Avui he fet una passejada per la part més antiga de Tortosa. Grups de nens i adolescents d'origen magrebí i sud-americà petant la xerrada o jugant; uns valents prenent alguna beguda a la terrassa del Bar l'Olivera davant la catedral; grups d'ètnia gitana xerrant animadament; gent caminant pel carrer Ciutat, ves a saber d'on venien i on anaven; els pocs comerços oberts, aguantant com a campions.
M'he aturat al Passatge Franquet i l'he fotografiat. He volgut cercar alguna informació sobre ell i he trobat un article del Punt Avui que parlava de la rehabilitació de les seves façanes i una breu història, tot adornat d'apunts efectuats per veïns del propi Passatge. El nivell socioeconòmic dels habitants ha caigut en el últims anys doncs fins i tot hi hagut un pis pastera. L'article parla de persones que hi van viure als anys 50 i 60, altres temps, altres formes de viure i entendre la vida, potser més col.lectives i menys individuals. Passejant pel casc antic de Tortosa no puc evitar sentir que estic en un altra ciutat dins la meva ciutat: una ciutat fantasmal que palpita aturada en el temps...
No hay comentarios:
Publicar un comentario