EL POBLENOU DEL DELTA VIST PEL PROGRAMA EL FORASTER DE TV3

Ahir per la nit, el  programa El Foraster de TV3 ens va oferir el millor espot publicitari de turisme del Delta de l'Ebre que s'hagi fet mai.

Considero que la imatge del Poblenou va ser molt encertada. Paisatges, fauna i paisanatge van estar retratats tal com som.

El resultat   va ser magnífic:  un  paradís natural, un lloc idíl.lic  que s'ha de veure sense necessitat d'agafar un avió.

Si no el vàreu veure, ho podeu fer clicant  el següent enllaç.

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-foraster/poblenou-del-delta/video/5585564/

CAU LA NIT SOBRE EL MEDITERRANI

La vida, una successió de moments viscuts, de sortides i postes de sol. La nostra  és una curta existència comparada amb la durada del cicle de rotacions del nostre planeta. Cal disfrutar mentre poguem d'aquest espectacle natural cada dia.

PARADOR DE TURISME (I I)

Crec que ningú de Tortosa té dades clares de l'impacte econòmic del parador de Turisme  sobre Tortosa i les Terres de l'Ebre.

Quan hi vas, sols veures cotxes d'alta gamma en els seus aparcaments i presuposses un alt poder adquisitiu entre la major part dels seus hostes. Desconec, quina venda de packs turístics sobre la zona s'hi fa. El Parador de Turisme: aquest gran desconegut.

PARADOR DE TURISME DE TORTOSA (I)

Sobre  les restes de l'antic castell de la Suda, en la dècada dels 70 es va construir  a Tortosa un Parador de Turisme, una  bona porta al turisme de les Terres de l'Ebre, crec que valorat en la justa mesura per la gent del territori.  És una opinió absolutament personal.

Us deixo un parell d'imatges d'aquesta nit.

BADIA DELS ALFACS. TARDOR

Avui  ha arribat la tardor i el dia l'ha rebut com calia: fresqueta pel matí, vent de dalt,  cel nuvolat  i una posta de sol espectacular. Com la cosa prometia he anat al Poblenou per deixar constància de l'arribada de la tardor.

PARADÍS

Paradís és una paraula d'orígen persa que  tothom  l'utilitza per referir-se a un lloc   de gran bellesa i  d'estada molt agradable.   

De paradisos terrenals n'hi ha molts, però  considero que a les Terres de l'Ebre se'n poden trobar uns quants. No em digueu que no és un paradís  tenir el mar a l'esquena, veure  de cara un rogenca posta de sol mentre centenars d'aus  taquen el cel amb la seva silueta? Per mi, ho és, amb el permís dels mosquits!

QUICO EL CÉLIO, EL MUT I EL NOI DE FERRERIES

Ahir per la nit  es van tancar les Festes  de la Cinta amb una multitudinària actuació del grup tortosí Quico El Célio, el  mut i el noi de ferreries acompanyats de la cobla Rues jove i l'esbart Reus de dança. 

La conjunció de la jota i la sardana, del català oriental i l'occidental, de la música, la dança i la ficada en escena teatral ens van fer  una estona magnífica a tots els que ompliem el Passeig central de del Parc Teodor Gonzàlez,  ple de gom a gom.

GERTRUDIS

Ahir a les Festes de la Cinta va actuar el grup Gertrudis, un grup de rumba catalana que va fer un bon espectacle. Us deixo tres moments de la nit.

ESPERANT UNA SENYAL

L'altre dia,  al capvespre,  estava al balcó de casa quan vaig veure uns homens que semblaven reparar una antena comunitària de televisió.  No vaig poder evitar captar la imatge.  En algun moment miraven cap a dalt, cap al cel,  i semblava que estiguessin esperant una senyal, de televisió, o qui sap, de més amunt...

ILLUMINATI

Els illuminati eren els membres d'una societat secreta creada a Ingolstadt a l'any 1776. Pocs anys després, a l'any 1784, el príncep elector de Baviera  va dictar un edicte on prohibia els illuminati i altres ordres maçòniques.

Els principis d'aquesta societat eren absolutament revolucionaris, sobre tot tractant-se d'aquella època, un de les quals era la prohibició de qualsevol religió oficial,  en especial l'església catòlica.

Aquests dies hem assistit a l'enderroc d'un grup de cases a Tortosa que estaven situades entre la façana   barroca de la catedral de Tortosa i el riu Ebre. El projecte es remunta a l'any 1964 i ha tingut un petit nombre de detractors en els últims temps que consideraven era un atemptat contra la tradicional façana fluvial de la ciutat de Tortosa.

Avui hem conegut que l'alcalde de Tortosa, de CiU, demanarà a l'Estat un milió d'euros per restaurar la façana de la catedral.  No sé que dirien els illuminati si aixequessin el cap.

EINES D'ESCRIPTURA

Cada cop  utlitzem més els ordinadors, els tablets, els smartphones. Cada cop utilitzem menys  les eines tradicionals d'escriptura: els llàpis, els bolígrafs i no diguem ja les plomes.

Aquestes fotografies volen ser un homenatge a dos clàssics de l'escriptura: el llàpis Staedtler HB del número 2, amb les seves franges negres i blanques, el seu marcat  Made in Germany i un bolígraf Montblanc,  model Starwalker de resina amb acabat platinat.

SANT ROC DE PAÜLS

Gairebé dins del Parc Natural dels Ports, l'ermita de Sant Roc, amb les seves fonts i taules de pedra és un indret  molt agradable, especialment a l'estiu, on hi fa molta frescor sota dels tupids arbres i l'humitat ambiental.

Les fonts de Sant Roc jo sempre les he vist rajar i donen subministrament d'aigua potable al poble de Paüls. Les intenses pluges de la passada setmana han fet que una setmana després d'haver deixat de poble, brollen fonts i deus per llocs  que habitualment estan secs.

PANTÀ DE SIURANA

Avui hem fet un tom pel Camp de Tarragona. Hem visitat Siurana,  Arbolí, la Mussara i Alcover.

A la imatge el pantà de Siurana a plena capacitat, doncs deixaven anar aigua per una comporta i es formava un gran salt d'aigua.

ELS ESTRETS D'ARNES

Als Ports ha plogut  durant la última setmana un total de 600 litres  per metre quadrat. Aquestes importants pluges han provocat que els rius i barrancs amb orígen  en aquestes muntanyes baixin amb molta aigua. 

Aquesta fotografia és d'avui i està feta en  la zona coneguda com els estrets d'Arnes (riu Estrets).

CEL INFERNAL

Els dies de mestral, els cels  no tenen rés de celestial, sinó més aviat semblen postals de l'infern.

Fotografia presa prop de l'ermita de la Misericòrdia de Vinaròs.

PINTANT MIRAVET

Miravet, poble de pintura es mereix una fotografia pictórica.

MIRAVET: TOCAT PER L'EBRE

Miravet és un poble  molt unit al riu Ebre. De petit anava per casa un llibre de la guerra civil amb fotografies amb blanc i negre, i sempre  m'ha quedat a la memòria una fotografia d'uns militars creuant l'Ebre  amb el poble de Miravet al fons.

Tal com baixa aquests dies, aquests militars no hi tindríen rés a fer a dins del riu que ofegar-se.

FREGINALS DE NIT

Freginals és un petit poble de la comarca del Montsià situat entre la serra del Montsià i la serra de Godall. Ahir per la nit tenia aquest aspecte il.luminat per la lluna plena.

SKYLINE DE TORTOSA

Aquests dies el gran cabal del riu Ebre ens ofereix belles imatges del skyline de Tortosa.

FLORS D'AMETLLER

Les flors d'ametller són un autèntic espectacle de la natura. Aquest diumenge en vaig fotografiar uns quants, en un dia de temperatura molt agradable, cosa que anuncia la propera arribada de la primavera.

CRESCUDA DE L'EBRE

Aquests últims dies es pot veure el riu Ebre amb molta aigua. Els pantans de Mequinensa i Ribaroja-Flix estan desembassant uns 1500 m3 d'aigua per segon, per  encabir l'aigua que baixa pel tram mig del riu i que ha inundat aquest  cap de setmana, alguns pobles al voltant de Saragossa.

Aquestes  fotografies  estan preses  a Xerta on es pot apreciar els arbres al mig de l'avinguda fluvial, o les escales de baixada a l'embarcador anegades.

PROP DE PEDRAZA

Aquesta passats Nadals vaig estar una setmana per Castella. Prop de Pedraza, amb  una temperatura gèlida de -2 º C, vaig fotografiar aquesta església romànica molt ben conservada i vaig poder gaudir d'un cel esplendorós amb  poquíssima contaminació lumínica.

PORT DE L'ESTANY

El port de l'estany és un petit port natural ubicat al sud del poble de l'Ametlla de Mar. L'entrada al port està senyalitzada amb uns fars d'estructura metàl.lica.

BECUT

Avui he fotografiat un au  nova per a mi, el becut, que he pogut identificar gràcies a Joan Gil Raga.

És la limícola més gran que es pot veure al Delta, encara que no és una espécie abundant. El seu nom científic és numenius arquata.

GAVINA EN VOL

Aquest matí  he tornat al Delta. S'ha girat un vent fort que no animava a sortir del cotxe.  Les aus volaven amb dificultat. He agafat aquesta gavina en ple vol.

CARNESTOLTES DE TARRAGONA 2015 (3)

FLAMENC JOVE

Els exemplars joves de flamenc no són vistosos com els adults,  doncs encara no han desenvolupat els pigments vermells de les seves ales. Aquest està fotografiat a la reserva de Riet vell.

CARNESTOLTES DE TARRAGONA (2)

Dues imatges més de la rua de Carnestoltes de Tarragona 2015.

CARNESTOLTES DE TARRAGONA

Enguany és el segon any que vaig a veure el Carnestoltes de Tarragona i crec que val molt la pena. Vestuaris, coreografia, ambient i música. No es pot demanar rés més.

CEL APOCALÍPTIC

Ahir el cel  era apocalíptic i vaig aprofitar per fer aquesta panoràmica al Delta de l'Ebre, amb la serra del Montsià al fons.

POSTA DE SOL A LA BADIA DELS ALFACS

Aquesta tarda he fet una sortida fotogràfica amb alguns membres d'una nova associació en constitució de fotografia: Fotoclub Terres de l'Ebre.

La posta de sol ha estat espectacular i la  companyia i la xerrada molt bones. El vent ens ha deixat  contemplar un magnífic espectacle. És un dels pocs avantatges que li trobo al vent de dalt.

PRIMERES NEUS ALS PORTS

Aquesta tarda he fotografiat les primeres neus de l'any als Ports.

A la imatge, el cim de Caro amb les antenes de telecomunicacions  amb una bona enblanquinada.

L'ALT MAESTRAT: ARES

La comarca de l'Alt Maestrat està situada a l'interior de la província de Castelló.  En aquesta comarca  podreu visitar pobles com Catí,  amb la seva font de l'Abellà, Albocàsser, Benassal, amb les seva font d'en Segures, Culla,  la Torre d'en Besora, Villafranca o Ares,  poble aquest últim molt pintoresc des d'on s'ha pres la fotografia. 

GREGORIO FERNÁNDEZ

Gregorio Fernández  (1576-1636) és un esculptor gallec que va arribar a ser el màxim exponent de l'escola castellana d'esculptura a l'època del barroc espanyol.

La major part de la seva obra es troba al Museu Nacional d'Esculptura de Valladolid, ciutat on va morir i on la seva petjada escultórica va ser molt important.

A la fotografia podeu veure una de les seves obres, un Crist jacent situat a l'església de San Pablo de Valladolid i que va ser encarregat pel Duc de Lerma.

REGNE D'OKU

Després del projecte personal de l'any 2014 d'actualitzar diàriament un blog amb una fotografia i comentar-la em vaig prendre un descans per reflexionar que havia de fer durant el 2015.

La resposta no ha estat difícil: actualitzar el blog amb una periodicitat menor que l'any passat però continuar donant-li vida. La fotografia i jo, avui per avui, som inseparables.

Per engegar el 2015 vull deixar-vos una imatge d'una màscara tribal fotografiada a Valladolid, al Palau renaixentista de Santa Cruz, on la Fundació Alberto Jimenez-Arellano Alonso té diferents sales dedicades a l'art africà. Una d'elles està dedicada a màscares i diferents objectes del regne d'Oku, situat al nordest del Camerún on una orografia  volcànica ha facilitat un cert aïllament cultural que ha permès la pervivència de tradicions ancestrals. Una exposició molt recomanable.

FI D'ETAPA. BON 2015: DIA 365

Hem arribat on m'havia proposat, penjar una fotografia cada dia de l'any i comentar-la.

La puntualitat no ha estat exacta, doncs de vegades els viatges o algun contratemps han fet que les fotografies no es corresponguessin exactament amb el dia, però  cada mes ha estat quadrat amb les fotografies que li corresponien.

El repte  ha estat molt interessant. Fer fotografies, prepara-les, pensar el tema, que hi hagués varietat, que la qualitat del treball no se'n ressentís.  Sovint amb sensació de solitud, preguntant.-me  per a què serveixen aquestes coses.  De tant en  tant, algun comentari que m'encoratjava a seguir. El camí el fem  sempre nosaltres mateixos i els altres ens ho faciliten o ens ho emtorpeigen. En aquest cas, tots i totes m'ho heu facilitat, malgrat sovint  el vent tan sols em portés silenci.

Prop de 12.700 visites al blog durant l'any  han estat la meva  petita/gran recompensa. Desitjo que us hagin agradat les meves fotografies i els meus comentaris i pels que hagin estat lectors habituals o ocasionals, espero que us hagi fet alguna mena de companyia.

L'any vinent el blog el continuaré, però amb altres tempos, sense calendari, sense rellotge,  amb fotografies, però,  que  voldria us agradessin.

Us desitjo un magnífic  2015 on la vida, la pau, l'alegria i els bons moments sempre siguin la vostra companyia.

CLOÏSSA: DIA 364

L'altre dia  en Jesús Tibau parlava de les cloïses com a metàfora de la forma  en què vivim. Obrir-se o tancar-se. Jesús apostava per obrir-se.

El tema va donar per un parell de voltes. Ens obrim i en tanquem no tan sols en funció  del nostre entorn, sinó  també de l'estat del nostre interior.

La propera fotografia, la 365, serà la última del meu repte del 2014. Sembla que la prova està a punt de ser superada.