Avui fa dos mesos que vaig complir anys. Jo sóc el primer, però és curiós que la major part d'ocasions estem contents per complir anys i perquè les persones ens feliciten aquest dia. El temps té la mateixa cadència, amb perdó d'Einstein, però la percepció que en tenim és molt diferent en funció de la nostra edat o el moment anímic en què ens trobem a la vida. Comencen a arribar unes edats on caldria que celebréssim el nostre aniversari cada dia. Perquè que celebrem en els aniversaris si no el mateix fet d'haver nascut i tenir vida? Celebrem tots els dies la nostra vida!
Una de les coses que hem fet tots i totes en molts d'aniversaris és apagar les espelmes d'un pastís. Normalment és un altre qui les encén i som nosaltres els que amb una bufada les apaguem. Però perquè apaguem amb una bufada el símbol numèric dels anys que encetem? Potser és que a base d'anar apagant espelmes és com si anéssim apagant poc a poc la nostra vida mentre en canvi es solen encendre espelmes en records del morts. Quines coses més rares fem els humans, no?
No hay comentarios:
Publicar un comentario