L'OBLIT: DIA 66

Després de somniar amb tu

Quan era un nen, em deien que les flors. no moren mai, i que quan es panseixen, de nit, mentre els infants estan dormint, es revifen i ballen, somrients, en habitacions sense ningú que s'il·luminen amb les seves festes. No oblidaré la teva última cara dessota el gel primíssim de l'oblit. No em queda més consol que aquest silenci de les històries de la infantesa. Pensar que el teu somriure és a prop meu. Que està plena de flors l'obscuritat. Que no et veuré en la llum, sinó només en les parpelles negres d'algun somni. Joan Margarit i Consarnau