MÉS PAPALLONES: DIA 181

La collita de papallones a El Pinetell en companyia dels companys de l'Assossiació Tarraco de fotografia va ser bona.

A la fotografia un exemplar d'escac ibéric o escac ferruginós, no sé diferenciar-les bé. Si algú, ho té clar, pot deixar-me un comentari que serà ben agraït.

MOTOCROSS ALS REGUERS: DIA 180

Aquest matí s'ha celebrat a Els Reguers, la primera prova de la Lliga catalana de motocròs organitzada pel  Moto club Roquetes i el Moto club tot motor dels Reguers.

La prova comptava amb la participació de pilots de la  nostra zona com Pau Doñate i Dani Royo, que defensen els títols aconseguits l'any passat en les categories MX-obert i MX-3.

Hi hagut una bona presència de públic que ha pogut disfrutar d'un bon matí de motor.

ESCORPÍ GROC: DIA 179

L'escorpí groc, de nom científic Buthus Occitanus, és un aràcnid present a Catalunya que pot arribar a medir 8 centímetres i que viu en zones seques i molt assolellades.

L'exemplar de la fotografia estava a  El Pinetell, amagat sota una pedra plana, on tenia el seu cau format per un gran forat excavat a la terra.  És una femella,  sempre de major tamany que el mascle.

La picadura d'aquest animal no és mortal, però és molt dolorosa.

PAPALLONES A EL PINETELL: DIA 178

Avui he fet una sortida amb els companys de l'Associació  Tarraco Fotografia. Hem anat al Pinetell, poble situat a la vall del riu Brogent, on Albert Miquel ens ha guiat per un dels recorreguts  de la xarxa Catalan Butterfly Monitoring Scheme.

En el recorregut hem pogut observar més de trenta espécies diferents de papallones. Un dia magnífic de contacte amb la  natura.

VISTES DE MONTANYA: DIA 177

La gent moltes vegades formula  opcions disjuntives difícils de triar. A qui estimes més, al pare o la mare? Que t'agrada més, la carn el peix? Que t'agrada més, la mar o la montanya?  Moltes persones són capaces de triar una opció però a mi se'm fa difícil.

A la fotografia, panoràmica de la  Vall de l'Ebre plena de núvols des de la carretera que puja a Montcaro. I no és bonica la montanya! I no és bonic el mar!

EL BOSC: DIA 176

Els Ports de Tortosa Beseit són una autèntica meravella. L'altre dia vaig pujar a la Mola, una meseta on és fàcil perdre's si un surt del camí perquè no hi ha gaire referències. El contrast de l'escorça del pi roig i les falgueres exhuberants són una mostra del seu esplendor.

PUNXES: DIA 175

Normalment a la gent els agraden les plantes amb flors. Les flors són boniques, acolorides, de formes diverses, amb estams, de vegades fragants.

Però també hi ha persones que els agraden els càctus i les plantes amb punxes. Tenen la seva gràcia, la seva simetria i unes ganes de sobreviure a tota la costa. Com les persones, algunes són florides, altres punxenques. Totes tenen la seva gràcia, i de vegades, les persones punxenques, com els càctus, també floreixen.

La fotografia està presa a la Mola dels Ports de Tortosa-Beseit.

BOIRES: DIA 174

De vegades se'ns ennuvola la vista i no veiem les coses clares. Però  les coses són com són, malgrat  la nostra mirada, uns dies clara, uns altres dies enterbolida.  O és que l'arbre no és el mateix el dies lluminosos que els dies de boira malgrat no el veiem igual?

SANT JOAN BANYAT: DIA 173

La revetlla de Sant Joan ens va deixar un temps magnífic, sense pluja, sense vent, amb una bona temperatura per estar al carrer.

El dia de Sant Joan, però, ens ha deixat un dia fresquet i amb pluges. Aquesta tarda he pujat al Cim del Montcaro per veure la inestabilitat atmosfèrica.  Els núvols es movien ràpid, de vegades la boira ens  envoltava,  però al final he pogut fer algunes fotos.

REVETLLA SANT JOAN: DIA 172

Aquesta nit és una de les més assenyalades del calendari català.  Es celebra el solstici d'estiu amb fogueres, petards, sopars, revetlles, copes, molts fins que surti el sol. Pels que aneu per la carretera, tingueu compte amb el vostre volant i amb els dels altres. Bona revetlla!

Quan era jove molts de Sants Joans els vaig celebrar a l'Ampolla, entre  el càmping Sant Jordi (a la fotografia, un veterà  a les Terres de l'Ebre a la vora del mar),  el disco Arenal (avui desparegut per la LLei de costes) i la discoteca Mediterrània.

NEVADA A TORTOSA: DIA 171

Aquest matí  estava endreçant l'ordinador i he mirat fotografies antigues. Les comparo amb les que faig avui en dia i hi ha un món de diferència. Bé, la tecnologia també ajuda molt. En aquella època tenia una compacta de 3,1 megapixels de resolució. Les fotografies tan sols les podies arxivar en format jpeg i evidentment,  tot això suposa limitacions avui en dia per  poder-les millorar en condicions.

Una de les que he trobat és la que  penjo avui, un dia calorós on arriba el solstici d'estiu.  I quina millor imatge que una Tortosa refrescant d'un dia 1 de març de 2005 on va nevar Tortosa tal com es constata en la màquina del Carrilet situada al Parc Teodor González.

GRAVAT A FOC: DIA 170

A les nostres vides n'hi ha imatges que se'ns queden gravades per sempre.  Aquestes imatges es queden enganxades a la memòria, per a bé, per a mal. Sovint el nostre cervell recupera aquelles imatges. A força de recuperar-les, les imatges  es van alterant. Canvien. S'esvaiexen. Es reinterpreten. Algunes imatges les poden refrescar sovint.  Són coses, cases, llocs. Aquests també canvien així com la nostra mirada. El riu mai és el mateix, sempre veiem un riu nou. L'aigua apaga el foc. L'aigua neteja. Allò que estava gravat a foc, desapareix.

ENGALANA EL TEU POBLE: DIA 169

Una de les frases més famoses de John Fitgerald Kennedy és la de  no preguntes que pot fer el teu país per tu, sinó tu pel teu país.

Aquesta frase  no la solen aplicar molts de ciutadans o vilatans que no cuiden els carrers, jardins o mobiliaris dels seus pobles o ciutats, embrutant o malmetent-los. Si no són capaços d'això, molt menys seran capaços de fer alguna cosa positiva pel seu poble. Per sort, hi ha pobles que sí que es preocupen per que el seu poble sigui més agradable i bonic als ulls, preocupant-se de no embrutar-lo, quan no, netejant-lo directament, o bé guarnint les seves cases particulars amb flors i plantes. Això sí que és civilització i amor a la ciutat!

ARQUEOLOGIA TECNOLÒGICA: DIA 168

El canvi ens envolta malgrat ens hi resistim i ens agafem a coses que ens semblen fixes i veritats inmutables. Una de les mostres més evidents és la del canvi tecnològic. Algú recorda quina va ser la última vegada que va trucar des del telèfon d'una cabina pública?

A la fotografia, una cabina telefònica en els Pirineus francesos, en concret a Lordat.

TALLARINES DE CARBASSA I MATÓ: DIA 167

Avui us deixo una recepta de tallarins de carabassa i mató que espero us agradi.

INGREDIENTS ( Per a quatre persones):

500 grams de tallarines de qualitat
2 cebes tendres petites
500 grams de carabassa fresca
250 grams de mató
2 dents d'all
1 poc de suc de llimona.
La ratlladura d'una llimona
Sal
Oli d'oliva
Optatiu: Cebollí i/o fulles de menta.

MANS A L'OBRA:

Netegem les cebes i  la carbassa (pel.lar-la i treure les llavors i filaments).
Picar la ceba  i la carbassa en dauets d'un centímetres.
En una paella ficar oliva d'oliva. Quan està calent, afegir els daus de ceba i carbassa. Anar sofregint a foc mitjà. Afegir el suc de llimona (a mi m'agrada amb poca llimona, si a algú li agrada el  to cítric,  en pot afegir més).

Quan gairebé està fet el sofregit, afegir l'all finament picat i acabar de sofregir. Retirar del foc, afegir el mató, i desfer-lo dins del sofregit. Deixar  fora del foc.

En una olla amb aigua i sal, afegir les tallarines quan bull l'aigua. Bollir seguint les instruccions del fabricant de la pasta. Quan la pasta estigui al dente, colar, sense  passar-ho per l'aigua freda. Afegir la pasta a la paella, i calentar breument per tal que no quidi seca la pasta (intentar no possar massa  sal a l'aigua de bollir la pasta i si convé, afegir-ne un poc). Treure del foc, afegir la ratlladura de la llimona (tan sols la part de color, mai la part blanca, doncs amargueja), el cebollí i/o les fulles menta finament picades.  Remenar tots els ingredients i servir.

Bon profit.

BENIFALLET (2): DIA 166

Benifallet és el poble més al Nord de la comarca del Baix Ebre que limita amb la Ribera d'Ebre. És un poble  dinàmic que treballa per sortir endavant amb la seva agricultura, el turisme  (llagut, coves, piragües,  estació de la via verda, fira) i  una nodrida oferta de restauració. Un deu per la gent de Benifallet.

A la foto una imatge d'un carrer del poble de colors mariners.

ORQUÍDIES SILVESTRES: DIA 165

El món de les orquídees és impresionant. N'hi ha de molts de gèneres i espécies a quina més bonica.  Tantes formes i colors diferents i cap deixa indiferent.

ESTAMS: DIA 164

Els estams són els òrgans masculíns de les flors, carregades de pol.len, complement alimentari amb un alt contingut de proteïnes (té tots els aminoacits essencials), vitamines i oligoelements.

BENIFALLET (1): DIA 163

Si viatges per alguns pobles de Navarra, Andalusia, el Pirineu francès o la Provença, sempre et trobes  pobles bonics engalants amb flors.

A les Terres de l'Ebre és una cosa que no s'estila. No he entés mai que els alcaldes d'aquests pobles, no siguin capaços de motivar els seus veïns a fer més bonics els seus pobles amb flors. Segur que tothom hi guanyaria, veïns i forasters.

A la imatge, un racó amb flors a Benifallet.

TARASCON-SUR-ARIÈGE (2): DIA 162

Tarascon-sur-Ariège és un poble que  val la pena visitar. A la fotografia, vista del riu Ariège i de la torre del relotge, al capdamunt d'un turó.

TARASCON-SUR-ARIÈGE: DIA 161

L'Ariège és un  Departament francès de la regió del Midi Pyrinees que agafa el seu nom del riu Ariège. Està llindant amb Andorra i la ciutat més important és Foix.

Aquesta regió  es caracteritza per tenir coves amb pintures rupestres i grotes visitables, com la de Lombrives, la major de tota Europa.

Una ciutat molt agradable de visitar és Tarascon-sur-Ariège. Passejar pels seus carrers, sentir la història i una certa decadència  portada amb dignitat.

RIU VALIRA: DIA 160

A Andorra naix el riu Valira. Les seves aigües després de confluir en el Segre fan cap al riu Ebre. Bona part  de l'aigua de la fotografia acabarà passant per Tortosa.

Quina cosa més meravellosa són els rius. No sé com poden tenir enemics.

FLOR ANDORRANA: DIA 159

Aquest cap de setmana he estat a Andorra i a banda de fotografies, m'he baixat una virasi que m'ha deixat mig inservible. A casa,  amb dolors musculars  i febre que sembla van remitint, m'apetia penjar un signe de vitalitat. I que més vital que una flor esplendorosa!

MARQUES DE VIDA: DIA 158

Vaig a fer una pregunta amb transfons zen. Si podem saber l'edat d'un arbre comptant els seus anells, quan tallem aquest arbre, i en fem un objecte, com  per exemple una porta on es vegin els nusos de l'abre, passats cent anys, quants anys tindrà l'arbre?

LA FONT: DIA 157

Una font ens dona aigua. La paraula font significa  lloc on brolla aigua. Com l'aigua és vida, metafòricament s'utilitza la paraula font per referir-se a orígen d'altres coses: la font de la sabiduria, la font de la vida, és una font de conflictes.

ALFA I OMEGA: DIA 156

Tot té un principi i un final.  Rés dura  sempre. Tot flueix, tot canvia, rés roman. Són mantres  repetits per filòsofs i religiosos. Les nostres relacions. La nostra vida. Les nostres obres. El Planeta Terra.

Segurament ja ningú recorda qui va construir una capelleta en una casa  de Benifallet en honor de Sant Roc. Molts passen pel carrer i ja no laveuen.  La fusta, assecant-se i podrint-se. El ferro oxidant-se. La pintura desprenent-se. El vidre, embrutant-se. Les flors artificials, apagant-se. Les aranyes, aprofitant-se. Tot flueix, tot canvia, rés roman.

VIDA DE POBLE: DIA 155

La vida en els pobles és tranquil.la i la gent gran encara més.  En molts de pobles, les cases no tenen balcons. El balcó sempre és una atalaia privilegiada per observar i per a que t'observen.

A la dona del balcó, l'he agafat en el moment que mirava pel balcó, rodejada de plantes,fugint per un moment de les imatges sobradament conegudes de casa seva. Que passarà fora? Perquè a dins tot ja ho té sota control....

TEULES: DIA 154

Els teulats acabats amb teula de ceràmica són habituals a les nostres contrades. Segons m'han dit, és una forma técnicament bona per evitar filtracions d'aigua, tant és així, que avui en dia  encara s'utilitza, malgrat les teules ja no siguin  de ceràmica, sinó de resines o polímers.

L'aspecte d'un teulat sempre m'ha semblat curiós. Totes es posen en el mateix moment, però cadascuna agafa una tonalitat  pròpia i més  o menys afinitat pels líquens. És com les persones.  Compares un grup de nens d'una clase de primer curs d'educació de primària, amb els seus aspectes després de quaranta o cinquanta anys de vida i veuràs les diferències. No cal explicar quines!

PER DAMUNT DELS NÚVOLS SEMPRE HI HA EL SOL: DIA 153

A la vida moltes vegades hi apareixen  núvols i fins i tot tronades.  Si  compares la teva vida a la del Planeta Terra i les coses que et passen, les equipares a les inclemències de la metereologia, podràs comprendre que sempre per damunt dels núvols està el sol. Fins que s'acabi la vida, fins que s'acabi el sol.

OMBRES DE MEMÒRIA: DIA 152

Ombres de memòria és un projecte  artístic de l'arquitecte Xevi Arjona que es podrà veure durant tot l'estiu a Tortosa.

Amb cintes de plàstic de colors (sembla que 14 quilòmetres) s'ha folrat la meitat de l'antic pont del ferrocarril al damunt de l'Ebre (actualment via verda). 

Per la nit, s'ha ficat una iluminació de 37 focus leds, projectaran els colors a la gent que hi transiti, vianants o ciclistes.

LO RIU ÉS VIDA (2): DIA 151

El Govern d'Espanya del Partit Popular ha rebutjat la petició del Govern de Catalunya de deixar sense efecte el Pla de Conca de l'Ebre.

La implementació d'aquest Pla és una amenaça per aquesta  meravella de la naturalesa denominada riu.  Ja ho deia Jorge  Manrique en les seves coples a la mort del seu pare  que "nuestras vidas son los ríos que van a dar en el mar".  Doncs sembla que alguns s'empecinen en matar vides, que és el que suposa matar un riu.  El progrés en diuen. La ignorància i l'avarícia en dic jo.

RIUS DELS PORTS: DIA 150

Sempre  es diu que una de les mancances dels Ports és que no són abundants amb aigua. El cert és, però, que en aquesta serralada hi naixen rius com el Matarranya, Estrets, Algars, Ulldemó i Canaletes que  ens ofereixen  preciosos racons per deleitar-se amb la natura.

Són racons normalment concorreguts per   excursionistes, però mai massificats i per desgràcia, pintats per pocs paisatgistes. Com homenatge als pintors, us deixo aquesta fotografia editada amb un filtre que emula la pintura a l'oli.

COR DE POMA: DIA 149

Quan es parla del cor de la poma, hom es refereix a la seva part interior. Sempre havia pensat que quan es parlava del cor, era una metàfora per referir-se a la seva part més endinsada, on està la seva essència que són les llavors, que cor era com dir pinyol d'altres fruites.

L'altre dia, quan en vaig partir una per fer-li una fotografia vaig veure que era alguna cosa més que una metàfora, doncs realment tenia dibuixada una forma de cor.

BERNAT PESCAIRE: DIA 148

El bernat pescaire (ardea cinerea) és un au molt freqüent  en el Delta de l'Ebre. En el seu hàbitat natural és un au que s'espanta fàcilment i es difícil aproximar-s'hi. A Sant Feliu de Llobregat, en un parc municipal, tenen una bassa nodrida d'ànecs i també hi ha un exemplar de bernat a qui li agrada deixar-se fotografiar.

OBSOLESCÈNCIA: DIA 147

Cada cop la tecnologia és queda més prompte obsoleta.  Les novetats dels fabricants cada cop triguen menys i es va forçant al consumidor a substituir uns productes per un altres. 

De vegades el salt tecnològic és suau: unes millors especificacions, més utilitats... De vegades el salt és brutal, com per exemple el pas de  la màquina d'escriure a l'ordinador. De vegades, la tecnologia és completament nova, com va passar amb la telefonia mòbil.

Hi ha aparells  tecnològicament desfasats que inevitablement et fan despertar nostàlgia. Qui no s'ha quedat  mai embadalit davant d'una màquina d'escriure o una càmera de fotografiar antigues?

JOCS DE NENS: DIA 146

De petit m'agradava jugar amb la terra. El súmum va ser un munt de sorra que tenia el meu padrí en una finca  d'oliveres i garrofers a la zona de Fullola que anàva a utilitzar per fer unes reparacions a la caseta.

Com a maldestre aprenent d'enginyer, amb l'ajuda d'alguna fusta o una pedra, dibuixava carreteres  que s'enfilàven en la montanya d'arena.  Moltes vegades no tenia cap vehicle apte per circular en aquelles carreteres, malgrat sí recordo haver tingut algun camió de joguina. El que no recordo és haver tingut una excavadora o cap altre tipus de màquina per l'estil. I  m'hagués agradat.

De gran, però,  he vist treballar a gent amb maquinària pesada i he pensat  que no semblava  tan divertit com moure la maquinària de joguina. Hàndicaps de fer-se gran.

PALAU FALGUERA: DIA 145

Un dels actius patrimonials de Sant Feliu de LLobregat  és el Palau  Falguera. Edificat en el segle XVII, el seu aspecte actual és més degut a les intervencions produïdes en el segle XIX, tal com la seva façana amb estil neoclàsic, però amb estil romàntic, com es fa evident en  els seus jardins.

Després d'haver passat per diferents mans, actualment és propietat de l'Ajuntament de Sant Feliu de LLobregat.

JAZZ AL JAMBOREE: DIA 144

Divendres  passat, vam seguir la recomanació de la Carme, i van anar  a la mítica Sala Jamboree de la Plaça Reial de Barcelona, vaig veure el concert de Kenny Garrett Quintet.

Aquest saxofonista nascut a Detroït es va donar a conèixer quan tocava a l'orquestra de Duke Ellington a l'any 1978. Més tard, va tocar cinc anys amb Miles Davis.  Des de fa anys, però, té una carrera en solitari, ha estat nominat en diferents ocasions per als premis Grammy en la categoria de jazz, guanyant aquest prestigiós guardó a l'any 2010 al millor àlbum de Jazz instrumental  amb el seu disc Five Peace Band-Live.

EL SOMNI D'UNA CATALUNYA INDEPENDENT: DIA 143

Ahir van haver-hi eleccions europees i els resultats ens han deixat una Catalunya que va sortir  a votar en majoria als partits favorables al dret a decidir, els quals van rebre  més del 50 % dels vots i van permetre a ERC ser la força més votada  a Catalunya, per primer cop  des de la  última recuperació de la democràcia.

Cada català  sempre ha tingut una idea de com voldria que fos Catalunya. Sovint, però, no es trobava el camí perquè cada català cercava la seva  pròpia Catalunya imaginària.

Des de fa pocs anys, però, les coses han canviat i molts catalans persegueixen una Catalunya  definida per una única característica: la independència. Aquesta simplesa, crec, que és el que dona força al procés, i molts de nosaltres, com els aneguets de la fotografia,  volem anar a aixopluc d'aquesta Catalunya formada  al llarg de la història per un  gran i nodrit imaginari col.lectiu  alimentat per milers i milers d'aneguets/catalans/catalanes.

LA MIRADA DE LES BÈSTIES: DIA 142

La mirada de les bèsties  és molt diferent. Si mires als ulls d'una vaca o una ovella veus poca vivor. Un  gat et mira  de forma incisiva. Un gos et mira trist, disposat, distret, curiós. Un cavall et mira com astorat. Als cavalls, ases i  mules els hi solen posar al cap uns estris per tapar-los la mirada lateral. Es veu que si veuen massa coses s'espanten i és millor que mirin sempre cap endavant.

Les persones són com les bésties. Cada mirada és diferent. N'hia de poc vives. Altres incisives, com d'aguilot a punt de caçar una presa. Altres  ulls traspuen ignorància. D'altres  ganes sobrades d'ajudar als altres. N'hi ha mirades que com als dels cavalls, tot i no portar cap impedimenta que els dificulti la mirada, semblen disposades en mirar sempre en la mateixa direcció, com els rucs.

Fotografia: Festa medieval de Montblanc.