PASTOR EN EL DELTA DE L'EBRE: DIA 120

Quan vaig tornar d'Equador, vaig anar a pegar una volta pel Delta de l'Ebre per tornar a viure sensacions plenament ebrenques.

Una de les imatges que vaig captar és la d'un pastor amb les seves ovelles, enmig d'unes palmeres, a la zona del Goleró, mentre el sol es ponia.  Inevitablement em van venir a la memòria imatges  vistes a pel·lícules de la vida de Jesucrist. De fet, la feina dels pastors, no ha canviat gaire en milers d'anys.

EL RIU GUAYAS: DIA 119

El riu Guayas és un dels rius més caudalosos de l'Equador. A la seva desembocadura està la ciutat més gran del país, Guayaquil, amb més de 3 milions d'habitants. En aquesta ciutat, el principal atractiu és passejar pel seu malecón des d'on es pot veure l'acolorit barri del Carme.

Amb aquesta fotografia d'un vaixell turístic que viatja pel Guayas, acabo el meu repàs de 47 fotografies d'un total de més de 1500 fotografies que vaig fer en el meu viatge a l'Equador. 

TERRA BAMBÚ, ALLOTJAMENT A MINDO: DIA 118

A Mindo, insisteixo un altre cop, un autèntic paradís tropical, et pots allotjat a les instal.lacions de Terra Bambú, les quals disposen de bungalows individuals de diferent capacitat ( de 2 a 8 persones), enmig d'un jardí, envoltant una cristal.lina piscina i amb vistes espectaculars a la vall vorejada de selva tropical.

PAPALLONES A MINDO: DIA 117

A Mindo, els colors de la natura  estan saturats. Un dels atractius d'aquest paradís equatorial és visitar el seu papallonari, amb orquídees, colibrís en llibertat, vegetació exhuberant i papallones en diferents fases de creixement.

He intentat identificar aquesta papallona, però m'ha estat impossible. A l'Equador n'hi ha prop de 4.000 tipus de papallona!!

EL PARADÍS DE MINDO: DIA 116

Si tingues que escollir un lloc del meu viatge a l'Equador diria  Mindo.

Situat en la serralada occidental andina, enmig de la selva subtropical, per la vall discorren rius, en alguns dels quals es pot practicar el rafting. Pots visitar un mariposari amb nombroses espècies de papallones; veure colibrís i tucans en llibertat; veure flors exòtiques;escollir exòtics allotjaments; fer kanoping; visitar una antiga fàbrica de xocolata; veure espectaculars cascades. Mindo és el paradís.

ESGLÉSIA DE SANT FRANCESC A QUITO: DIA 115

Un dels principals atractius de Quito és el conjunt format per  la plaça,l' església i  el convent de Sant Francesc, en plena zona històrica de la ciutat.

La seva construcció es va iniciar al segle XVI i va culminar a finals del segle XVII, malgrat bona part de l'estat actual es deu a intervencions efectuades en el segle XVIII.

EL MERCAT DE LA MARISCAL DE QUITO: DIA 114

En el mercat de la Mariscal de Quito  n'hi ha més d'un centenar de botigues on comprar artesania equatoriana. Bona part de les botigues estan  a càrrec de dones d'Otavalo, ataviades amb el seus vestits tradicionals.

LA MEITAT DEL MÓN: DIA 113

A tretze quilòmetres al nord de Quito es troba la ciutat la Mitad del Mundo. Teòricament està situada a 0º de latitud, per la qual cosa quan   poses els peus a banda i banda de la ratlla groga estàs amb un peu a cadascun dels continents. El cert, és però, que la ratlla es troba a 240 metres al Sud de l'equador.

Al costat d'aquesta atracció turística, el govern de Rafael Correa està construint la seu de la Unió de Nacions Sudamericanes, organisme supranacional que vol prendre el relleu a  l'Organització d'Estats Americans on els Estats Units sempre   acaben fent el mateix que fan sempre.

BAÑOS DE AGUA SANTA: DIA 112

Baños de agua santa està situada en el centre geogràfic de l'Equador als peus del volcà Tunguraua.

La ciutat és la porta geogràfica cap l'orient, és a dir, cap a la província d'Orellana i la selva amazònica i és un destí molt turístic per les seves cascades, banys d'aigües termals i la possibilitat de fer activitats d'aventura.

En la fotografia un dels banys termals municipals  que funciona  en horari de matí i nit. En cada torn buiden  les piscines i les tornen a omplir.  Les aigües termals que brollen de forma natural i que assoleixen  els 55 graus de temperatura es poden contrastar amb els xorros d'aigua freda que baixen directament de la muntanya igual que la cascada que s'observa al fons.

BALLS DE L'EQUADOR: DIA 111

En una de les estacions del trajecte del nas del diable de l'Equador, els turistes poden  gaudir d'una mostra de balls típics nacionals. Els balladors, amb els seus  vestits tradicionals, acaben animant a la gent a ballar amb ells. 

EL NAS DEL DIMONI: DIA 110

A l'Equador el ferrocarril va arribar a finals del segle XIX.  La complicada orografia andina va fer molt dificultosa la construcció i les morts  d'obrers es van comptar per milers. Finalment, l'obertura de carreteres va deixar la via ferroviària de via estreta i sense electrificar com obsoleta i va caure en desús.

L'actual  President de l'Equador, Rafael Correa ha impulsat la recuperació de la major part del recorregut del ferrocarril que unia Quito amb Guaiaquil amb finalitats turístiques. Un dels trams més famosos és el del nas del dimoni. El tren s'agafa a l'estació d'Alausí i discorre  per la vora de penya-segat i desnivells impossible. Una de les característiques especials que té, és que per salvar el desnivell, el tren  utilitza un  enginyós zig-zag i per això durant una estona la màquina va marxa enrere.

El  nom del nas del dimoni  ve originat pel perfil d'una muntanya on estan enterrats  centenars d'obrers que van quedar sepultats per les roques expulsades per les explosions de dinamita.

INGAPIRCA: DIA 109

Ingapirca és una zona arqueològica situada a la  serralada andina oriental de l'Equador on  existeixen restes  de  dues cultures precolombines: la cañari i la incaica.

En la fotografia es pot veure el temple del sol construït pels inques, amb blocs perfectament tallats de pedra andesita.

PARC NACIONAL DEL CAJAS: DIA 108

El Parc Nacional del Cajas està situat prop de Cuenca, a la serralada occidental andina de l'Equador. Amb cims que superen els 4000 metres   val la pena de visitar pels seus pàrams i per la seva vegetació que recull el vapor d'aigua dels núvols i boires, formant llacs i rius d'aigua fresca i cristal·lina.

CATEDRAL NOVA DE CUENCA: DIA 107

La devoció  catòlica encara és molt forta a Sudamèrica. A Cuenca  tenen un dels temples religiosos més gran del continent: la nova catedral.

La seva construcció es va iniciar a finals del segle XIX i les seves tres cúpules de mosaic blau portat de Txecoslovàquia  es veuen des de molts de racons de la ciutat. El seu nom oficial és el de catedral de la Immaculada Concepción.

CUENCA D'EQUADOR: DIA 106

Cuenca és una ciutat que va ser declarada Patrimoni de la humanitat de la  UNESCO a l'any 1999 i està situada a 2550 metres sobre el nivell del mar, en la part Sud de la serralada  andina equatoriana.

Actualment passa dels 500.000 habitants i malgrat que és una ciutat universitària, s'ha posat de moda en els últims anys per ser el destí de molts jubilats i jubilades dels Estats Units, atès que té un clima paregut al d'Espanya i disposa de centres sanitaris de qualitat.

En la fotografia, una vista nocturna de la ciutat.

CAMIÓ CONTAMINANT: DIA 105

El parc de turismes  a l'Equador no és tan vell com algú pot pensar. N'hi ha moltes camionetes (pick ups) i molts vehicles de marques japoneses, coreanes o de matriu nordamericana, com Ford o Chevrolet.

En canvi el parc de camions i autobusos és més vella en general. Em van dir que els vehicles han de passar una revisió tècnica periòdica. 

Les autoritats deuen ser més permissives que aquí, perquè si no, no s'entén veure circular camions com el de la fotografia en direcció a Cuenca, amb els tubs d'escapament mirant cap al cel, i  amollant quilograms i quilograms de fum negre cap a l'atmosfera. Encara podíem donar gràcies que el tub d'escapament no estigués en la seva posició natural!!!!

MENJAR CONILL D'INDIA: DIA 104

Un dels menjars més estranys que vaig menjar a l'Equador és el conill d'india, anomenat allí "cuy". 

Anant a Cuenca (són nombrosos en aquell país els llocs de menjar a banda i banda de les carreteres) vam aturar-nos en  un rostidor on tenien pollastres, porc i cuy rostits a la brasa mitjançant el sistema d'anar girant les peces senceres d'animal mentre es van coent.

Tinc que dir que no em m'agradar, doncs li vaig trobar un fort gust d'animal de caça. En canvi, gent  que n'ha menjat aquí  m'han dit que no recorden que tingués un gust fort, però que potser té a veure en com es pela i neteja l'animal. 

BANYAR-SE AL PACÍFIC: DIA 103

Mentre vaig estar a l'Equador, vaig aprofitar per banyar-me a les aigües de l'oceà Pacífic. 

Vam agafar una llanxa a Puerto Bolívar, que després d'un trajecte de mitja hora pel mig de manglars, ens va deixar a la illa de Jambelí. 

La temperatura de l'aigua era molt bona, com el Mar Mediterrani.  Gràcies a la latitud en què es troba l'Equador, el sol es pon abans de les 6 de la tarda i vam aprofitar per veure una bonica posta de sol.

MANGLARS: DIA 102

Els manglars són  boscos molt tolerants a la sal que creixen  prop de les desembocadures de rius, en estuaris i zones costeres, en zones tropicals i subtropicals.

El creixement dels manglars permet que vagin guanyant terreny a la mar i vagin formant illes.  Són importants per la diversitat d'aus, peixos, crustacis i moluscs que hi creixen.

Aquest de la fotografia es troba prop de Puerto Bolivar, anant a la Illa de Jambelí.

NETEJA DEL PLÀTAN: DIA 101

Prop de Machala (Equador)  em vaig aturar en una explotació  platanera on estaven preparant caixes de plàtans per a l'exportació.

Podeu veure el color dels plàtans que ens arriben en el moment que es cullen. Abans de posar-los en caixes de cartró, són netejats amb dos aigües diferents i abans de tancar la caixa se'ls aplica un fungicida.

COLIBRÍS A JOCOTOCO: DIA 100

La reserva de Jocotoco és un projecte de conservació propietat d'uns alemanys. S'accedeix per un camí de terra  lateral a la carretera de Saracay a Piñas.

Mentre recorrem el camí d'accés, podrem trobar nombroses plantes i flors tropicals que ens deletiaran la vista. En arribar al final del camí, ens trobarem en una casa on podreu veure centenar de colibrís.

Gràcies a uns abeuradors d'aigua amb sucre, se'ls facilita el menjar als colibrís  que es troben en llibertat i que accedeixen movent les ales a una velocitat vertiginosa, de forma que els seus moviments són imprevisibles i bruscos i deixen sentir un fort zum-zum.

La reserva disposa de dues cabanyes on allotjar-se en mig d'un bosc verge de selva tropical.

CACAU: DIA 99

Una de les plantes   més sorprenents que he vist a l'Equador  és el la del cacau.

Les flors nàixen en  el mateix tronc de l'arbre i allí es desenvolupen. Dels seus fruits  més llargs que el pam de la mà, se n'estreuen unes llavors allargades, de la mida d'una fava grossa. Aquestes llavors es torren i es pelen i se n'obté una pasta que solidifica a temperatura ambient que és la xocolata, que pura és absolutament amarga.

Sembla mentida que de coses tan amargues com el cafè o la xocolata, milions d'habitants n'obtinguin   diàriament plaers tan intensos.

ÓS D'ANTIFAÇ: DIA 98

L'ós d'antifaç és l'únic ós que es troba en estat salvatge a Sudamèrica.   Els exemplars adults d'aquest animal pesen entre 80 i 120 quilograms. 

El seu nom deriva de les característiques taques de color clar a la cara. Es calcula que en tota Sudamèrica n'hi ha uns 18.000 exemplars en llibertat, distribuïts entre tots els països i hàbitats molt diferenciats.

Aquest exemplar  està fotografiat en un nucli zoològic situat a Arenillas, Equador.

ELS ZEBÚS: DIA 97

Els zebús són uns bòvids de zones càlides que tenen com a característica especial el seu gep damunt les espatlles.

A l'Equador vaig poder comprovar com un grup de jenets, els propietaris a cavall i el treballador amb ase o mula, canvien els ramats de "potreros" (zones deforestades utilitzades com a past del bestiar) aprofitant el recorregut d'una carretera.

BOSC PETRIFICAT DE PUYANGO: DIA 96

L'àrea protegida del bosc petrificat de Puyango es troba a cavall entre les províncies de el Oro i Loja a l'Equador, prop de la frontera amb Perú.

La reserva protegeix un bosc tropical sec, amb la seva fauna i flora, però  destaca pels seus arbres fosilitzats, datats entre uns 60 i 70 milions d'anys, principalment araucàries (arbre que es troba actualment a Xile).

L'erosió dels sediments de les capes superiors va permetre descobrir els arbres petrificats, els quals es troben en la seva major part soterrats.

En la fotografia un dels arbres més grans que es poden trobar a la reserva.

FLORIPONDIO: DIA 95

La brugmansia és una planta que pertany a la família de les Solanàcies. N'hi ha diferents espècies amb flors de diferents colors: groc, blanc, rosa, tricolors...

És una planta originària de Sudamèrica que rep diferents noms en funció del país on es trobi. A l'Equador se n'hi diuen floripondios.

Aquesta planta  és molt tòxica i se n'estreu una droga denominada escopolamina, també dita vulgarment com burundanga. Aquesta substància travessa la barrera hematoencefàlica i té efectes  en diferents aparells del cos humà, com el cardiorespiratori i el sistema nerviós.  Sobre aquest sistema causa  alteració de la consciència i amnèsia temporal, per la qual cosa s'ha relacionat aquesta droga amb alguns casos de violacions a dones  les quals no recorden el que els ha passat, després  que se'ls hagi administrat desprevingudament aquesta substància.

Jo n'he vist plantades al nostre territori. Cal que tingueu compte en tocar-les, doncs el simple contacte amb les fulles pot causar toxicitat en els ulls.

VISTA PANORÀMICA DE ZARUMA I PORTOBELO: DIA 94

Atesa la seva latitud  equatoriana, a l'Equador no hi ha pròpiament estacions  de l'any com les coneixem aquí. N'hi ha una època de pluges que  s'estén d'octubre a maig i una estació seca, coneguda popularment com estiu, la resta de mesos de l'any.

Durant el meu viatge recent ens trobàvem en època plujosa i per això tots els dies ens va ploure o bé  teníem núvols, sense  tenir cap dia de sol radiant  durant setze dies. No és estrany, per tant, que tot estigui molt verd.

A la fotografia podeu veure una fotografia d'algunes valls de la província de l'Oro. El poble més proper és Zaruma situada a 1200 metres sobre el nivell del mar. En el fons de la vall es divisa el poble de Portobelo.

MERCAT DE PIÑAS: DIA 93

La religió catòlica és molt present a l'Equador. La gent és religiosa i molta gent té supersticions. Diuen que és pel mestissatge amb la població indígena originària.

Les esglésies estan plenes, sobretot en hores de culte. Es fan  misses  multitudinàries a l'aire lliure (campals), és pràctica freqüent pagar misses per  a demanar alguna cosa a les verges i és molt fàcil trobar a les carreteres, pobles i instal.lacions comunitàries capelletes dedicades a verges i sants (urnas).

Aquesta capelleta estava en el bellmig del mercat de Piñas.

ESGLÉSIA DE ZARUMA: DIA 92

Com ja he dit en un altra entrada, Zaruma es troba a la província del Oro a l'Equador a 1200 metres sobre el nivell del mar. El seu casc antic té reminiscències colonials, però amb traçats de carrers irregulars i adaptats als forts pendents de la seva orografia.

La seva església està construïda fonamentalment  amb fusta i a l'interior presenta una policromia  i decoracions  molt diferents a les esglésies europees. Compta amb tres naus,  un sostre interior pla de taulons de fusta i no disposa de capelles laterals.

MERCAT DE ZARUMA: DIA 91

Després d'haver  estat al Marroc  ja no et sorprens de segons quines coses.  En el meu primer  dia a l'Equador vam visitar Zaruma. Per la tarda vaig entrar en el mercat del poble i  el pis de les carnisseries estava ple de canals de porcs (chanchos  li diuen allí) i vacú (res). L'absència de càmeres frigorífiques és absoluta i els animals sencers, partits en meitat o esquarterats, caps i vísceres, s'assequen a temperatura ambiental. 

Tot s'ha de dit que  el poble està situat a 1200 metres sobre el nivell del mar i no hi havien mosques.   Atesa l'absència de màquines de tallar, la carn es sol vendre a peces senceres, o sense l'ós després de  resseguir cadascún dels músculs de l'animal.  No hi cerqueu talls com els d'aquí.