LA PLATJA DE L'ARENAL: DIA 334

La llevantada del cap de setmana ens ha deixat moltes imatges de pluges, barrancs plens, grans onades, platjes esborrades...

La fotografia és de la platja de l'Arenal  a  l'Ampolla aquest matí.

PLATJA DE SANTA LLÚCIA: DIA 333

Avui el vent de llevant ha agitat el normalment calmat mar Mediterrani. A la platja de Santa Llúcia del Perelló, la força del mar  ha portat  a terra troncs i la zona  de platja, adjacent al Morro de Gos, on a l'estiu es fa el tradicional sopar  la nit del 15 d'agost estava completament esborrat per  la mar.

ELS VIGILANTS DEL MAS: DIA 332

Normalment les finques  del camp solen estar vigilades per gossos. L'altre dia, però, a la Terra Alta vaig veure uns gats que podien passar per vigilants de la finca. No bordaven pas, ni ensenyaven les dents, però, sinó que maulàven i roncàven, mentre aixecaben la cua, pidolant menjar i alguna carícia furtiva. Quins vigilants més amables (no sé si els propietaris del mas pensaran el mateix).

DELS PORTS A L'EBRE: DIA 331

Un dels rius que naixen dels ports és el riu Estrets. En realitat és un afluent del riu Algars. Les aigües confluiran en el Matarranya i finalment  al riu Ebre.

QUE SI SÓN VERDES, QUE SI SÓN MADURES: DIA 330

N'hi ha un refrany que s'utilitza per referir-se a llargues i estérils discusions: que si són  verdes, que si són madures.

Com a ciutadà de Catalunya començo a estar una mica cansat d'aquesta tensió a la que ens sotmeten els dirigents polítics amb el tema de la independència. Qui em fatiga més és el president Mas. No puc dir que ha portat malament el procés cap a la independència, però després de la seva última proposta d'ahir, tinc la sensació que assistim a un altre episodi per allargar el temps, utilitzant un altre refrany "qui dia passa, any empeny".

El president Mas té tics clarament personalistes que ratllen el messianisme. La proposta d'ahir, sembla que desconeguda per tothom, fins i tot la gent de CiU, malgrat que era previsible, no deixa de ser una mostra del divisme del Sr. Mas. Si tant clar té que la solució és fer una llista única de país, perquè no la treballa  amb discreció en lloc d'explicar-la públicament en un auditori amb milers d'invitats i nombrosa presència de mitjans de comunicació? Ens mereixem els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya que se'ns exposi un altre cop a un nou debat sobre el camí cap a la independència?

EL RIU ESTRETS: DIA 329

Un dels rius que nàixen als Ports és l'Estret. Actualment tan sols hi baixa un filet d'aigua. A la seva vora, però, els prats  estan verds i arbres com presseguers, anoers o magraners tenen les seves fulles amb tonalitats tardorenques. Al fons i a la dreta de la imatge, les Roques de'n Benet.

DECADÈNCIA: DIA 328

La paraula decadència  deriva del verb decaure el qual significa passar gradualment d'un estat més o menys perfecte o pròsper a un estat d'imperfecció, d'adversitat o de dissolució.

El significat, per tant, ens parla d'un procés i no d'un resultat. Un edifici  decau un cop començar a estar imperfecte. Una persona entra en decadència, si és que alguna vegada  va arribar a ser prou perfecta, quan comencen a aparèixer malalties associades a l'edat.

Però quan comença la decadència? És de difícil determinació el moment exacte en què  un edifici o una persona entren en  clara decadència (no oblidem que és un procès).

I les societats, quan comencen la seva decadència? Havien arribat en algun moment a ser prou perfectes o pròsperes?

RIUS DE VI: DIA 327

Les fulles de la vinya poden agafar tonalitats molt variades a la tardor, fins i tot el color del vi.

RAÏMS A LA TERRA ALTA: DIA 326

Avui hem pujat a la Terra Alta.  Moltes vinyes ja han perdut les seves fulles, però algunes encara les conserven i mostren les seves tonalitats grogues, rogenques i granatoses. En moltes d'elles, també, encara es poden trobar grans de raïm. Si els probeu els grans veureu que estan plens de sucre i molt sabrosos.

OLOR DE MAR: DIA 325

Tan sols resta un mes per arribar al solstici d'hivern.  Fins llavors veurem com el dia, ja no molt llarg, s'escurça cada dia un poc més.  

Quan alguna cosa va escassa, sembla que hi tinguem més afinitat. És per això que assaborir una rajos de sol aquests dies  pot arribar a ser més plaenter que durant l'estiu. Llàstima que els núvols ens ho impedeixen molts de dies.

TEMPS MODERNS: DIA 324

Fa cents anys  els terrenys de la fotografia eren camps on s'hi conreaven vegetals i s'hi criàven animals. Els pagesos n'eren propietaris de la terra i els animals i ho venien en el mercat municipal, prop d'on vivien els consumidors.

Ara  tan sols hi ha quitrà i formigó. Els vegetals i la carn no se sap d'on venen i com s'han obtingut. El ciutadà s'hi ha de desplaçar a comprar-los fora de la ciutat. Els beneficis de la transacció comercial van a parar a mans desconegudes i anònimes que viuen a milers de quilòmetres d'aquí.

Temps moderns.

JOAN REBULL I LLAMBRICH: DIA 323

Joan Rebull i Llambrich és un  gran pintor nascut a l'Ametlla de Mar, no del tot   reconegut a les nostres Terres, potser pel seu estil clàssic.

Durant molts anys ha pintat paisatges i en els últims anys s'ha fet popular per pintar quadres de gran format de temàtica religiosa  com per exemple el quadre titulat La pujada de la mare de Déu a Mig Camí que es pot  veure a l'ermita del mateix nom a Tortosa o dos quadres   ubicats a l'ermita de la Torre  de l'Aldea.

A la fotografia, el quadre  de 4,65 metres d'amplada per 2,55 metres d'alçada titulat  La sega de l'arrós. Acció de gràcies a la Mare de Déu.

LA TARDOR AL DELTA DE L'EBRE: DIA 322

El delta de l'Ebre ofereix paisatges canviant al llarg de les estacions.  La tardor també.  Si cerques prou també  pots trobar paisatges de color ocre i daurat.

CAIXES: DIA 321

Les caixes de verdura apilades i de colors diferents són  un motiu fotogràfic interessant.

PREGA, PERÒ PAGA!: DIA 320

A l'ermita de la Torre de l'Aldea  es pot veure com pressiona l'Església catòlica als seus fidels.

Tot  sembla començar amb un guió tradicional dels creients: pregar a Déu.

En el quadre blanc, la pregària diu: "Encenc aquesta llum com a signe de la meva fe. I aquesta llàntia que es consumeix, vull que simbolitzi la meva voluntat d'entrega a Déu".

Però compte, la llàntia simbolitza la voluntat d'entrega a Déu i per això cal entregar-li alguna cosa més que fe: cal pagar!.

Això ho recorden dos cartells en color vermell que diuen: "No us oblideu de pagar cada candela que enceneu".

Bé, l'església catòlica sol parlar eufemísticament de donatius quan ven espelmes per encendre. A l'ermita de l'Aldea, no calen eufemismes, doncs s'invita al creient no a donar sinó a pagar!!!

Els castellans tenen aquell refrany  que diu: "A Dios rogando, y con el mazo dando". A partir d'avui, el refrany ja serà diferent: "A Dios rogando, y con la cartera dando".

ESTORNELLS: DIA 319

Al novembre tenim uns visitants centroeuropeus gregaris, sorollosos i bruts. Són els estornells vulgars. És fàcil veure grans grups de milers d'invidus   dibuixant taques fosques en el cel,  arrasant conreus i deixant arbres, parcs, cotxes o qualsevol cosa que s'hi fiqui a sota plens dels seus excrements.

Quan els veig em recorden els animalons de la  pel.lícula ocells d'Alfred Hicthcok. Aquests no ataquen. Avui per avui no. Qui sap demà.

MAR MOGUT, ULLS CALMATS: DIA 318

Mai perdràs la pau, si malgrat  l'exterior estigui remenat, foragitat o alterat, el teu interior ho vegi des de la calma, l'acceptació i el perdó.

EL PONT DEL PASSADOR: DIA 317

A l'any 2010 va entrar en servei el pont del Passador que uneix  els pobles de Deltebre i Sant Jaume d'Enveja. Aquesta obra va suposar una inversió de 17,9 milions d'euros i ha suposat  una gran transformació  en la vida diària  de prop de 20.000 persones.

Avui l'Estat espanyol ha pagat a l'empresa ESCAL UGS (Florentino Pérez)  la quantitat de 1.350 milions d'euros per la paralització del Projecte Castor.

Les operacions matemàtiques són fàcils. La indemnització que rebrà Florentino Pérez, suposaria la construcció de 75 ponts com el Passador.

O més operacions matemàtiques, la quantitat pagada a l'empresa de Florentino Pérez equival a pagar una prestació mensual de 400 euros, durant 10 anys a 28.125 persones!!

TEMPUS FUGIT: DIA 316

Sed fugit interea, fugit irreparabile tempus, singula dum capti circumvectamur amore.

Publio Virgilio Maron

(Però fuig mentre tant, fuig irreparablement el temps, mentre ens demorem atrapats per l'amor cap els detalls)

HOSTAL BOFILL A VILADRAU: DIA 315

Al poble de Viladrau, a cavall de la cara nord del Montseny i del Massís de les Guilleries, s'hi troba un edifici emblemàtic.

Es tracta de l'hostal Bofill, acabat de construir l'any 1898.   Aquest edifici va ser construir per Ramón Bofill i Gallés, un dels primers dentistes titulats del país que va decidir construir aquest allotjament per a l'estiueig, ateses les bondats  de les  seves temperatures a l'estiu i la bellesa de l'entorn.

Quan es va inaugurar obria quatre mesos a l'any i disposava de cinquanta habitacions. Actualment tan sols en té divuit.  En els seus baixos es troba el bar i una sala menjador amb capacitat per duescentes persones, amb vitralls modernistes i finestrals oberts als seus jardins i cap el Montseny.

Finalment dir que després de visitar el Monseny, sense haver dinat, vam  arribar-hi passades les 15.30 hores de la tarda i ens van donar de menjar!!!

En la fotografia una imatge de la seva façana amb el Montseny al fons.

EL MAGATZEM: DIA 314

On amagarieu  un tresor? En una caixa bonica o en una caixa lletja?  Si us trobéssiu dues caixes, una bonica i una lletja, quina agafarieu?

EL MONTSENY: DIA 313

A cavall de les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva es troba el Massís del Montseny.

Protegit des de anys (va ser declarat parc natural a l'any 1977) i  declarat Reserva de la Biosfera de la UNESCO a l'any 1978, aquest espai ens ofereix   una  gran varietat d'espais microclimàtics. Hi ha bosc mediterrani, amb alzina, alzina surera i alborços; boscos humits  amb fajos i castanyers; avets i fins i tot, pins pinyoners.

FAGEDES: DIA 312

Les fagedes són un tipus de bosc humit que em tenen meravellat. A l'estiu, la seva verdor, ombra i humitat t'allunyen de la calor. A la tardor, tota una gamma cromàtica de grocs, taronges, ocres i marrons dibuixen una paleta cromàtica esplendorosa. Les seves arrels, sovint en superfície ens expliquen com s'aferra un arbre al terra.

VENT DE DALT: DIA 311

Les Terres de l'Ebre coneixem sobradament al vent de dalt o mestral.  És un vent que bufa molts de dies de l'any i  sovint arriba a velocitats superiors als 100 km/hora.

No és estrany, doncs, que quan bufa els núvols es desplacin a tota velocitat. Captures de pocs minuts  permetgen imatges com aquesta.

OLIVES A LA PORTA DEL MOLÍ: DIA 310

En aquests dies, a les Terres de l'Ebre, és fàcil veure a la porta dels molins d'oli cues de pagesos amb els seus vehicles carregats d'olives per a obtenir oli.

Avui en dia les olives  ja gairebé no s'arrepleguen del terra i es cullen de l'abre, cosa que ha afavorit l'obtenció d'olis de major qualitat. L'oli de les Terres de l'Ebre, amb les seves varitetats tradicionals que són sevillenca, morruda i farga, és un oli de màxima qualitat organolèptica.

No som prou conscients del tresor que tenim i poder comprar olis d'oliva verge a poc més de 3 euros el litre. Te n'adones quan viatges a l'estranger, on l'oli d'oliva no hi és  tan present perquè té preus prohibitius. Aprofite-m'ho.

POSTA DE SOL SOBRE TORTOSA: 309

Ahir  es va notar l'entrada abrupta de la tardor. El vent de dalt bufava i la baixada de la temperatura es feia notar. El sol, en amagar-se  deixava aquesta imatge.

OLIVERES: DIA 308

L'olivera és un arbre espectacular.  Té una llarga longevitat i s'adapta a les condicions de vida més dures. Viu en sols pobres en nutrients i aigua.  Aguanta  fortes ventades. 

Malgrat això, és agraït a les cures que se li apliquin. Arbres gairebé que se'ls dona per morts, amb una bona retirada de brots nous de la soca, la poda de branques seques i mortes  i uns pocs productes per fer front a les plagues, fan que en poc temps torna a revifar i produir olives.

No és estrany que sigui un arbre tan present a les Terres de l'Ebre. Un territori acostumat  históricament a viure sense l'ajut dels centres de poder polític. A l'oblit pressupostari. A la manca d'inversions. Per això també som sensibles a que ens apliquin  de tant en tant un poc d'atenció. Un derogament d'un Pla Hidrològic o tres programes dedicats al Delta a TV3 ens fan oblidar-ho tot. Seguim produint olives.

LA NATURA SÍ QUE ÉS DIVINA: DIA 307

Qui no s'ha meravellat ni que sigui una vegada  mirant  el mar o un paisatge de naturalesa imponent? Crec que tothom s'ha quedat al menys alguna vegada extasiat per la bellesa i  la majestuositat de la natura. Les religions, buscant una explicació, han cercat sempre un creador en aplicació  d'una regla física molt comuna que és la causa-efecte. Però qui va crear a aquests creadors? Llavors l'explicació entra en el terreny de la fe. Ells han existit sempre. Cal anar un pas per damunt de la natura per deixar les coses en el terreny imaginari. 

Jo quan veig el mar em sóc  meravellar i tinc la sensació de connectar amb  la meva essència: mar i jo tot som un.   Les persones fotografiades, al mirar al mar, pensaran automàticament amb Déu?

HALLOWEEN A PORT AVENTURA (2): DIA 306

La nit de Halloween que vam passar a Port Aventura ens va  deixar imatges com  aquesta.

NIT DE HALLOWEEN A PORT AVENTURA: DIA 305

La nit de Halloween la vam passar a Port Aventura amb un grup d'amics.   La veritat és que l'experiència va ser agredolça. 

D'una banda  l'ambientació és bona i ens ho vam passar bé perquè ens ho vam empendre amb molt d'humor. D'altra banda  la massificació de les instal.lacions era massa evident. Cues d'hores per entrar a les poques atraccions o espectacles en funcionament,  riuades de gent per  qualsevol racó són la imatge gravada a la meva memòria i pocs grups d'animació de carrer.

Pel que fa al públic, hi havia certa presència de gent amb maquillatge, gràcies a que en el Parc també   maquillen a la gent que ho vulgue, i poques disfresses en relació a la gent que hi havia.

A la fotografia part del grup  que  jo vaig veure millor caracteritzat. No sé si van guanyar el premi, però se'l mereixien sobradament.