ELS GEGANTS DE TORTOSA: DIA 243

Avui hi havia trobada gegantera a Tortosa i he aprofitat la seva plantada al Parc Teodor Gonzàlez per fotografiar els gegants de Tortosa.

De l'esquerra a la dreta, trobem en primer lloc la parella Caxixa i Bonhhuà; en segon lloc, la parella Cristófor Despuig i Mariana Curto; en tercer lloc, la parella de Nabil i Zoraida, i finalment, els que tenen els orígens més antics, Rufo i Rubí.

LA POBLA DE BENIFASSÀ: DIA 242

La Pobla de Benifassà és la capçalera de la comarca geogràfica i històrica de la Tinença de Benifassà.  Són pobles  on canvia el ritme del temps i on es respira pau i tranquil.litat. Val  la pena una visita.

NIT DE LLAMPS: DIA 241

Dijous per la nit vam sortir amb el company a fer fotografia nocturna de la Via Làctea. Resulta que el cel estava cobert i no vam poder. En canvi, però, vam poder fotografiar alguns llamps i alguna que altra edificació.  Vam passar una bona estona compartint aquesta magnífica afició.

AMB DOS MELONS: DIA 240

Quan hom diu que això val un meló, vol dir que és cara. Que quan un  és molt valent, té una parell de melons.  Si alguna cosa no ens  interessa, diem que ens importa tres melons.

Però si algú ens molesta, li diem  que no ens toqui els melons.  Si un es toca els melons, vol dir que s'està sense fer rés.  Una cosa ha anat bé, quan ha anat de melons.

El proper 11 de setembre,  tot ha d'anar de melons i a partir d'aquest dia, tots hi haurem de posar molts de melons. (Joc: substituir melons per la paraula adhient). Fiquem-hi melons!

EL SANTET DE LA RÀPITA: DIA 239

A  Sant Carles de la Ràpita hi ha un turó que és una atalaia des d'on contemplar  el port  i la ciutat de la Ràpita, la badia dels Alfacs i bona part del Delta de l'Ebre.

En aquest turó hi ha construït un monument religiós amb un Crist i una creu. Popularment n'hi diuen "el Santet". He  volgut aprofitar la base d'una fotografia nocturna i fer-li una edició especial per donar-li més dramatisme a la imatge.

EL PARADOR "NACIONAL" DE TORTOSA: DIA 238

Una xarxa d'hotels ubicats en indrets histórics és la de Paradors Nacionals.  Els tortosins no en som del tot conscients, però tan sols falta parlar en treballadors o ficar-se una estona a la punta del diamant  per veure la de turistes que s'emporten  en el record i en les càmeres fotogràfiques, una vista magnífica de la ciutat de Tortosa, el riu Ebre i la silueta dels Ports.

Fa uns anys es va demanar  des de la Generalitat de Catalunya que els Paradors de la xarxa ubicats a Catalunya fossin traspassats a aquesta Administració. La resposta de l'Estat espanyol  va ser negativa.

Cada cop que llegeixo això de "nacional", se'm remou alguna cosa dins meu. Esperem que aviat sigui de veritat nacional.

LA MEVA NAU ESPACIAL: DIA 237

Ahir per la nit el cel estava nítid i es podien veure infinitat d'estels. Amb el cotxe prop meu era fàcil imaginar  la seva conversió en nau espacial. Per això el vaig fotografiar. Però, no, no és una nau espacial,  per desgràcia.  Un, de vegades,   té moltes ganes d'escapar d'aquest planeta.

KITE-SURF AL TRABUCADOR: DIA 236

A la barra del trabucador del Delta de l'Ebre des de fa anys s'ha implantat la pràctica esportiva del kitesurf. Vent constant, poca profunditat de l'aigua i una badia tancada a la mar oberta afavoreixen aquesta pràctica esportiva.

Anar a l'estiu i veure tot el cel tacats de cometes de colors  fa molt de goig.

DESPRÉS DE LA TRONADA: DIA 235

Tota la vida a finals d'agost, les tardes es solien ennubolar i acabar amb una tronada curta que deixava olor de terra en l'ambient i no molta aigua. Després de la pluja,  gairebé sempre  tornava a sortir el sol.

En els últims anys aquest fenómen havia desaparegut. Ahir, però, va tornar a haver-hi una bona tronada. Una mica més agarrada de les que recordava.  Molts de llamps i les tradicionals inundacions a Tortosa.

Com ningú és capaç de fer cap obra per solucionar  els punts negres de la  ciutat, podem donar gràcies que no plou massa. Si ho fés, Tortosa, sempre estaria inundada.

URBANISME AL DELTA DE L'EBRE: DIA 234

Hom diu que bona part de l'urbanisme  fa malbé el paisatge. Això no sempre ha de ser així. 

En el Delta de l'Ebre s'han construït en els últims anys cases d'estil tradicional (barraques) i en general, les cases o magatzems rurals que hi ha repartides per gairebé tot el Delta considero que, en general,  ajuden a fer-lo un paisatge únic. Home i natura. Pagès, autòcton i turista integrats en el paisatge. 

DELTA DEL GANGES: DIA 233

Aquesta tarda he viatjat. He  viatjat sense moure'm de davant de l'ordinador. Preparant aquesta foto, he viatges a Bangladesh, amb gent de pell fosca treballant sota un sol tropical dins d'un camp daurat d'arrós. Sense moure'm de l'ordinador, veig per la finestra els núvols del monzó.  Qui ha dit que viatjar és car?

PD:  Ja he tornat. No és el Delta del Ganges; és el Delta de l'Ebre.

POSTA DE SOL A L'ALFACADA: DIA 232

En el delta de l'Ebre, la llacuna de l'Alfacada   és més desconeguda que les de l'Encanyissada o la Tancada.
La llacuna està situada prop de la gola de migjorn del riu Ebre. Al costat  de la llacuna hi ha una platja catalogada de nudista, doncs no s'hi pot arribar en vehicle.

 Des d'allí, la serra dels Ports es desdibuixa substancialment i les postes de Sol són un autèntic regal de la natura.

L'ILLA DESERTA: DIA 231

Una pregunta tòpica que hom li fan és què s'emportaria a una illa deserta. Tothom diu coses diferents.

Realment, si hi penses una mica, la pregunta és d'allò més estúpid. De vegades a tothom li agafen ganes o té ganes d'estar sol en una illa deserta. Però algú es planteja viure tota la vida sol en una illa deserta?

EL BALLESTAR: DIA 230

El Ballestar (o Bellestar) és un nucli de població del municipi de la Pobla de Benifassà de l'actual comarca del Baix Maestrat.

Aquesta població i les de la  Pobla de Benifassà, El Boixar, Castell de Cabres, Coratxà, Fredes i Bel, han format históricament la comarca natural de la Tinença de Benifassà, lligats al monestir de Santa Maria de Benifassà.

Voltar per aquesta comarca és fer un viatge a la história i gaudir del  seu paisatge, la seva flora i fauna, les seves formacions geológiques. Per desgràcia, aquestes Terres estan patint una  greu despoblació que irremeiablement les portarà   amb tota seguretat durant  aquest segle, al menys en els mesos d'hivern, a l'abandó d'habitants.

ARRAPATS A LA VIDA: 229

Tots els sers s'arrapen a la vida. Des dels virus i bacteris, fins els animals mamífers. A les serres de roca calcària que tenim al voltant de les Terres de l'Ebre és fàcil trobar  arbres de grans dimensions al cap damunt de cims que han crescut en terrenys on sembla que regnin les pedres i on no hagi cap substrat per poder-se alimentar. 

Malgrat, això, la vida s'hi obri camí, creix, aguanta inclemències i dificultats, amb el poc que  li dona la natura, sol, aigua de tant en tant, i un grapat  de terra desnutrida. La vida s'arrapa a tot arreu. Tan sols els humans semblen, de vegades, desarrapar-se de la vida.

BÚNQUERS A LES CASES D'ALCANAR: DIA 228

A les cases d'Alcanar  trobareu restes de búnquers d'ametralladores i artilleria de la Guerra Civil. Sembl que van ser construïts per l'exércit republicà, però no van arribar-se a utilitzar, atès que el front de guerra mai va ser marítim, sinó terrestre.

LIBÈL.LULA: 227

Una paraula que sempre m'ha semblat especialment sonora, tant en castellà com en català, és la de libèl.lula.

Sembla que l'etimologia ens porta a Roma i a la llengua llatina, libellula, diminutiu de libella, que significava  el nivell d'una balança, i extrapolat a l'insecte per al seva capacitat de volar de forma estable, equilibrada i amb capacitat de quedar suspès a l'aire.

Segur que aquest insecte va ser estudiat per molts d'inventors i científics per aplicar la seva manera de volar a les màquines. Ho van aconseguir.

CONVERGÈNCIA: DIA 226

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana convergir, una de les accepcions de convergir  és dirigir-se envers un objectiu o una finalitat comuna, diverses idees, opinions, accions, etc.

Ara és hora de convergir per molts de catalans i catalanes. L'objectiu comú és la independència. Que no ens faci por de convergir perquè som arbres diferents. Podem convergir, com els arbres de la fotografia,  sense por que els arbres es toquen. Tot és un efecte de perspectiva des d'on es pren la fotografia. Ara,  des d'on prenem la fotografia de la història, cal convergir. (No patiu. Convergència, no és el mateix que Unió. Espero que entengueu la ironia).

NIT D'ESTIU: DIA 225

Aquest estiu el recordo com  l'estiu de tota la meva vida amb menys dies de calor i sol radiant seguits. Potser diuen que tenim una memòria curta per a gairebé tot i en especial per a la metereologia. Les mitjanes de temperatura  registrades acabaran confirmant aquesta sensació  o no.

Ahir  per la nit vam passejar per l'Ampolla. Si en són d'atípiques les Terres de l'Ebre. La setmana del 15 d'agost, el top de les vacances d'estiu, i l'Ampolla seguia sent un poble sense massificació. És com un oasi a la costa, com l'Ametlla de Mar. Et desplaces cap amunt, Cambrils-Salou, o cap baix, Benicarló-Peniscola i la cosa cambia absolutament. Alli has de pegar colzades per poder caminar!

BOUS ALS PORTS: DIA 224

En els Ports de Tortosa-Beseit no tan sol et poden sobtar les cabres monteses. Estava ben  dins dels Ports quan em vaig trobar amb un ramat de bous.  Baixo del cotxe amb calma, però a certa distància. Tenia controlat el ramat. De sobte miro de reüll i veig que pel mig del bosc,  més lluny,  venia un animal que  inicialment no estava amb el grup. Diuen que no fan rés. Jo, però, me'ls seguiré mirant de lluny.

SUPERLLUNA: DIA 223

Ahir per la nit vam poder veure una de les  tres superllunes que ens ha portat  aquest 2014. La primera va ser el passat mes de juliol, la segona ahir per la nit i la propera serà el 9 de setembre. Caldrà esperar al 2016 per veure un altra Superlluna.

Ara s'ha posat de moda aquesta paraula i els mitjans de comunicació l'han posat de moda. Quan tenia vint anys no havia sentit parlar mai d'aquest concepte i no diguem quan era petit.

Si ahir, en ple d'agost, vam gaudir de Supersol i per la nit ens va sortir la Superlluna, ens que ens hauren convertit ? En Superhomes?

ON S'ACABA LA MAR: DIA 222

La línia que delimita les coses de vegades no és clara. Un dels exemples més clars el tenim amb el mar. La línia de la costa ha variat al llarg de la història. A l'era de les glaciacions, el mar  tenia una fondària de menys de 200 metres a l'actual. 

Ara, sembla que per l'efecte hivernacle, el nivell dels mars està pujant de nou lentament. La intervenció humana amb  la construcció de ports o la deforestació en el cas de la formacío de deltes, també altera la línia  fronterera.  

I no parlem del difícil que és delimitar la línia quan el mar s'enfada en forma de temporals o de tsunamis. Com les persones, quan estem enfadats, qualsevol línia deixa d'existir.

BANCADA: DIA 221

No som un país cívic.Els Ajuntaments es cansen d'instal.lar mobiliari urbà que dura poc temps en òptimes condicions. Papereres que desapaeixen. Bancades plenes de grafitis i fustes trencades. Papers, plástics, envasos per terra. Cagades de gos.   I ens diem humans? De què serveix l'educació? On està la cultura i la civilització? Pîtjor que les bésties!

MADUIXES: DIA 220

A l'entrada del restaurant Les Moles d'Ulldecona hi ha un hortet ecològic. Avui hi hem estat. Hi havien síndries, pebrots, albergínies, tomàquests, carbassons i maduixes. Aquestes últimes invitaven al petit furt, però hem estat respectuosos per tal que la gent que vingui al darrera pugui gaudir d'aquest bé de Déu de la natura.

UN CAFÈ: DIA 219

El cafè és una beguda que acompanya diàriament a molta gent. Especialment pel matí, els amants de la cafeïna busquen la seva dosi per arrencar  el dia. Després d'un bon àpat també és una de les millors cloendes possibles.

PENISCOLA DE NIT: DIA 218

La part vella de Peniscola és bonica de dia i de nit.  Per la nit, però, passejar pels seus carrerons aprofitant que la temperatura no és  tan alta és tot un plaer.

GUITARRA: DIA 217

Sempre m'ha agradat la música i considerava una assignatura pendent  saber tocar un instrument, especialment la guitarra.

A la festa del Renaixement d'enguany em vaig trobar a un company de l'escola, Jaume Bel.

Vam parlar de que l'havia vist tocar la guitarra en un video i em va comentar que  l'havia aprés a tocar feia quatre anys. Les seves paraules d'ànim, la constatació que l'aprenentatge sempre és possible i  les meves ganes d'aprendre van fer que dos dies després em comprés una guitarra.

Avui m'ha arribat l'instrument i gràcies als llibres que em va deixar Jaume per a començar he tocat els primers acords. Uf, que difícil que sembla.  Li haurem de dedicar temps!

ESPECTACLE PIROMUSICAL DE PENISCOLA: DIA 216

Cada primer diumenge d'agost, i com inici del festival de música barroca de Peniscola, es pot gaudir d'un espectacle musical espectacular.

Enguany l'empresa pirotècnica Tomàs de Benicarló va triar música de Haendel per acompanyar uns espectaculars focs artificals que il.luminen la badia i el castell d'aquest bonic poble d'estiueg.

PENISCOLA: DIA 215

Ahir vam estar a Peniscola.  Tot just encetat l'agost, diumenge, i el dia que feien  l'espectacle piromusical era evident que estaria ple de gent. I així va ser.

Aquest poble del Baix Maestrat és un lloc de turisme massificat malgrat considero que  hi ha certes diferències respecte Salou. La principal poder passejar pels petits carrers del seu casc antic, dins del recinte emmurallat, sopar en alguna terrassa amb vistes sobre la badia o  pendre una copa al local  Entre dos aguas o el Mandarina.

CLOROFILA NOCTURNA: DIA 214

Les coses es fan malné de no fer-les anar. Si deixem de pendre el sol, perdem el color morè, perquè perdem quantitat de melanina a la pell. Les plantes perden la seva clorofila si no els dona el sol. Tan sols cal pensar en la part blanca d'un enciam, un calçot o un espàrrec navarrès blanc.

Si deixéssim de fer anar  les parts negatives dle caràcter humà,  també es farien malbé. La pau crida a la pau. La guerra crida la guerra. Però  no pau imposada amb les condicions d'un altre,  no pau amb guerra soterrada, no pau amb esquenes doblegades.

SANT CARLES DE LA RÀPITA PER LA NIT: DIA 213

Ahir vaig sortir a caçar llamps, però no en vaig trobar.  Vaig aprofitar la sortida per fer  una fotografia de Sant Carles de la Ràpita amb molta humitat ambiental i molta xafogor.