FI D'ETAPA. BON 2015: DIA 365

Hem arribat on m'havia proposat, penjar una fotografia cada dia de l'any i comentar-la.

La puntualitat no ha estat exacta, doncs de vegades els viatges o algun contratemps han fet que les fotografies no es corresponguessin exactament amb el dia, però  cada mes ha estat quadrat amb les fotografies que li corresponien.

El repte  ha estat molt interessant. Fer fotografies, prepara-les, pensar el tema, que hi hagués varietat, que la qualitat del treball no se'n ressentís.  Sovint amb sensació de solitud, preguntant.-me  per a què serveixen aquestes coses.  De tant en  tant, algun comentari que m'encoratjava a seguir. El camí el fem  sempre nosaltres mateixos i els altres ens ho faciliten o ens ho emtorpeigen. En aquest cas, tots i totes m'ho heu facilitat, malgrat sovint  el vent tan sols em portés silenci.

Prop de 12.700 visites al blog durant l'any  han estat la meva  petita/gran recompensa. Desitjo que us hagin agradat les meves fotografies i els meus comentaris i pels que hagin estat lectors habituals o ocasionals, espero que us hagi fet alguna mena de companyia.

L'any vinent el blog el continuaré, però amb altres tempos, sense calendari, sense rellotge,  amb fotografies, però,  que  voldria us agradessin.

Us desitjo un magnífic  2015 on la vida, la pau, l'alegria i els bons moments sempre siguin la vostra companyia.

CLOÏSSA: DIA 364

L'altre dia  en Jesús Tibau parlava de les cloïses com a metàfora de la forma  en què vivim. Obrir-se o tancar-se. Jesús apostava per obrir-se.

El tema va donar per un parell de voltes. Ens obrim i en tanquem no tan sols en funció  del nostre entorn, sinó  també de l'estat del nostre interior.

La propera fotografia, la 365, serà la última del meu repte del 2014. Sembla que la prova està a punt de ser superada.

UNA DE LES TECLES DE LA VIDA: 363

La vida està plena de moltes tecles. Una d'elles és la seva pròpia essència: ser.

Ja queden dos fotografies per acabar l'any.

PORT NÀUTIC DE LA RÀPITA: 362

A Sant Carles de la Ràpita sempre han viscut del mar, gràcies  als seu port natural que és la pròpia badis dels Alfacs.

És per això tenen una de les flotes pesqueres més grans de tota Catalunya i tenen dos ports esportius  amb un gran nombre d'amarres.

LA MARINA: DIA 361

A les pintures que representen  imartges on està present el mar  se n'hi diuen marines.

Al roc de Sant Gaietà hi ha un marc metàl.lic que emmarca una marina  dinàmica.  Albes i capvespre; dies  clars i núvols; nits estrellades o amb  llamps; cels estiuenques, tardorencs o hivernals. Qui pugués tenir al menjador una pintura dinàmica com aquesta!!

Queden 4 fotografies per acabar l'any!!!

EL PASTOR: DIA 360

Cada cop en queden menys i no  és estranys. Els pastors d'ovelles caminen molt, aguanten moltes inclemències metereològiques i els seus ingressos són escassos.  Suposo que és una d'aquestes feines que t'ha de agradar i  no es fa tan sols com a forma per guanyar-se la vida.

El pastor de la fotografia el vaig fotografiar prop dels ullals de Baltasar, al Delta de l'Ebre.

Ja tan sols queden 5 fotografies per acabar l'any.

BONS NADALS: DIA 359

Avui  és la vespra de Nadal i vull aprofitar per desitjar a tothom que passi unes molt bones festes.

La fotografia  correspon a  un patí andalús de la urbanització de Roc de Sant Gaietà, al terme de Roda de Barà. Aquesta urbanització es va construir a finals dels anys 60 i principis dels 70 i  té una distribució  harmònica com si fos un nucli de població consolidat.  Els edificis tenen  diferents trets característics de l'arquitectura espanyola, de forma eclèctica, una mica a l'estil del Poble espanyol de Barcelona.

Ja tan sols queden 6 fotografies per acabar l'any.

RAMADERIES AL DELTA DE L'EBRE: DIA 358

Com he dit en diferents ocasions, el delta de l'Ebre és un paradís faunístic, especialment per als amants de les aus. També es poden veure, però, animals de  ramaderies: cavalls, bous de carn i bous de lídia.

Queden 7 fotografies per acabar l'any. Compte enrera!

TEXTURES SORRENQUES: DIA 357

La natura està plena de textures. Fa uns anys es van fer famosos una série de llibres  de fotografies aéries d'arreu del planeta. Fotografies impactants de gran bellesa que posaven de manifest  formes, textures i colors dels boscos, montanyes, els prats, els rius i els animals.

Però a nivell de terra també és fàcil trobar textures que si les contemples et deixen en estat de desconnexió: els pètals d'una flor, les escorces dels arbres, la composició d'una pedra. A la fotografia  vaig captar un joc de textures, obra exclusiva de la natura, de la sorra al costat del mar.

Ja tan sols queden 8 fotografies per acabar l'any.

FAR DEL FANGAR: DIA 356

Comença el compte enrera del repte que em vaig proposar a l'inici del 2014. A partir d'avui em quedaran 9 fotografies  per haver  posat una fotografia diària més o menys comentada en el meu blog.

La d'avui és una visió peculiar del far del fangar. Ahir vam anar-hi aprofitant un dia assoleiat. Quan tenia vint anys es podia arribar en cotxe, tot i que de vegades podies tenir algun ensurt i quedar-te atascat a l'arena. Actualment, els efectes de la  regresió del Delta s'han fet molt palesos  i el mar  ha esborrat els antics accessos amb el seu avenç, per la qual cosa tan sols es pot accedir a la punta del Fangar, a peu, amb bicicleta o per via marítima.

Després d'un hora de caminar  veient multitud de dunes i  restes diverses arrossegades pel mar, tronc, ampolles, sacs, plastics, arribes al far.  Nosaltres vam estar sols força estona fins que va arribar caminant un altra parella. La sensació de solitud és brutal, amb quilòmetres a la rodona sense persones.

MARTINET BLANC: DIA 355

De tots és conegut que el Delta de l'Ebre és un paradís per als ornitòlegs i amants de les aus en general.

A la fotografia un  martinet blanc volant, encara que sembla que també camina amb les cames pel cel.

MASIES DE CATALUNYA: DIA 354

La casa típica catalana és la masia.  Eren cases molt grans on vivia la famíla extensa, normalment nombrosa i per això tenia moltes habitacions.

Aquesta masia propera a Vallirana va ser en els seus inicis una fàbrica de guix i era propietat d'uns marquesos.   Conservar aquestes cases en bon estat és molt car i per això moltes vegades estan força decadents.

CORBS MARINS: DIA 353

El corb marí gros (Phalacrocorax carbo) és un au que sovinteja a l'hivern a les Terres de l'Ebre. Es freqüent veure'l amb les seves ales desplegades aixugant-les al sol.

L'altre dia, al Goleró, n'hi havia un grup molt gran, que vistos des de lluny, semblaven pingüins, tots juntets i negres.

AI WEIWEI: DIA 352

Fins el 1 de febrer de 2015, al Palau de la Virreina de Barcelona  es pot veure l'exposició titulada On the table Ai Weiwei.

Ai Weiwei és un artista i activista social xinès que va passar de ser assessor artístic en la construcció de l'estadi nacional de Pequin, conegut com niu d'ocell, seu inaugural dels Jocs Olímpics de 2008 a estar detingut  i empresonat per les autoritats xineses.

Ai Weiwei és va fer molest per al Govern xinès arrel del terratrémol de Sichuan de 2008 on van morir molts de nens sota les runes de les escoles i on es va constatar la mala qualitat de les construccions xineses modernes, doncs edificacions antigues van quedar dempeus i les més modernes es van enfonsar.

La meva fotografia recull, com si un joc de matriosques es tractés, l'ull del fotògraf,  captant la mirada dels assistents a l'exposició, mirant fotografies  d'arreu del món  on es veu la presència del propi fotògraf a traves de la seva ma en posició poc educada.

APOCALIPSI: DIA 351

Dilluns va ploure gairebé tot el dia. A l'hora de la posta de sol, però,  l'astre es va assomar tímidament per damunt la serra dels Ports i per sota de la línia de núvols,  pintant un cel apocalíptic.

SOLITÀRIA: DIA 350

Hom diu que naixem sols i morim sols. Totes les persones que ens trobem pel camí, ens acompanyen més o menys. Sovint també, entre els dos extrems de la vida, ens sentim sols. És possible que tinguem companyia o que no tinguem tota la que volem, però és inevitable en algun moment sentir-se sol. Qui té una bona autoestima, però, pot sentir-se sol però no necessàriament infeliç. 

Ens inventem molts de brogits al llarg de la vida per tal que el soroll no ens permeti escoltar el fons de nosaltres mateixos. Un fons que pot ser lluminós, però que també pot ser obscur. Hem de trobar els moments per assomar-nos al brocal del pou  i veure endins.

CALMA: DIA 349

Calma. Després de llevantades  i mestralades dissabte passat la Badia dels Alfacs estava en calma. Els cicles de la vida, però, sempre donen moviment. La calma absoluta és la mort.

SURFEJANT: DIA 348

Quan ens parlen de surf ens venen al cap imatges de Hawai, Califòrnia. Sense anar tan  lluny, molts sabem que també es surfeja al País Basc o a l'Algarbe portuguès. A casa nostra, en el mar Mediterrani no és habitual veure gent fent surf perquè no hi ha massa ones. Però les ganes ho són tot, i en algunes zones,  en dies en què la mar està remenada també podem veure surfistes.

A la fotografia  practicants de surf a Roda de Barà.

ORQUÍDIES A L'IKEA: 347

M'agrada especialment les botigues Ikea per les coses econòmiques que té per a la llar.  Un exemple és que pots comprar una orquídia Phalaenopsis per un poc més de 6 euros.  Qui no té una orquídia a casa és perquè no vol.

JUST DIVORCED: DIA 346

Des de fora tots els nuvis sembla que siguin completament feliços el dia de la seva boda. "Blanca y radiante va la novia", diu la carrinclona cançó que  lloa el dia de noces d'una núvia.

El cert és però, que he tingut oportunitat de parlar amb persones  en les quals trontolla el matrimoni que m'han confessat que es van casar sense amor. Com, he pensat. És cert això noia  o és una  revisitació interessada de la teva memòria? Perquè si et vas cassar sense amor, és per apretar a córrer.

Molts matrimonis, però,  fins i tot els que es van casar per amor, arriba un dia en què decideixen posar fi al vincle.  Aquesta decisió no és fàcil i en algunes ocasions és plena d'episodis turmentosos entre els membres dels que abans s'estimàven.   

Això dona per a molta literatura.  Un resum cru i descarnat explicaria que en un  principi els pets  voliem que fessin olor a roses i al final, els pets fan olor del que són, gasos fètids. Just divorced, metafòricament parlant, és clar.

Fotografia presa al Saló Autoretro de Barcelona.

EL CADILLAC: DIA 345

En el saló Autoretro de Barcelona es poden veure  cotxes clàssics espectaculars.

A la fotografia  podeu veure el frontal d'un Cadillac El Dorado de l'any 1959. Tot el vehicle és espectacular, especialment la seva part trasera amb  les seves enormes aletes posteriors amb els fars amb forma de coet.

EXHIBICIÓ TRIAL JOTA.GAS: DIA 344

El passat cap de setmana es va realitzar a la Fira de Barcelona el XXI Saló Autoretro, dedicat a l'automòbil i motocicleta classiques.

Una de les activitats  d'animació del Saló va ser una exhibició  de trial a càrrec dels pilots Jordi  Pascuet i Marcel Justribó equipats amb motocicletes Jotagas

En la fotografia un moment de l'exhhibició amb el pilot fent acrobàcies  amb la motocicleta al voltant d'un sofert  espectador-participant.

AUTORETRAT: DIA 343

Un dels gèneres pictórics que utilitzàven els pintors clàssics eren l'autoretrat.  Da Vinci, Rembrand, Van Gogh, Khalo o Bacon van utilitzar aquest génere. La major part de  pintors contemporanis  fugen  absolutament del figurisme. Com pintaria un autoretrat Kandinski o Mondrian?   

En fotografia s'ha posat de moda l'autoretrat. No podiem dir-ne així, haviem de manllevar una paraula de l'anglés per referir-nos a una fotografia d'un mateix, sol o acompanyat, presa amb el mòbil: selfie.

El passat cap de setmana vaig aprofitar una de les boles gegants de l'arbre de Nadal situat al carrer Portal de l'Àngel de Barcelona per  prendre'm un autoretrat.

OLIVER: DIA 342

En el carrer dels Banys Nous número 10 de Barcelona es troba la botiga Oliver.

Aquesta botiga dedicada a objectes de decoració, mobiliari i moda té  a la venda moltes coses boniques. El que desllumbra, però, és  que  al fons del local es van trobar mentre es feien obres per adequació del local uns banys jueus, que s'atribueixen al segle XII.

No és estrany atès que aquest carrer es troba dins dels límits del call jueu de Barcelona, en una zona interior de la primera muralla romana de la ciutat.

BASÍLICA GALERIA: DIA 341

Prop de la Catedral de Barcelona i el Palau de la Generalitat, en el carrer Sant Sever número 7, es troba  una de les botigues més espectaculars de Barcelona. 

És la basílica galeria on podreu trobar joies, complements i perfums que no us deixaran indiferents.

Les joies   són elaborades amb multitud de materials, colors i elements diferents. Els perfums són tan variats que gairebé es podria dir que són  personalitzats. Els preus no són econòmics, però tampoc són els d'una joieria del Passeig de Gràcia. Val la pena fer-ne una visita.

CAGANERS: DIA 340

A la fira de Santa Llúcia de Barcelona  podreu trobar tots els productes típics de guarniment nadalencs: arbres, decoracions d'arbres, branques d'eucaliptus, branquetes de grébol, molsa, betlems, etc.

Una de les peces  dels  betlems més catalanistes és la figura del caganer.  Inicialment era una figureta d'un pastor en posició agegut en plena acció defecatòria. Amb els anys, els productors de caganers, especialment  el racó del caganer.com  treuen cada any novetats amb personatges de més o menys actualitat en posició caganera.

Seria bo conèixer les vendes de cada tipus de caganer per veure quin personatge té més popularitat.  No sé si la gent escull el personatge que més li agrada o el que més tirria li fa, crec que una mica  hi haurà de tot.

DIA DE LA CONSTITUCIÓ: DIA 339

Dissabte passat era festiu.  El calendari indicava que era el dia de la Constitució Espanyola. A Barcelona, per la tarda, tothom ho celebrava a tope.  Al carrer Portal de l'Àngel  de Barcelona no s'hi podia ni caminar, tothom celebrant-ho desaforadament. Tot ple de banderes de Visa i  Mastercard. Quins països tu!

CÓRRER LA TARONJA: DIA 338

A les nostres Terres,  hi ha un terme que és "córrer la taronja" que significa anar a robar unes taronges.

Ahir vam saber que els Mossos d'Esquadra van escorcollar les instal.lacions de l'empresa Agrogruit i en van detenir a quatre persones pressumptament implicades  en un delicte econòmic.

I és que quan erem  molt joves, de vegades anàvem a algun hort a collir quatre taronges. Ara, però, n'hi ha alguns que això de robar  quatre taronges se'ls  queda molt curt i ho han sofisticat per prendre diners de les taronges que cullen altres.

BARRANCS COM A RIUS: DIA 337

El temporal de llevant del passat cap de setmana ens va deixar pluges abundants a les Terres de l'Ebre, especialment al Massís dels Ports.

És per això que molts de barrancs que naixen en aquesta serralada, habitualment secs,  es van veure plens d'aigua terrossa i rebolta, baixant  de forma violenta.

A la fotografia es pot veure el barranc de San Antoni.

ALEGRA'M EL DIA: 336

De vegades, hom vol canviar al món i especula sobre noves formes d'organització política, social i econòmica dificilíssimes de posar en pràctica perquè necessiten grans esforços i contraposen interessos sovint irreconciliables.

Se'ns oblida que el món es pot canviar amb petits detalls que passen pel control de les nostres accions. No embrutar. Ser amable.  Somriure més sovint. Fer bé la feina. Alegrar  i facilitar la vida als altres. Que fàcil és i  per molts sembla que sigui una cosa impossible!!!

M'agrada  la cafeteria la Trato d'Amposta perquè et dibuixen un somriure en cada cafè amb llet que et preparen. Ells  transformen el meu món, que ho sàpiguen. Moltes gràcies!

BRUTS: DIA 335

Els humans som bruts. Som capaços de fabricar residus que la natura tarda molts anys en fer desaparèixer. 

L'home viu col.lectivament de la forma en què individualment no pot: juga a ser immortal.  Des de la immortalitat es poden destruir espais naturals, extingir espécies animals, fabricar substàncies contaminants, abocar residus sòlids, líquids, gasosos, radioactius.

El mar ens recorda sovint que ho pagarem. El mar ens retorna tota la brossa que tirem com si digués  "aquí teniu, bruts, això és vostre". La natura  pressionada  de forma brutal pels homes ens ho farà pagar d'aquí uns anys i ens farà sabedors que col.lectivament tampoc  som immortals.