N'hi ha un refrany que s'utilitza per referir-se a llargues i estérils discusions: que si són verdes, que si són madures.
Com a ciutadà de Catalunya començo a estar una mica cansat d'aquesta tensió a la que ens sotmeten els dirigents polítics amb el tema de la independència. Qui em fatiga més és el president Mas. No puc dir que ha portat malament el procés cap a la independència, però després de la seva última proposta d'ahir, tinc la sensació que assistim a un altre episodi per allargar el temps, utilitzant un altre refrany "qui dia passa, any empeny".
El president Mas té tics clarament personalistes que ratllen el messianisme. La proposta d'ahir, sembla que desconeguda per tothom, fins i tot la gent de CiU, malgrat que era previsible, no deixa de ser una mostra del divisme del Sr. Mas. Si tant clar té que la solució és fer una llista única de país, perquè no la treballa amb discreció en lloc d'explicar-la públicament en un auditori amb milers d'invitats i nombrosa presència de mitjans de comunicació? Ens mereixem els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya que se'ns exposi un altre cop a un nou debat sobre el camí cap a la independència?
No hay comentarios:
Publicar un comentario