CASTAWEEN: DIA 304

Crec que en molt breu superarem el debat Castanyada/Halloween.  Ningú posa en dubte la coexistència pacífica entre Pare Noel i els Reis Mags. Són solucions  d'aiguabarreig i de mestissatge cultural, animades pel capitalisme consumista i per la capacitat dels Estats Units de convertir qualsevol cosa en producte  i generar una indústria al darrera per obtenir-ne guanys.

Al nostre país, el Halloween que ens  ha arribat no es basa amb el trick or treat que moltes vegades hem vist a les pel.lícules americanes. El que sí ens  ha arribat amb  força és el tema de les disfresses i   crear situacions de por. 

Alguns masos semiabandonats  ofereixen un clima perfecte per passar una nit de por. Bona nit de Halloween!

HIBISCUS: DIA 303

Els hibiscus són un génere de plantes de flors vistoses de diferents colors,  típica de climes subtropicals o tropicals, però que també s'ha aclimatat a climes càlids com el del Mediterrani.

A Ecuador n'hi diuen  peregrina i les seves flors seques s'utilitzen combinades amb el te.

EL PORTELL: DIA 302

Pujant a Montcaro hi ha una zona denominada El Portell perquè  és la porta als  al Massís dels Ports  de Tortosa Beseit,  dels vehicles per la zona de la comarca del Baix  Ebre.

Quan hi bufa el mestral, és una  zona desprotegida  on solen haver-hi fortes ràfegues de vent. Així mateix, quan neva als ports, i la neu que ha caigut es converteix en gel, és una zona molt traicionera per als  vehicles  fins i tot anant amb cadenes.

LA CUCAFERA FA POR: DIA 301

A Tortosa tenim dins del bestiari popular a la cucafera (la gran i la petita), segurament la més antiga de les que hi ha actualment a Catalunya i que diuen té com orígen la seva presència en les processons de Corpus  per representar la idolatria i la heretgia.

Quan era molt petit em feien  respecte  veure les cucaferes desfilant. Ara en tinc una de petita a casa que em fa molta  gràcia. 

Avui no he pogut evitar comparar a la cucafera amb Catalunya.  Per al Govern de Madrid, Catalunya està immersa en temps d'heretgia constucional. És per això que van combatre la cucafera gran/consulta convocata pel Decret del President de la Generalitat, portant-la al Tribunal Constitucional. Els feia por. Ara,  sembla que també volen combatre a la cucafera petita/procés de participació ciutadana, portant-lo davant el mateix Tribunal Inquisitorial.  Diuen que també els fa por.  I és que són com alguns nens molt petitts als que tot els hi fa por. Que hi farem.

EL FAIG PARE: DIA 300

Sembla fàcil dir-ho, però arribar-hi no ho és tant. Avui és la fotografia número 300 de l'any. Aquest projecte que va començar a l'1 de gener d'enguany ha arribat a  aquesta fita. Tan sols 65 fotografies resten per acabar l'any.

Per a celebrar-ho, calia deixar constància en les imatges del meu any, una de les imatges que  molts ebrencs i ebrenques hem fotografiat alguna vegada al llarg de la nostra vida com  és el faig pare de la fageda del retaule.

Dos-cents cinquanta anys aproximats de vida ens contemplen de forma magestuosa. Si  poguessim veure un time lapse de totes les persones que s'han acostat a mirar-lo en els últims 100 anys tindríem un retrat históric magestuós.    Estic convençut que tots els que puguin llegir avui aquesta entrada moriran i si no passa rés estrany, el faig ens sobreviurà a tots. Quina meravella de la natura.

LA FAGEDA DEL RETAULE: DIA 299

Al parc natural dels Ports tenim una meravella botànica. És la fageda del barranc del retaule, la més meridional de l'àrea mediterrània.

Segons expliquen, fa milers d'anys el clima de la terra era més fred i humit i  arbres caducifolis com  el faig o el castanyer  cobrien extenses zones de la península ibérica.  El clima es va anant escalfant i aquestes espécies van anar desapareixent, especialment en l'àrea del mediterrani.

Als Ports, però en un racó orientat al Nord, protegit de la insolació del sol i on es captura l'aigua  que porten els núvols i les boires hi ha un microclina que ha aconseguit que ens arribi una petita fageda, especialment visitada durant la tardor.

RAPINYAIRES AL DELTA: DIA 298

El Delta de l'Ebre és un paradís per a tothom i especialment per al col.lectiu dels ornitòlegs.  Quan pensem en aus del Delta de l'Ebre, pensem en flamencs, polles, fotges, ànecs, bernats pescaires, etc. El cert, és però, que al delta també hi ha una població de rapinyaires de certa importància.

El de la fotografia no sé a quina espécies correspón. Algú em pot ajudar?

LA PESQUERA DE LA TANCADA: DIA 297

Els pescadors de Tortosa i La Ràpita, primer com a gremi de mar i després com associació lliure venen explotant   com a Confraria de pescadors els recursos pesquers,  des de l'Edat Mitjana,  de la llacuna de l'Encanyissada, la Tancada, el Canal  Vell  i d'altres llacunes   que no existeixen en l'actualitat perquè van ser assecades per al conreu de l'arrós.

Cada any es fa un sorteig entre els pescadors inscrits a la Confraria per veure quins  pocs podran explotar la pesca durant  sis mesos a  l'any.  Sortir escollit en el sorteig, fa que el pescador deixi de ser escollible en el sorteig fins que tots els pescadors inscrits han estat escollits.   Les persones  escollides en el sorteig, tenen un dret personal, i aquest no pot ser venut, permutat o cedit a cap altra persona.

La imatge és de la pesquera de la Tancada, amb una placa commemorativa de l'orige dels pescadors (fico en dubte si la data de 1149  és verídica, atès que Tortosa va ser conquerida  per Ramon Berenguer IV a l'any 1148) i les mostres de la modernitat (llum elèctrica, antenes de televisió).

101 FLAMENCS: DIA 296

Avui hem visitat Món Natura,  un centre d'interpretació  del Delta de l'Ebre gestionat per la Fundació de Catalunya Caixa.

Durant la visita hem vist una cosa poc freqüent, centenars de flamencs en vol per damunt de la llacuna de la Tancada. A la fotografia, si no m'he descomptat, n'hi ha 101. No són dalmates, són flamencs.

TARDOR: DIA 295

Les temperatures durant el dia que  hem tingut tot aquest mes d'octubre, inclòs aquest cap de setmana, no semblen indicar que faci més d'un mes que vam entrar en la tardor astronòmica.

Els arbres  caducifolis també ho han notat i es resisteixen a canviar el color de les seves fulles o a perdre-les.  En altres anys,  els colors de la fotografia arriben més d'hora. Enguany, si no canvi el temps, per  Tots Sants, gelat de panellets.

MAGRANA: DIA 294

Una de les fruites que ens dona la tardor és la magrana.

Netejar-la és una mica laboriós i si no et poses guants et taca la pell, però el seu sabor és molt delicat.  És un bon complement de qualsevol amanida per acolorir el plat i donar-li un toc afruitat.

FI D'ESTIU?: DIA 293

Aquests dies  a les Terres de l'Ebre gaudiem de dies amb temperatures estiuencs que s'enfilen fins prop dels 30 º C. Si no fos perquè cada cop és  un fet  habitual,  un es sorprendria de poder banyar-se perfectament en el mar Mediterrani gairebé a finals del mes d'octubre.

Quan passejes pels llocs de costa, però, trobes les gelateries tancades i els apartaments buits i abandonats fins que algú digui que ha arribat l'estiu i és hora de fer vacances. Si en som de rutinaris els humans.

FIRA DE SANT LLUCH A ULLDECONA: DIA 292

Per Sant LLuch a Ulldecona s'ha fet des de fa molts anys una fira. Un dels actes d'ahir va ser el concurs d'allioli on el jurat valorava la quantitat, la consistència i el sabor.   Un divertimento gastronòmic divertit on pots veure  gent que es nota que n'ha fet moltes vegades al llarg de la seva vida.

PET DE LLOP: 291

El bosc  és ple de bolets i de vegades és costós diferenciar-los. El de la fotografia és un pet de llop perlat, amb nom científic Lycoperdon perlatum i va ser fotografiat als Ports.

LA MOLA DE CATÍ: DIA 290

La Mola de  Catí és un altiplà de la serra dels Ports que pertany al municipi de Tortosa, de fet és un  enclau  territorial dins del municipi de Roquetes.

La Mola  que supera amplament els 1000 metres d'alçada, arribant al seu punt més alt a 1.328 metres,  és un lloc ple d'avencs i coves com per exemple Cova Cambra o Cova d'en Cantero.

Des de la part oriental de la Mola es pot observar  perfectament mont Caro amb les seves antenes, Els Pallers i la Serra del Marturi.

RUSSULA FRAGILIS: DIA 289

Ahir vam tornar als Ports a agafar bolets i vaig aprofitar per fer algunes fotografies.

Sempre m'he trobat un bolet que la gent no agafa, però ningú del meu voltant sabia ficar-li nom.

Ahir vaig fer un poc de recerca i gairebé tinc plena seguretat de  que  l'exemplar de la fotografia és un exemplar de Russula fragilis, bolet verinós, denominat en català escaldabec fràgil.

La família de les Russulacea és una de les més perilloses de bolets  doncs hi ha espècies molt paregudes, algunes comestibles i d'altres verinoses.

Si no és una russula fragilis, us agrairia que m'ho diguéssiu.

ROIG: DIA 288

"La posta baixa per la carretera blava de muntanyes,
darrera nostre, Ilancats en bicicletes
mal niquelades, de lloguer.
Quan som al canyissar
de vora el gorg m'assec,
espero
la posta que costa.
Per l'embardissat
anem fins I'aigua negra, densa
del gorg.
Ens despullem, nedem.
Esgarrifor de carpes.
Nas vermell de I'home
que ens mira des del blau."

Joan Vinyoli

PENA-ROJA DE TASTAVINS: DIA 287

Pena-roja de Tastavins és un bonic poble de la comarca del Matarranya, a l'Aragó. En els seus  voltants s'hi poden visitar les roques del Masmut i  el conjunt de la Verge de la Font amb una església d'estil mudeixar.

PRAT DE COMTE: DIA 286

Ahir parla impròpiament de la Fira de l'aiguardent de Prat de Compte. Algunes persones m'han fet l'observació d'errors. No és una fira, sinó una festa. No és Prat de Compte, sinó Comte.

La seva toponímia sembla ser que s'origina  en la baixa Edat Mitjana com "el prat donat al comte". En el segle XIV el lloc corresponia a l'ordre dels hospitalers i estava integrat a la comanda d'Horta.

FESTA DE L'AIGUARDENT DE PRAT DE COMTE: DIA 285

Un any més s'ha celebrat la festa de l'aiguardent en el petit poble de Prat de Comte. Sempre havia anat en dissabte i aquest any vaig anar en diumenge.  És la vegada que els veïns s'han obert més. El poble no arriba a dos-cents habitants i durant la fira molta gent obri les cases que romanen gairebé tancades la resta de l'any.  Em va quedar una sensació de poble, que si no s'hi posa remei, pot quedar gairebé deshabitat en vint anys.  La vida rural no té pas rés de bucòlica. Més aviat el contrari, és dura.

En una casa de Prat de Comte hi ha una taula amb botelles velles que em té enamorat. És una natura morta perfecta que no puc evitar fotografiar.

LLUNA PLENA SOBRE EL DELTA DE DL'EBRE: DIA 284

La combinació Delta de l'Ebre i fotografia nocturna em sembla màgica.

EL MONOLIT: DIA 283

Ahir per la nit vaig descobrir el monolit de la pel.lícula 2001 una odissea de l'espai del  gran director Stanley Kubrik.  Està a les Terres de l'Ebre, al costa de l'Assut.

NOCTURNA AL GOLERÓ: DIA 282

La fotografia nocturna és un gènere fotogràfic que m'agrada força. Aquesta fotografia està presa des del Goleró en plena nit.

BOLETS: DIA 281

Aquesta tardor està farcida de bolets. N'hi ha de comestibles i tóxics. Tothom cerca unes poques espécies, les més conegudes i apreciades. La matèria orgànica  produïda per la descomposició del bosc és l'aliment principal dels bolets. Alguns  bolets són tan goluts que naixen damunt de matèria orgànica  d'orígen animal.

El de la fotografia no li fa rés alimentar-se d'una bona tifa de vaca.

CREMA DE ROSTOLL: DIA 280

Després de la sega  de l'arròs,  la palla que rebutja la segadora serveix per fer-ne paques. En alguns casos, però, es crema de forma controlada. A  aquesta palla també se n'hi diu rostoll.

LA SEGA DEL ARRÓS: DIA 279

Al Delta de l'Ebre els pagesos estan treballant des de la sortida fins la posta del sol (i més enllà) per fer la collita de l'arrós.

Enguany es veu que la collita s'ha endarrerit. Parlant en un pagès del hemidelta esquerre, diuen que la culpa ha estat de la inundació amb aigua salada que es va fer per a lluitar amb el cargol poma. El resultat ha estat negatiu. Els arrossars han fet menys producció, més tardana i els arrossars estan plens d'ous  de cargols poma i especimens adults, tal com  vaig poder comprovar personalment.

Els  responsables dels acuaris que van deixar escapar  els ous d'aquest cargol no saben el dany medioambiental i econòmic que han causat. Segur que algú deia que no passaria rés. Per això seguim tenint centrals nuclears. No passarà mai rés....

BLAU I ROIG: DIA 278

A les Terres de l'Ebre som rics en paisatge. Vivim immersos en una natura que ens alimenta. Montanyes, llacunes, riu, pinars, vinyes, arrossars, boscos de ribera, mar, platges, hortes i  oliveres. Quanta riquesa!

AMAGAR EL CAP: DIA 277

No és responsable amagar-se.  El que s'amaga, però, haurà de ser enginyós per tal que els altres no vegin el que fa. Si no ho veuen, haurà conseguit el seu propòsit. Si els altres veuen com s'amaga, el ridícul serà espantós. És com aquest cigne que amaga el cap sota l'aigua.Hi ha algú que no el vegi el seu cap amagat?

El Govern d'Espanya s'amaga  per no afrontar un problema polític a Catalunya. S'amaga amb  el que alguns diuen "la brigada Aranzadi", en referència als tenaços esforços jurídics per aturar-ho tot. Hi ha algú que no vegi el cap amagat?

LLAC TERMAL DE HÉVIZ: DIA 276

A la part sud del llac Balaton d'Hongria es troba la ciutat de Héviz. El que ha fet famosa aquesta ciutat és el seu llac termal, el més gran d'Europa i el segon més gran del món.

Él llac és d'òrígen volcànic amb un profunditat màxima de 30 metres i les seves aigües termals són sulfuroses i lleugerament radioactives. La seva temperatura a l'estiu és de 37 º centígrads i a l'hivern és de 26 º C. Es diu que l'aflorament d'aigua en el llac és tan gran, que les seves aigües es renoven diàriament.

DIFICULTATS: DIA 275

La vida no és fàcil. Tan sols falta que ens la compliquen o ens compliquem nosaltres mateixos. Però sobre aquestes dificultats, sempre està la nostra voluntat, el nostre esperit, la nostra força.  Sempre podem trobar aliment per la vida en les situacions més difícils.

Fotografia presa al llac  Balatón, Hongria.

LLAC BALATÓN: DIA 274

Situat al sudoest d'Hongria, a uns cent quilòmetres de Budapest, el llac Balatón és el llac més gran d'Europa central.

Les seves mides, 79 quilòmetres de llarg i fins a 14 quilòmetres d'ample,  donen una idea de la seva envergadura. A la banda sud, n'hi ha nombrosa activitat turística  atès que és la principal destinació interna dels hongaresos.