PRODUCTES DE L'EQUADOR: DIA 90

Algunes persones m'han preguntat per privat si m'havia passat alguna cosa  ja que  havia deixat de penjar la fotografia comentada del dia, malgrat veien una entrada diària amb el títol "En construcció".

El motiu ha estat  un viatge de més de quinze dies fora del país, concretament a l'Equador. La collita de fotografies ha estat gran, malgrat allí estan ara en època plujosa i gairebé tots els dies plou o està núvol i el sol es fa car de veure, cosa que afecta a la llum de les fotografies.

Els dies que porto endarrerits els aniré actualitzant en els propers dies. Per començar la meva sèrie de fotografies de l'Equador, avui us deixaré una fotografia d'alguns dels productes que he portat d'allí, majoritàriament fruites. 

A la fotografia podeu veure una "mazorca" de cacau; plàtans o "guineos" tipus "orito"; caramboles,  denominades allí com a groselles; granadilles; tomàquet d'arbre; llima dolça; maracuià; guaiabes; llimes i una fesols de la zona.  La quantitat de fruites que aquí denominaríem exòtiques és enorme, algunes de les quals ja n'havia passat l'època de collita o bé no havia arribat.  Aquestes fruites que aquí arriben en comptagotes i són caríssimes allí són molt barates. Tan sols cal dir-vos que tots aquests plàtans de tipus "orito" que hi ha a la fotografia  valen 1 dòlar. Aneu a comprar-los per aquí i veureu!!!

PESCANT ENTRE ELS MANGLARS: DIA 89

A Jambelí, tocant l'oceà Pacífic uns nens pescaven  en els manglars. En tenien un grapat de peixos que mai havia vist, damunt del moll de fusta.

Com em van veure encuriosit fotografiant els peixos,  un dels nens es va decidir  a agafar-ne un en alt i sostenir el seu trofeu, animant-me a que el fotografies. L'altre nen es va sumar a la reivindicació del trofeu i també el va agafar amb les mans. Potser es pensaven que sortirien a la fotografia, però, l'objectiu que portava no em permetia un pla de tots ells i la única que va sortir, mentre  s'ho mirava tota encuriosida és una nena petita que és la única mirada capturada, bé, la del peix, però aquesta no compta pobre, em sembla que ja no veia rés.

HELICÒNIES: DIA 88

Les helicònies són un gènere de plantes que agrupen unes cent espècies de plantes tropicals i que es distribueixen per Centreamèrica, Sudamèrica, illes del Pacífic i Indonèsia.

La seva bellesa rau en les seves inflorescències  amb bràctees de colors roig, groc, taronja o barreges d'aquests colors, amb flors carregades de nèctar que atrau especialment als colibrís.

EL TELEFÉRIC DE QUITO: DIA 87

Una de les atraccions de Quito és pujar al telefèric i poder veure les dimensions de la ciutat, en el fons de la vall, així com les muntanyes i volcans que l'envolten des d'una alçada de 4.166 metres.

En la fotografia, després d'una bona pluja, va començar   a escampar deixant una panoràmica del mar de núvols.

EL VOLCÀ TUNGURAHUA: DIA 86

El Tungurahua és  un volcà actiu que té 5.023 metres d'alçada. La seva última erupció va ser al febrer d'enguany i es poden comprovar les restes de la última colada de lava. Als seus peus es situa la ciutat turística de Baños que  ha estat destruïda  en alguna ocasió al llarg de la seva història i evacuada en nombroses ocasions en que el volcà desperta.

LA ESGLÉSIA DE BALBANERA: DIA 85

L'església de Balbanera,  acabada a l'any 1534  és l'església més antiga de l'Equador i una de les més antigues de tota Sudamèrica.

Construïda al costat de la llacuna del Colta, i a 18 quilòmetres de Riobamba, està dominada per la imponent muntanya nevada del Chimborazo amb 6.310 metres d'alçada.

MERCAT DE FLORS A CUENCA: DIA 84

Al costat del convent del Carme  ( on venen una beguda a base d'herbes de color rosa, coneguda com aigua de Pitimas i que la gent en fa cua per comprar) i de l'església de Sant Francesc es pot veure a Cuenca d'Equador un animat mercat de flors.

CANYA DE SUCRE :DIA 83

A l'Equador n'hi ha encara moltes plantacions de canya de sucre. Una de molt bona és la que li diuen de xuclar, que pelada, es xucla i et surt un suc dolç molt natural.

En la fotografia, a una de les carreteres que porten a Cuenca, un matxo (mula) que porta un feix de canya de sucre.  Més endavant el vam aturar i n'hi vam comprar una canya sencera que ens va tallar a trossets, per  1 dòlar.

PLÀTANS: DIA 82

L'Equador i Costa Rica es disputen el fet de ser els principals  exportadors mundials de plàtans.

A l'Equador el plàtan és present gairebé tots els dies a la taula i es solen comprar en quantitats que aquí diríem a l'engrós, doncs molts cops compren un ram sencer de plàtans   format per més d'un centenar d'exemplars.

Dir plàtan és poca cosa i per això, de  guineos, que és com  es diuen allí, n'hi ha de molts de tipus. Repe, orito,  de seda, anglès, morat o rompeculos....

En la fotografia un petit ram de plàtans d'una varietat gairebé silvestre de color totalment morat.

CAFÈ: DIA 81

A l'Equador vaig veure moltes plantes i flors diferents que les que tenim  en el Mediterrani.

Una d'elles va ser la planta de cafè. El cafè és cull quan les baies estan madures (en la fotografia de color roig). Un cop collides, s'assequen i es pela la clofolla, d'on sorten dos grans de cafè.  Finalment aquests grans són torrats, més o menys intensament. 

Així s'aconsegueix un cafè llest per a moldre i preparar una bona beguda,  amarga, aromàtica, intensa  i estimulant.

CAPIBARA: DIA 80

El capibara és l'espècie de rosegador més gran del món, doncs arriba a pesar més de 60 quilograms i  atenir una llargada d'1,30 metres.

El seu habitat són les zones humides  a climes tropicals i templats de Sudamèrica. El de la fotografia estava en un  nucli zoològic prop d'Arenillas, Equador.

PAPAIES: DIA 79

A l'Equador vaig descobrir nombroses flors i plantes, algunes d'elles, els fruits dels quals havia vist o menjat de forma aïllada al meu país.

A la fotografia podeu veure un arbre de papaies, amb la majoria encara verdes i dues de ben madures que han estat devorades per ocells i esquirols.

COCOS: DIA 78

No hi ha rés més refrescant que l'aigua de coco. A  partir d'un coco  immadur (n'hi ha de verds, però també de color taronja), se li  talla amb un matxet la part de dalt i amb la punta se li fa una obertura on poder-li introduir una palleta.

Quan t'has begut l'aigua, pots obrir el coco i menjar-te la part blanca que està en formació i està tova i deliciosa.

SELVA MONTANA: DIA 77

De selves n'hi ha de diferents tipus: tropicals, subtropicals, boscos nuvolosos ...

A les serralades orientals andines hi ha selves subtropicals denominades montanes que tenen  força pluja durant l'estació plujosa (d'octubre a maig), però tenen molts arbres caducifolis.

Les vertents d'aquestes serralades són molt empnades i per això en l'época plujosa tot està ple de cursos d'aigua que baixen per la montanya enmig d'una frondosa vegetació (quebradas n'hi diuen allí) i en molts casos amb imponents cascades de centenars de metres d'altura.

A la fotografia un  petit curs d'aigua enmig de la selva montana a la carretera que va de Piñas a Santa Rosa.

MINA EL SEXMO: DIA 76

La mina de el Sexmo és  una de les mines més antigues de Zaruma. Aquesta mina ja era explotada en època dels inques i més tard va ser explotada  pels primers espanyols arribats a la zona.

És una mina on bàsicament s'ha estret minerals aurífers  i or en estat metàl·lic pur, a banda de l'aprofitament d'altres metalls com coure o plom.

El seu nom es deu al fet que en aquesta mina es va trobar una pepita d'or de 3 lliures (més d'un quilogram) que va ser enviat al rei d'Espanya Felip II. Aquest rei, en agraïment a aquest regal, va modificar l'impost  de el quinto real  mitjançant el qual es pagava la cinquena part dels guanys obtinguts a la terra, pel sexmo, que com el seu nom indica és la sisena part dels guanys.

Aquesta mina ha estat en funcionament de forma ininterrompuda fins l'any 1996. Actualment s'ha reabilitat per a visites turístiques. Per entrar-hi t'has de ficar casc i botes d'aigua, atès que  hi ha nombroses filtracions d'aigua i el  terra està tot  enfangat.

PLÀTANS A DOJO: DIA 75

El plàtan ( present aquí en algunes fruiteries des de fa pocs anys com a plàtan matxo) constitueix una part bàsica de l'alimentació dels equatorians.

Els carrolls de plàtan, verd o madur,  són comprats per les famílies a preus molt barats (1,5 o 2 dòlars) i es pot trobar en qualsevol lloc d'alimentació en gran quantitats. Es freqüent veure  moltes camionetes carregades de plàtan rodant per les carreteres.

Amb el plàtan és  fan plats de menjar com el tigrillo o el bolón de verde. També s'acompanya com a guarnició  com a "patacones" o el "maduro" fregit.

N'hi ha una espècie encara més gran que la que ens arriba a Espanya que se'n diu barraganete.

EL NONI: DIA 74

Equador és un paradís de fruites, plantes i flors. No és gens estrany que s'hi hagin aclimatat plantes  tant portades de l'Àfrica com del Sudest asiàtic.

El noni, també denominada gunábana cimarrona o fruita del diable, és una planta de les que s'ha introduït recentmet. Encara no hi ha suficients  estudis científics que ho avalin, però la cultura popular afirma que aquesta fruita té moltes propietats medicinals, especialment com anticancerígena. Jo no la vaig menjar perquè estava verda, però diuen que quan està madura el seu olor és desagradable.

ZARUMA: DIA 73

Zaruma està ubicada a la província del Oro, al Sud de l'Equador. És una ciutat amb un  important llegat históric, doncs va ser una de les primeres ciutats de l'Equador en proclamar la independència d'Espanya, junt amb Quito, Guayaquil o Cuenca.

La seva importància, rau amb  el fet que està assentada a sobre d'importants jaciments aurífers, per la qual cosa hi ha moltes explotacions mineres, igual que la població propera, Portobelo.

Una de les mines més famoses és la mina del Sexmo, visitable turísticament, de la qual en parlaré en un altra entrada.

L'ENCANYISSADA: DIA 72

L'encanyissada és una llacuna natural situada en el Delta de l'Ebre, majoritàriament en el terme municipal d'Amposta. És  la més gran de tot el Delta i les seves aigües són salabroses fruit de l'aiguabarreig de l'aigu dolça i salda.  

Aquest escosistema és un dels que té més biodiversitat de la zona, pel que fa a plantes, aus i peixos.

Al fons de la fotografia es pot observar la ciutat de Sant Carles de la Ràpita i la Serralada del Montsià.

LA PRESÓ D'HORTA DE SANT JOAN: DIA 71

Horta de Sant Joan és un poble ple d'encants. Un dels edificis més emblemàtics és el seu Ajuntament renaixentista construït al segle XVI. Al seu costat està l'antiga pressó municipal, de reduides dimensions que actualment s'ha habilitat com espai  per exposicions.

Pel que sembla  era una presó on les estades dels presoners eren breus mentre esperaven ser traslladats a altres calabossos comarcals o provincials. Dels seus inquilins en tenim diverses notícies, com una del 3 de desembre de 1736, en què s'explica que la corporació municipal va decidir tancar a Francesc Galí pel simple fet de no haver tornat les claus de la Confraria de la Il.luminaria de les Ànimes.

Estic convençut,  en veure les dependències infrahumanes dels calabossos de la presó d'Horta, que el Sr. Galí no  es va tornar a quedar cap  altra clau que no fos seva.

Font:  http://www.hortadesantjoan.cat/ajuntament

VALLDEROURES: DIA 70

Vallderoures és  el  cap de la comarca del Matarranya.Sempre ha estat un poble que m'ha agradat. El seu pont medieval sobre el riu que dona al Portal de Sant Roc, el seu Ajuntament, el seu castell, la seva església de Santa Maria Major, els seus carrers empinats, els seus edificis de pedra, la pastisseria Sanz on venen uns torrons magnífics, els seus restaurants, les seves agrobotigues amb formatges de cabra de la Fresneda o d'ovella de Tronchón, la  llibreria Serret, tot una mostra de dinamització cultural, fins i tot més enllà de la seva comarca natural. 

Un poble  que no hem de  deixar de visitar de tant en tant.

PRIMAVERA: DIA 69

S'aproxima la primavera astronòmica i els arbres ho manifesten des de fa  dies. La primavera és per mi un símbol de passió amb tota la seva explosió de vida, l'esclat de flors i plantes, el despertar d'úlceres gàstriques, d'arribada d'oronetes, de sortida dels armaris de xancletes i mànigues curtes.

Avui és el dia 69 de l'any, un número  molt primaveral, esclat de passió i humitats, de calor  i sexes abraçats.

SAN SALVADOR D'HORTA; DIA 68

A Jesús Celma el vaig conèixer al Salt de la Portellada fent fotografies. Durant aquest mes de març té  una exposició de fotografies a l'edifici de l'antiga presó d'Horta de Sant Joan.

Ahir vaig anar-la a veure i amb ell, i Luís Pitarque, un altra persona que vaig conèixer fent fotografies nocturnes a Vallderoures, vam anar al Convent de Sant Salvador a fer fotografies.

El conjunt de Sant Salvador és un antic monestir franciscà fundat al segle XVI, que disposa d'un claustre renaixentista i una església més antiga, amb una imponent escalinata i atri que miren al poble d'Horta de San Joan.

El seu nome està originat pel franciscà Salvador d'Horta, molt popular en la seva època fer fer miracles i que va ser santificat a l'any 1938.  Nascut a Santa Coloma de Farners, les seves despulles descansen a la ciutat de Cagliari, a Cerdenya.

Conta la llegenda  que un dels miracles més famosos va ser la curació d'una nena sordomuda de naixement. Els pares van venir amb la nena des de Castella i un cop fet el miracle la nena va començar a parlar en català. Els pares no la entenien i   Salvador d'Horta els va dir  que en el moment que tornessin a Castella, la nena  començaria a parlar en castellà. Com  som aquests catalans, que fins i tot fent miracles defensem la nostra llengua!

PALAU REIAL: DIA 67

El Palau Reial de Barcelona és un record de quan  aquesta ciutat encara flirtejava amb la monarquia borbònica espanyola, i aquesta festejava Barcelona.

La finca va ser adquirida el 1862 per Eusebi Güell, el qual va reformar una antiga masia del segle XVII, va construir uns pavellons i va  fer uns jardins fastuosos, en el disseny del qual hi va participar parcialment Antoni Gaudí.

Eusebi Güell va cedir la casa i part dels jardins a la Corona, per agraïment pel seu nomenament com a comte a l'any 1918.

Suposo que era la forma de fer negocis de la època, jo et regalo béns immobiliaris de gran valor i tu em dones el títol de conte i em situes en una posició avantatjosa en el tràfic mercantil per poder recuperar la donació. Aquests entrallats de poder econòmic i polític han existit sempre. No sé de que ens sorprenem que coses paregudes segueixin funcionant avui en dia.

Eusebi Güell cedió la casa y parte de los jardines a la Corona, en agradecimiento por su nombramiento nobiliario como conde, en 1918. Entonces se acometió una nueva remodelación para convertirla en Palacio Real (1919-1924), a cargo de los arquitectos Eusebi Bona y Francesc Nebot. El palacio está formado por un cuerpo central de cuatro plantas, con una capilla en la parte posterior, y dos alas laterales de tres plantas que se abren en curva a la fachada principal. La fachada exterior es de estilo novecentista con porches decolumnas toscanas, aberturas de arco de medio punto con medallones intercalados y jarrones coronando la construcción. El interior contiene una diversa mezcla de estilos, tanto en decoración como en mobiliario, que van desde el estilo Luis XIV hasta los estilos más contemporáne

L'OBLIT: DIA 66

Després de somniar amb tu

Quan era un nen, em deien que les flors. no moren mai, i que quan es panseixen, de nit, mentre els infants estan dormint, es revifen i ballen, somrients, en habitacions sense ningú que s'il·luminen amb les seves festes. No oblidaré la teva última cara dessota el gel primíssim de l'oblit. No em queda més consol que aquest silenci de les històries de la infantesa. Pensar que el teu somriure és a prop meu. Que està plena de flors l'obscuritat. Que no et veuré en la llum, sinó només en les parpelles negres d'algun somni. Joan Margarit i Consarnau

EL RIU ÉS VIDA: DIA 65

Divendres passat el Consell de Ministres va aprovar el Pla de conca de l'Ebre que preveu deixar un cabal en el seu tram final absolutament insuficient per preservar la riquesa del Delta de l'Ebre.

Les reaccions no s'han fet esperar.  La major part de partits polítics catalans, el Govern de la  Generalitat de Catalunya, entitats ecologistes i la Plataforma en Defensa de l'Ebre s'han mostrat totalment contraris a aquest Pla.

La PDE ja ha posat data per a la primera manifestació en contra d'aquest Pla de conca, que suposa l'inici un altre cop d'un altre cicle de lluites en defensa del riu Ebre. La manifestació serà a Deltebre el proper 30 de març.

Malhauradament no hi podré ser, però  compta amb tot el meu suport.  Per desgràcia tindré més oportunitats de cridar en veu alta: El riu és vida. No al Pla de Conca!

Els pagesos són, la major part de vegades sense ser plenament conscients, els cavalls de Troia per l'especulació sobre l'aigua. Parlen de  concessions a regadius, que amb tota seguretat no  seran utilitzades i podran ser desviades cap altres usos en els famosos bancs d'aigua. Que no  diuen els pagesos que l'agricultura està tan malament i que no es pot viure? Com s'entén que amb un sector primari clarament a la baixa i uns preus agrícoles també a la baixa, puguin sostenir-se l'ampliació de nous regadius? El dit. Els pagesos són utilitzats per altres actors a l'ombra. Temps al temps.

LES FLETXES NEGRES: DIA 64

En el cementiri de Roquetes em vaig trobar aquesta tomba d'un soldat de les Frecce Nere.

Les Frecce Nere o Flechas Negras   es van  crear al gener de 1937 a partir del Corpo Trupe Volontarie, també conegut com CTV, que va ser una  força italiana de combat formada inicialment per uns 50.000 soldats i que va ser enviada a Espanya per la Itàlia fascista de Benito Mussollini, en  suport als sublevats.

A l'any 1937, però,  les Fletxes Negres eren mixtes i tenien  tropes italianes i espanyoles.  Aquesta divisió va lluitar a la Batalla de l'Ebre i va participar  en l'ocupació de Catalunya per les tropes franquistes.

En el cementiri em vaig trobar al company Teo Sales, que em va dir que les Fletxes Negres van instal.lar la seva artilleria al voltant de l'Observatori de l'Ebre i des d'allí bombardejaven Tortosa, que per aquests bombardejos i els de l'aviació es va veure greument destruïda durant la Guerra Civil.

L'ENTERRAMENT DE LA SARDINA: DIA 63

Avui  és dimarts de Carnestoltes i s'enterra la sardina. Demà dimecres de cendra, arriba  la senyora Quaresma. La laïcitat creixent de la nostra societat, fa que cada cop es celebri més el Carnestoltes i menys es compleixen les  regles religioses de la Quaresma, que crec molta gent jove fins i tot desconeix completament.

Per a acomiadar el Carnestoltes no hi ha rés com mostrar l'exuberància i la concupiscència dels cossos d'unes dones   mostrant-se el passat dissabte a  la rua de Tarragona.

EN EL CEMENTIRI: DIA 62

Dissabte passat vaig anar a visitar la tomba dels meus avis paterns al cementiri de Roquetes. Vaig aprofitar per pegar un tomb i vaig fer algunes fotografies de coses que em van cridar l'atenció.

Una va ser la tomba del Sr. Pedro Monsarrat. Quanta raó tenia aquest senyor amb l'epitafi  inscrit a la làpida:

"Aquí no vale oro ni metal

Todos somos sepultados 

En esta losa mortal".

Doncs sí, Sr. Monsarrat i a més a més,  a molts després de morts no els van visitar ni els posen flors. Menys mal que passava per allí un fotògraf i el seu record   i les seves paraules s'escamparan a la xarxa mundial.

EL CARNESTOLTES DE TARRAGONA: DIA 61

Ahir vaig anar per primera vegada a la rua del Carnestoltes de Tarragona i tinc que dir que vaig quedar  força impressionat.

Les comparses són nombroses i  tenen com a punt de partida el carrer Ramon i Cajal, als voltants del centre comercial Parc Central.

Els vestuaris estan gairebé tots ben treballats, les comparses tenen molts de participants i ballen coreografies força ben conjuntades.

Bé, i a diferència de les desfilades de la ciutat veïna de Vinaròs, el que importa és el lluïment, i per tant  els participants no els veuràs amb una cigarreta o un cubata a la ma.  Un semàfor verd a la rua del Carnestoltes de Tarragona.

COTXES D'ABANS: DIA 60

Avui tenia aparcat baix de casa aquesta meravella de Mercedes Benz, pintat d'un color blanc perlat preciós. i seients tapissats de vermell.

Eren temps de volants i palanques de canvi grans, de seients sense reposacaps, sense ABS, ni airbags, poca electrònica i molta metal.lúrgia. 

El disseny d'algun d'ells va ser tan encertat, que encara avui rebrien premis de disseny. Coses bones i belles fets pels nostres avantpassats.