels dos costats i deixem  fins que estigui cuita (no passar-se, doncs és marisc i no és bo menjar-lo eixut).

Al treure'l de la planxa, se li posa un bon rajolí d'oli d'oliva i unes escates de flor de sal.

ARRÒS DE LLAMÀNTOL: DIA 185

Avui he anat a la botiga de Cepromar a l'Ampolla i he comprat una mica de marisc.

Amb uns crancs, uns catxells, un llamàntol, un bon sofregit de ceba, tomàquet i all, oli d'oliva de la Cooperativa de Santa Bàrbara  i  arròs del Delta de l'Ebre,  el resultat   havia de ser bo.

ERMITA DEL COLL DE L'ALBA: DIA 184

L'ermita del Coll de l'Alba   està situada  al capdamunt d'una montanya de 450 metres d'alçada,  propera a Tortosa,  des d'on es pot observar  gairebé tot l'hemidelta esquerre. 

El santuari està datat al segle XV i  està al costat  de l'antic camí de Tortosa a Barcelona.  El dilluns de Pasqua Granada s'hi celebra una festa organitzada pels Amics del Coll de l'Alba, continuant la tradició de  romiatges, el primer del  qual se'n té constància és de l'any 1442.

HIDROAVIÓ: DIA 183

Aquesta setmana la metereologia  ha estat força esbojarrada. Dimarts per la tarda, a molts llocs de les Terres de l'Ebre hi van haver tronades amb poca aigua, però amb llamps. Alguns d'ells van calar foc com va ser el cas a Tivissa, de nou, i a Tivenys.

Estava en el Coll de l'Alba mirant l'evolució dels núvols a la vall de l'Ebre quan van pasar dos hidroavions, dels quals en vaig fotografiar un, com una mosca enmig de la immensitat de l'espai aeri.

HERBA CENTAURA: DIA 182

L'herba centaura, herba de Santa Margarida o pericó vermell  (Centaurium erythraea és una planta present en els prats i límits de boscos de Catalunya.

Se li reconeixen virtuts medicinals com a tónic digestiu i fins i tot com hipoglucemiant per als malalts de diabetis. Cal  sempre  anar en compte amb els tractaments amb plantes.

MÉS PAPALLONES: DIA 181

La collita de papallones a El Pinetell en companyia dels companys de l'Assossiació Tarraco de fotografia va ser bona.

A la fotografia un exemplar d'escac ibéric o escac ferruginós, no sé diferenciar-les bé. Si algú, ho té clar, pot deixar-me un comentari que serà ben agraït.

MOTOCROSS ALS REGUERS: DIA 180

Aquest matí s'ha celebrat a Els Reguers, la primera prova de la Lliga catalana de motocròs organitzada pel  Moto club Roquetes i el Moto club tot motor dels Reguers.

La prova comptava amb la participació de pilots de la  nostra zona com Pau Doñate i Dani Royo, que defensen els títols aconseguits l'any passat en les categories MX-obert i MX-3.

Hi hagut una bona presència de públic que ha pogut disfrutar d'un bon matí de motor.

ESCORPÍ GROC: DIA 179

L'escorpí groc, de nom científic Buthus Occitanus, és un aràcnid present a Catalunya que pot arribar a medir 8 centímetres i que viu en zones seques i molt assolellades.

L'exemplar de la fotografia estava a  El Pinetell, amagat sota una pedra plana, on tenia el seu cau format per un gran forat excavat a la terra.  És una femella,  sempre de major tamany que el mascle.

La picadura d'aquest animal no és mortal, però és molt dolorosa.

PAPALLONES A EL PINETELL: DIA 178

Avui he fet una sortida amb els companys de l'Associació  Tarraco Fotografia. Hem anat al Pinetell, poble situat a la vall del riu Brogent, on Albert Miquel ens ha guiat per un dels recorreguts  de la xarxa Catalan Butterfly Monitoring Scheme.

En el recorregut hem pogut observar més de trenta espécies diferents de papallones. Un dia magnífic de contacte amb la  natura.

VISTES DE MONTANYA: DIA 177

La gent moltes vegades formula  opcions disjuntives difícils de triar. A qui estimes més, al pare o la mare? Que t'agrada més, la carn el peix? Que t'agrada més, la mar o la montanya?  Moltes persones són capaces de triar una opció però a mi se'm fa difícil.

A la fotografia, panoràmica de la  Vall de l'Ebre plena de núvols des de la carretera que puja a Montcaro. I no és bonica la montanya! I no és bonic el mar!

EL BOSC: DIA 176

Els Ports de Tortosa Beseit són una autèntica meravella. L'altre dia vaig pujar a la Mola, una meseta on és fàcil perdre's si un surt del camí perquè no hi ha gaire referències. El contrast de l'escorça del pi roig i les falgueres exhuberants són una mostra del seu esplendor.

PUNXES: DIA 175

Normalment a la gent els agraden les plantes amb flors. Les flors són boniques, acolorides, de formes diverses, amb estams, de vegades fragants.

Però també hi ha persones que els agraden els càctus i les plantes amb punxes. Tenen la seva gràcia, la seva simetria i unes ganes de sobreviure a tota la costa. Com les persones, algunes són florides, altres punxenques. Totes tenen la seva gràcia, i de vegades, les persones punxenques, com els càctus, també floreixen.

La fotografia està presa a la Mola dels Ports de Tortosa-Beseit.

BOIRES: DIA 174

De vegades se'ns ennuvola la vista i no veiem les coses clares. Però  les coses són com són, malgrat  la nostra mirada, uns dies clara, uns altres dies enterbolida.  O és que l'arbre no és el mateix el dies lluminosos que els dies de boira malgrat no el veiem igual?

SANT JOAN BANYAT: DIA 173

La revetlla de Sant Joan ens va deixar un temps magnífic, sense pluja, sense vent, amb una bona temperatura per estar al carrer.

El dia de Sant Joan, però, ens ha deixat un dia fresquet i amb pluges. Aquesta tarda he pujat al Cim del Montcaro per veure la inestabilitat atmosfèrica.  Els núvols es movien ràpid, de vegades la boira ens  envoltava,  però al final he pogut fer algunes fotos.

REVETLLA SANT JOAN: DIA 172

Aquesta nit és una de les més assenyalades del calendari català.  Es celebra el solstici d'estiu amb fogueres, petards, sopars, revetlles, copes, molts fins que surti el sol. Pels que aneu per la carretera, tingueu compte amb el vostre volant i amb els dels altres. Bona revetlla!

Quan era jove molts de Sants Joans els vaig celebrar a l'Ampolla, entre  el càmping Sant Jordi (a la fotografia, un veterà  a les Terres de l'Ebre a la vora del mar),  el disco Arenal (avui desparegut per la LLei de costes) i la discoteca Mediterrània.

NEVADA A TORTOSA: DIA 171

Aquest matí  estava endreçant l'ordinador i he mirat fotografies antigues. Les comparo amb les que faig avui en dia i hi ha un món de diferència. Bé, la tecnologia també ajuda molt. En aquella època tenia una compacta de 3,1 megapixels de resolució. Les fotografies tan sols les podies arxivar en format jpeg i evidentment,  tot això suposa limitacions avui en dia per  poder-les millorar en condicions.

Una de les que he trobat és la que  penjo avui, un dia calorós on arriba el solstici d'estiu.  I quina millor imatge que una Tortosa refrescant d'un dia 1 de març de 2005 on va nevar Tortosa tal com es constata en la màquina del Carrilet situada al Parc Teodor González.

GRAVAT A FOC: DIA 170

A les nostres vides n'hi ha imatges que se'ns queden gravades per sempre.  Aquestes imatges es queden enganxades a la memòria, per a bé, per a mal. Sovint el nostre cervell recupera aquelles imatges. A força de recuperar-les, les imatges  es van alterant. Canvien. S'esvaiexen. Es reinterpreten. Algunes imatges les poden refrescar sovint.  Són coses, cases, llocs. Aquests també canvien així com la nostra mirada. El riu mai és el mateix, sempre veiem un riu nou. L'aigua apaga el foc. L'aigua neteja. Allò que estava gravat a foc, desapareix.

ENGALANA EL TEU POBLE: DIA 169

Una de les frases més famoses de John Fitgerald Kennedy és la de  no preguntes que pot fer el teu país per tu, sinó tu pel teu país.

Aquesta frase  no la solen aplicar molts de ciutadans o vilatans que no cuiden els carrers, jardins o mobiliaris dels seus pobles o ciutats, embrutant o malmetent-los. Si no són capaços d'això, molt menys seran capaços de fer alguna cosa positiva pel seu poble. Per sort, hi ha pobles que sí que es preocupen per que el seu poble sigui més agradable i bonic als ulls, preocupant-se de no embrutar-lo, quan no, netejant-lo directament, o bé guarnint les seves cases particulars amb flors i plantes. Això sí que és civilització i amor a la ciutat!

ARQUEOLOGIA TECNOLÒGICA: DIA 168

El canvi ens envolta malgrat ens hi resistim i ens agafem a coses que ens semblen fixes i veritats inmutables. Una de les mostres més evidents és la del canvi tecnològic. Algú recorda quina va ser la última vegada que va trucar des del telèfon d'una cabina pública?

A la fotografia, una cabina telefònica en els Pirineus francesos, en concret a Lordat.

TALLARINES DE CARBASSA I MATÓ: DIA 167

Avui us deixo una recepta de tallarins de carabassa i mató que espero us agradi.

INGREDIENTS ( Per a quatre persones):

500 grams de tallarines de qualitat
2 cebes tendres petites
500 grams de carabassa fresca
250 grams de mató
2 dents d'all
1 poc de suc de llimona.
La ratlladura d'una llimona
Sal
Oli d'oliva
Optatiu: Cebollí i/o fulles de menta.

MANS A L'OBRA:

Netegem les cebes i  la carbassa (pel.lar-la i treure les llavors i filaments).
Picar la ceba  i la carbassa en dauets d'un centímetres.
En una paella ficar oliva d'oliva. Quan està calent, afegir els daus de ceba i carbassa. Anar sofregint a foc mitjà. Afegir el suc de llimona (a mi m'agrada amb poca llimona, si a algú li agrada el  to cítric,  en pot afegir més).

Quan gairebé està fet el sofregit, afegir l'all finament picat i acabar de sofregir. Retirar del foc, afegir el mató, i desfer-lo dins del sofregit. Deixar  fora del foc.

En una olla amb aigua i sal, afegir les tallarines quan bull l'aigua. Bollir seguint les instruccions del fabricant de la pasta. Quan la pasta estigui al dente, colar, sense  passar-ho per l'aigua freda. Afegir la pasta a la paella, i calentar breument per tal que no quidi seca la pasta (intentar no possar massa  sal a l'aigua de bollir la pasta i si convé, afegir-ne un poc). Treure del foc, afegir la ratlladura de la llimona (tan sols la part de color, mai la part blanca, doncs amargueja), el cebollí i/o les fulles menta finament picades.  Remenar tots els ingredients i servir.

Bon profit.

BENIFALLET (2): DIA 166

Benifallet és el poble més al Nord de la comarca del Baix Ebre que limita amb la Ribera d'Ebre. És un poble  dinàmic que treballa per sortir endavant amb la seva agricultura, el turisme  (llagut, coves, piragües,  estació de la via verda, fira) i  una nodrida oferta de restauració. Un deu per la gent de Benifallet.

A la foto una imatge d'un carrer del poble de colors mariners.

ORQUÍDIES SILVESTRES: DIA 165

El món de les orquídees és impresionant. N'hi ha de molts de gèneres i espécies a quina més bonica.  Tantes formes i colors diferents i cap deixa indiferent.

ESTAMS: DIA 164

Els estams són els òrgans masculíns de les flors, carregades de pol.len, complement alimentari amb un alt contingut de proteïnes (té tots els aminoacits essencials), vitamines i oligoelements.

BENIFALLET (1): DIA 163

Si viatges per alguns pobles de Navarra, Andalusia, el Pirineu francès o la Provença, sempre et trobes  pobles bonics engalants amb flors.

A les Terres de l'Ebre és una cosa que no s'estila. No he entés mai que els alcaldes d'aquests pobles, no siguin capaços de motivar els seus veïns a fer més bonics els seus pobles amb flors. Segur que tothom hi guanyaria, veïns i forasters.

A la imatge, un racó amb flors a Benifallet.

TARASCON-SUR-ARIÈGE (2): DIA 162

Tarascon-sur-Ariège és un poble que  val la pena visitar. A la fotografia, vista del riu Ariège i de la torre del relotge, al capdamunt d'un turó.

TARASCON-SUR-ARIÈGE: DIA 161

L'Ariège és un  Departament francès de la regió del Midi Pyrinees que agafa el seu nom del riu Ariège. Està llindant amb Andorra i la ciutat més important és Foix.

Aquesta regió  es caracteritza per tenir coves amb pintures rupestres i grotes visitables, com la de Lombrives, la major de tota Europa.

Una ciutat molt agradable de visitar és Tarascon-sur-Ariège. Passejar pels seus carrers, sentir la història i una certa decadència  portada amb dignitat.

RIU VALIRA: DIA 160

A Andorra naix el riu Valira. Les seves aigües després de confluir en el Segre fan cap al riu Ebre. Bona part  de l'aigua de la fotografia acabarà passant per Tortosa.

Quina cosa més meravellosa són els rius. No sé com poden tenir enemics.

FLOR ANDORRANA: DIA 159

Aquest cap de setmana he estat a Andorra i a banda de fotografies, m'he baixat una virasi que m'ha deixat mig inservible. A casa,  amb dolors musculars  i febre que sembla van remitint, m'apetia penjar un signe de vitalitat. I que més vital que una flor esplendorosa!

MARQUES DE VIDA: DIA 158

Vaig a fer una pregunta amb transfons zen. Si podem saber l'edat d'un arbre comptant els seus anells, quan tallem aquest arbre, i en fem un objecte, com  per exemple una porta on es vegin els nusos de l'abre, passats cent anys, quants anys tindrà l'arbre?

LA FONT: DIA 157

Una font ens dona aigua. La paraula font significa  lloc on brolla aigua. Com l'aigua és vida, metafòricament s'utilitza la paraula font per referir-se a orígen d'altres coses: la font de la sabiduria, la font de la vida, és una font de conflictes.

ALFA I OMEGA: DIA 156

Tot té un principi i un final.  Rés dura  sempre. Tot flueix, tot canvia, rés roman. Són mantres  repetits per filòsofs i religiosos. Les nostres relacions. La nostra vida. Les nostres obres. El Planeta Terra.

Segurament ja ningú recorda qui va construir una capelleta en una casa  de Benifallet en honor de Sant Roc. Molts passen pel carrer i ja no laveuen.  La fusta, assecant-se i podrint-se. El ferro oxidant-se. La pintura desprenent-se. El vidre, embrutant-se. Les flors artificials, apagant-se. Les aranyes, aprofitant-se. Tot flueix, tot canvia, rés roman.

VIDA DE POBLE: DIA 155

La vida en els pobles és tranquil.la i la gent gran encara més.  En molts de pobles, les cases no tenen balcons. El balcó sempre és una atalaia privilegiada per observar i per a que t'observen.

A la dona del balcó, l'he agafat en el moment que mirava pel balcó, rodejada de plantes,fugint per un moment de les imatges sobradament conegudes de casa seva. Que passarà fora? Perquè a dins tot ja ho té sota control....

TEULES: DIA 154

Els teulats acabats amb teula de ceràmica són habituals a les nostres contrades. Segons m'han dit, és una forma técnicament bona per evitar filtracions d'aigua, tant és així, que avui en dia  encara s'utilitza, malgrat les teules ja no siguin  de ceràmica, sinó de resines o polímers.

L'aspecte d'un teulat sempre m'ha semblat curiós. Totes es posen en el mateix moment, però cadascuna agafa una tonalitat  pròpia i més  o menys afinitat pels líquens. És com les persones.  Compares un grup de nens d'una clase de primer curs d'educació de primària, amb els seus aspectes després de quaranta o cinquanta anys de vida i veuràs les diferències. No cal explicar quines!

PER DAMUNT DELS NÚVOLS SEMPRE HI HA EL SOL: DIA 153

A la vida moltes vegades hi apareixen  núvols i fins i tot tronades.  Si  compares la teva vida a la del Planeta Terra i les coses que et passen, les equipares a les inclemències de la metereologia, podràs comprendre que sempre per damunt dels núvols està el sol. Fins que s'acabi la vida, fins que s'acabi el sol.

OMBRES DE MEMÒRIA: DIA 152

Ombres de memòria és un projecte  artístic de l'arquitecte Xevi Arjona que es podrà veure durant tot l'estiu a Tortosa.

Amb cintes de plàstic de colors (sembla que 14 quilòmetres) s'ha folrat la meitat de l'antic pont del ferrocarril al damunt de l'Ebre (actualment via verda). 

Per la nit, s'ha ficat una iluminació de 37 focus leds, projectaran els colors a la gent que hi transiti, vianants o ciclistes.