EINES D'ESCRIPTURA

Cada cop  utlitzem més els ordinadors, els tablets, els smartphones. Cada cop utilitzem menys  les eines tradicionals d'escriptura: els llàpis, els bolígrafs i no diguem ja les plomes.

Aquestes fotografies volen ser un homenatge a dos clàssics de l'escriptura: el llàpis Staedtler HB del número 2, amb les seves franges negres i blanques, el seu marcat  Made in Germany i un bolígraf Montblanc,  model Starwalker de resina amb acabat platinat.

SANT ROC DE PAÜLS

Gairebé dins del Parc Natural dels Ports, l'ermita de Sant Roc, amb les seves fonts i taules de pedra és un indret  molt agradable, especialment a l'estiu, on hi fa molta frescor sota dels tupids arbres i l'humitat ambiental.

Les fonts de Sant Roc jo sempre les he vist rajar i donen subministrament d'aigua potable al poble de Paüls. Les intenses pluges de la passada setmana han fet que una setmana després d'haver deixat de poble, brollen fonts i deus per llocs  que habitualment estan secs.

PANTÀ DE SIURANA

Avui hem fet un tom pel Camp de Tarragona. Hem visitat Siurana,  Arbolí, la Mussara i Alcover.

A la imatge el pantà de Siurana a plena capacitat, doncs deixaven anar aigua per una comporta i es formava un gran salt d'aigua.

ELS ESTRETS D'ARNES

Als Ports ha plogut  durant la última setmana un total de 600 litres  per metre quadrat. Aquestes importants pluges han provocat que els rius i barrancs amb orígen  en aquestes muntanyes baixin amb molta aigua. 

Aquesta fotografia és d'avui i està feta en  la zona coneguda com els estrets d'Arnes (riu Estrets).

CEL INFERNAL

Els dies de mestral, els cels  no tenen rés de celestial, sinó més aviat semblen postals de l'infern.

Fotografia presa prop de l'ermita de la Misericòrdia de Vinaròs.

PINTANT MIRAVET

Miravet, poble de pintura es mereix una fotografia pictórica.

MIRAVET: TOCAT PER L'EBRE

Miravet és un poble  molt unit al riu Ebre. De petit anava per casa un llibre de la guerra civil amb fotografies amb blanc i negre, i sempre  m'ha quedat a la memòria una fotografia d'uns militars creuant l'Ebre  amb el poble de Miravet al fons.

Tal com baixa aquests dies, aquests militars no hi tindríen rés a fer a dins del riu que ofegar-se.

FREGINALS DE NIT

Freginals és un petit poble de la comarca del Montsià situat entre la serra del Montsià i la serra de Godall. Ahir per la nit tenia aquest aspecte il.luminat per la lluna plena.

SKYLINE DE TORTOSA

Aquests dies el gran cabal del riu Ebre ens ofereix belles imatges del skyline de Tortosa.

FLORS D'AMETLLER

Les flors d'ametller són un autèntic espectacle de la natura. Aquest diumenge en vaig fotografiar uns quants, en un dia de temperatura molt agradable, cosa que anuncia la propera arribada de la primavera.

CRESCUDA DE L'EBRE

Aquests últims dies es pot veure el riu Ebre amb molta aigua. Els pantans de Mequinensa i Ribaroja-Flix estan desembassant uns 1500 m3 d'aigua per segon, per  encabir l'aigua que baixa pel tram mig del riu i que ha inundat aquest  cap de setmana, alguns pobles al voltant de Saragossa.

Aquestes  fotografies  estan preses  a Xerta on es pot apreciar els arbres al mig de l'avinguda fluvial, o les escales de baixada a l'embarcador anegades.

PROP DE PEDRAZA

Aquesta passats Nadals vaig estar una setmana per Castella. Prop de Pedraza, amb  una temperatura gèlida de -2 º C, vaig fotografiar aquesta església romànica molt ben conservada i vaig poder gaudir d'un cel esplendorós amb  poquíssima contaminació lumínica.

PORT DE L'ESTANY

El port de l'estany és un petit port natural ubicat al sud del poble de l'Ametlla de Mar. L'entrada al port està senyalitzada amb uns fars d'estructura metàl.lica.

BECUT

Avui he fotografiat un au  nova per a mi, el becut, que he pogut identificar gràcies a Joan Gil Raga.

És la limícola més gran que es pot veure al Delta, encara que no és una espécie abundant. El seu nom científic és numenius arquata.

GAVINA EN VOL

Aquest matí  he tornat al Delta. S'ha girat un vent fort que no animava a sortir del cotxe.  Les aus volaven amb dificultat. He agafat aquesta gavina en ple vol.

CARNESTOLTES DE TARRAGONA 2015 (3)

FLAMENC JOVE

Els exemplars joves de flamenc no són vistosos com els adults,  doncs encara no han desenvolupat els pigments vermells de les seves ales. Aquest està fotografiat a la reserva de Riet vell.

CARNESTOLTES DE TARRAGONA (2)

Dues imatges més de la rua de Carnestoltes de Tarragona 2015.

CARNESTOLTES DE TARRAGONA

Enguany és el segon any que vaig a veure el Carnestoltes de Tarragona i crec que val molt la pena. Vestuaris, coreografia, ambient i música. No es pot demanar rés més.

CEL APOCALÍPTIC

Ahir el cel  era apocalíptic i vaig aprofitar per fer aquesta panoràmica al Delta de l'Ebre, amb la serra del Montsià al fons.

POSTA DE SOL A LA BADIA DELS ALFACS

Aquesta tarda he fet una sortida fotogràfica amb alguns membres d'una nova associació en constitució de fotografia: Fotoclub Terres de l'Ebre.

La posta de sol ha estat espectacular i la  companyia i la xerrada molt bones. El vent ens ha deixat  contemplar un magnífic espectacle. És un dels pocs avantatges que li trobo al vent de dalt.

PRIMERES NEUS ALS PORTS

Aquesta tarda he fotografiat les primeres neus de l'any als Ports.

A la imatge, el cim de Caro amb les antenes de telecomunicacions  amb una bona enblanquinada.

L'ALT MAESTRAT: ARES

La comarca de l'Alt Maestrat està situada a l'interior de la província de Castelló.  En aquesta comarca  podreu visitar pobles com Catí,  amb la seva font de l'Abellà, Albocàsser, Benassal, amb les seva font d'en Segures, Culla,  la Torre d'en Besora, Villafranca o Ares,  poble aquest últim molt pintoresc des d'on s'ha pres la fotografia. 

GREGORIO FERNÁNDEZ

Gregorio Fernández  (1576-1636) és un esculptor gallec que va arribar a ser el màxim exponent de l'escola castellana d'esculptura a l'època del barroc espanyol.

La major part de la seva obra es troba al Museu Nacional d'Esculptura de Valladolid, ciutat on va morir i on la seva petjada escultórica va ser molt important.

A la fotografia podeu veure una de les seves obres, un Crist jacent situat a l'església de San Pablo de Valladolid i que va ser encarregat pel Duc de Lerma.

REGNE D'OKU

Després del projecte personal de l'any 2014 d'actualitzar diàriament un blog amb una fotografia i comentar-la em vaig prendre un descans per reflexionar que havia de fer durant el 2015.

La resposta no ha estat difícil: actualitzar el blog amb una periodicitat menor que l'any passat però continuar donant-li vida. La fotografia i jo, avui per avui, som inseparables.

Per engegar el 2015 vull deixar-vos una imatge d'una màscara tribal fotografiada a Valladolid, al Palau renaixentista de Santa Cruz, on la Fundació Alberto Jimenez-Arellano Alonso té diferents sales dedicades a l'art africà. Una d'elles està dedicada a màscares i diferents objectes del regne d'Oku, situat al nordest del Camerún on una orografia  volcànica ha facilitat un cert aïllament cultural que ha permès la pervivència de tradicions ancestrals. Una exposició molt recomanable.

FI D'ETAPA. BON 2015: DIA 365

Hem arribat on m'havia proposat, penjar una fotografia cada dia de l'any i comentar-la.

La puntualitat no ha estat exacta, doncs de vegades els viatges o algun contratemps han fet que les fotografies no es corresponguessin exactament amb el dia, però  cada mes ha estat quadrat amb les fotografies que li corresponien.

El repte  ha estat molt interessant. Fer fotografies, prepara-les, pensar el tema, que hi hagués varietat, que la qualitat del treball no se'n ressentís.  Sovint amb sensació de solitud, preguntant.-me  per a què serveixen aquestes coses.  De tant en  tant, algun comentari que m'encoratjava a seguir. El camí el fem  sempre nosaltres mateixos i els altres ens ho faciliten o ens ho emtorpeigen. En aquest cas, tots i totes m'ho heu facilitat, malgrat sovint  el vent tan sols em portés silenci.

Prop de 12.700 visites al blog durant l'any  han estat la meva  petita/gran recompensa. Desitjo que us hagin agradat les meves fotografies i els meus comentaris i pels que hagin estat lectors habituals o ocasionals, espero que us hagi fet alguna mena de companyia.

L'any vinent el blog el continuaré, però amb altres tempos, sense calendari, sense rellotge,  amb fotografies, però,  que  voldria us agradessin.

Us desitjo un magnífic  2015 on la vida, la pau, l'alegria i els bons moments sempre siguin la vostra companyia.

CLOÏSSA: DIA 364

L'altre dia  en Jesús Tibau parlava de les cloïses com a metàfora de la forma  en què vivim. Obrir-se o tancar-se. Jesús apostava per obrir-se.

El tema va donar per un parell de voltes. Ens obrim i en tanquem no tan sols en funció  del nostre entorn, sinó  també de l'estat del nostre interior.

La propera fotografia, la 365, serà la última del meu repte del 2014. Sembla que la prova està a punt de ser superada.

UNA DE LES TECLES DE LA VIDA: 363

La vida està plena de moltes tecles. Una d'elles és la seva pròpia essència: ser.

Ja queden dos fotografies per acabar l'any.

PORT NÀUTIC DE LA RÀPITA: 362

A Sant Carles de la Ràpita sempre han viscut del mar, gràcies  als seu port natural que és la pròpia badis dels Alfacs.

És per això tenen una de les flotes pesqueres més grans de tota Catalunya i tenen dos ports esportius  amb un gran nombre d'amarres.

LA MARINA: DIA 361

A les pintures que representen  imartges on està present el mar  se n'hi diuen marines.

Al roc de Sant Gaietà hi ha un marc metàl.lic que emmarca una marina  dinàmica.  Albes i capvespre; dies  clars i núvols; nits estrellades o amb  llamps; cels estiuenques, tardorencs o hivernals. Qui pugués tenir al menjador una pintura dinàmica com aquesta!!

Queden 4 fotografies per acabar l'any!!!

EL PASTOR: DIA 360

Cada cop en queden menys i no  és estranys. Els pastors d'ovelles caminen molt, aguanten moltes inclemències metereològiques i els seus ingressos són escassos.  Suposo que és una d'aquestes feines que t'ha de agradar i  no es fa tan sols com a forma per guanyar-se la vida.

El pastor de la fotografia el vaig fotografiar prop dels ullals de Baltasar, al Delta de l'Ebre.

Ja tan sols queden 5 fotografies per acabar l'any.

BONS NADALS: DIA 359

Avui  és la vespra de Nadal i vull aprofitar per desitjar a tothom que passi unes molt bones festes.

La fotografia  correspon a  un patí andalús de la urbanització de Roc de Sant Gaietà, al terme de Roda de Barà. Aquesta urbanització es va construir a finals dels anys 60 i principis dels 70 i  té una distribució  harmònica com si fos un nucli de població consolidat.  Els edificis tenen  diferents trets característics de l'arquitectura espanyola, de forma eclèctica, una mica a l'estil del Poble espanyol de Barcelona.

Ja tan sols queden 6 fotografies per acabar l'any.

RAMADERIES AL DELTA DE L'EBRE: DIA 358

Com he dit en diferents ocasions, el delta de l'Ebre és un paradís faunístic, especialment per als amants de les aus. També es poden veure, però, animals de  ramaderies: cavalls, bous de carn i bous de lídia.

Queden 7 fotografies per acabar l'any. Compte enrera!

TEXTURES SORRENQUES: DIA 357

La natura està plena de textures. Fa uns anys es van fer famosos una série de llibres  de fotografies aéries d'arreu del planeta. Fotografies impactants de gran bellesa que posaven de manifest  formes, textures i colors dels boscos, montanyes, els prats, els rius i els animals.

Però a nivell de terra també és fàcil trobar textures que si les contemples et deixen en estat de desconnexió: els pètals d'una flor, les escorces dels arbres, la composició d'una pedra. A la fotografia  vaig captar un joc de textures, obra exclusiva de la natura, de la sorra al costat del mar.

Ja tan sols queden 8 fotografies per acabar l'any.

FAR DEL FANGAR: DIA 356

Comença el compte enrera del repte que em vaig proposar a l'inici del 2014. A partir d'avui em quedaran 9 fotografies  per haver  posat una fotografia diària més o menys comentada en el meu blog.

La d'avui és una visió peculiar del far del fangar. Ahir vam anar-hi aprofitant un dia assoleiat. Quan tenia vint anys es podia arribar en cotxe, tot i que de vegades podies tenir algun ensurt i quedar-te atascat a l'arena. Actualment, els efectes de la  regresió del Delta s'han fet molt palesos  i el mar  ha esborrat els antics accessos amb el seu avenç, per la qual cosa tan sols es pot accedir a la punta del Fangar, a peu, amb bicicleta o per via marítima.

Després d'un hora de caminar  veient multitud de dunes i  restes diverses arrossegades pel mar, tronc, ampolles, sacs, plastics, arribes al far.  Nosaltres vam estar sols força estona fins que va arribar caminant un altra parella. La sensació de solitud és brutal, amb quilòmetres a la rodona sense persones.

MARTINET BLANC: DIA 355

De tots és conegut que el Delta de l'Ebre és un paradís per als ornitòlegs i amants de les aus en general.

A la fotografia un  martinet blanc volant, encara que sembla que també camina amb les cames pel cel.

MASIES DE CATALUNYA: DIA 354

La casa típica catalana és la masia.  Eren cases molt grans on vivia la famíla extensa, normalment nombrosa i per això tenia moltes habitacions.

Aquesta masia propera a Vallirana va ser en els seus inicis una fàbrica de guix i era propietat d'uns marquesos.   Conservar aquestes cases en bon estat és molt car i per això moltes vegades estan força decadents.

CORBS MARINS: DIA 353

El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és un au que sovinteja a l'hivern a les Terres de l'Ebre. Es freqüent veure'l amb les seves ales desplegades aixugant-les al sol.

L'altre dia, al Goleró, n'hi havia un grup molt gran, que vistos des de lluny, semblaven pingüins, tots juntets i negres.

AI WEIWEI: DIA 352

Fins el 1 de febrer de 2015, al Palau de la Virreina de Barcelona  es pot veure l'exposició titulada On the table Ai Weiwei.

Ai Weiwei és un artista i activista social xinès que va passar de ser assessor artístic en la construcció de l'estadi nacional de Pequin, conegut com niu d'ocell, seu inaugural dels Jocs Olímpics de 2008 a estar detingut  i empresonat per les autoritats xineses.

Ai Weiwei és va fer molest per al Govern xinès arrel del terratrémol de Sichuan de 2008 on van morir molts de nens sota les runes de les escoles i on es va constatar la mala qualitat de les construccions xineses modernes, doncs edificacions antigues van quedar dempeus i les més modernes es van enfonsar.

La meva fotografia recull, com si un joc de matriosques es tractés, l'ull del fotògraf,  captant la mirada dels assistents a l'exposició, mirant fotografies  d'arreu del món  on es veu la presència del propi fotògraf a traves de la seva ma en posició poc educada.

APOCALIPSI: DIA 351

Dilluns va ploure gairebé tot el dia. A l'hora de la posta de sol, però,  l'astre es va assomar tímidament per damunt la serra dels Ports i per sota de la línia de núvols,  pintant un cel apocalíptic.