VIDA DE PAGÈS: DIA 31

Els que  hem nascut a les Terres de l'Ebre, segur que tenim algun  avantpassat més o menys proper que vivia del treball del camp.

Aquestes montanyes de secà que ens envolten amb bancals guanyats amb molta suor i amb milers de tones de pedra mogudes per construir quilòmetres i quilòmetres de marges demostren la duresa de la condició de vida d'abans.

Avui en dia, cada cop és menys la gent que viu de la terra o dels animals. Ni la crisi econòmica més galopant del segle XX ha aconseguit que augmentin les finques conreades.

A la fotografia,  piles de palla gigants amaguen un tractor en un camí  que va de Vallderoures a l'ermita dels Sants.

ON S'ABRACEN CATALUNYA I ARAGÓ: DIA 30

La Terra Alta i el Matarranya són comarques amb molt poca població i un gran envelliment que  tenen com a font principal de la seva economia el sector primari, agricultura i ramaderia, en els últims anys un creixent motor turístic lligat a la via verda de l'antiga línia de ferrocarril de Valdezafan i també un  creixent sector energètic de la ma de l'energia eòlica.    Són terres de frontera on s'abraça Catalunya amb l'Aragó.

Des del poblat ibèric de Sant Antoni, al costat mateix de Calaceit, s'albira un paisatge ple de conreus d'oliveres, ametllers i prats; granjes de porcs i gallines ponedores; aerogeneradors i molt  espais poc transformats per l'home. Unes terres amb un encant especial on ens trobem amb habitants amb  un ritme de vida pausat i tranquil.

LES ROQUES D'EN BENET: DIA 29

Les Roques d'en Benet, en el terme municipal d'Horta de Sant Joan, són un conjunt   monolític de roca conglomerada  calcària que es veuen des de bona part de les comarques de la Terra Alta i del Matarranya (Aragó).

La seva part més elevada és coneguda com el castell ( a la banda dreta de la fotografia) i té una alçada de 1016 metres.  A la meitat de les roques està el Cap de Gos (1002 metres) i a l'esquerra de la fotografia  trobem un altre monumental bloc monolític conegut com Punta del Farallo.

Les vistes des de dalt són absolutament impressionants, encara que tinguis que pujar per una canal força empinada i amb molta pedra solta.

CRETES: DIA 28

Diumenge passat,  fotògrafs del Grup fotogràfic Menos trece grados y medio vam fer una sortida al poble de Cretes.

Situat al Matarranya, Cretes  és un bonic poble  molt proper a la comarca de la Terra Alta que té al seu voltant els pobles d'Arnes, Lledó, Vallderoures i Calaceite.

Cretes, o Queretes,   és un poble molt dinàmic que organitza una Fira especialitzada de vins, única a la província de Terol i gaudeix de diferents  festes al llarg de l'any com la de Sant Antoni, un museu dedicat als ibers (el poble està envoltat de túmuls ibers), un bonic casc antic amb molts edificis  de pedra vista, la plaça i el carrer Major, els portals de Sant Roc i Sant Antoni, l'imponent església gòtico-renaixentista de l'Assumpció i l'ermita de la Misericòrdia, del mateix estil arquitectònic.

A la fotografia, la coberta de l'església de l'Assumpció amb la seva torre octogonal.

ALLIOLI: DIA 27

L’allioli és una salsa molt utilitzada a Catalunya. N’hi ha moltes variants,  però la  més habitual  està feta amb all cru matxucat en un morter, un rovell d’ou i oli d’oliva.

A mi no m’agrada la fortor de l’all i en solc passar  abans un parell de grans,  uns quinze segons,  pel microones. Amb aquest procés aonseguim  evaporar els aromes alifàtics de l’all, a banda que el fem més pastós i ens dona una bona base per lligar la salsa.

Un altre consell és tenir el rovell d’ou i l’oli a  temperatura ambient per afavorir la producció de l’emulsió. Dins d’un morter, es va remenant amb cadència constant  la ma de morter mentre anem tirant poc a poc l’oli.   Que bo que està amb una bona torrada de pa, per acompanyar una llonganissa o una baldana fetes a la brasa!

MESTRAL: DIA 26

Potser el fenomen meteorològic que menys m'agrada és el vent. A les Terres de l'Ebre és un fenomen molt més abundant que la pluja, cosa que ha afavorit la instal·lació de nombrosos parcs eòlics.

El vent més molest és el mestral, vent del nord-oest conegut a la zona com a vent de dalt. Aquesta setmana ja he perdut el compte de quants de dies n'ha fet. 

I és clar el vent de dalt, sovint està associat a sortides i postes de sol amb núvols roigencs, la ubicació de núvols   tot resseguint la carena de la serra dels Ports i de vegades també ens deixa  núvols lenticulars o cels dibuixats de forma capritxosa.

Aquesta foto està presa al barranc de Sant Antoni. El marrà que va tirar enderroc (part inferior dreta de la fotografia) s'hagués pogut estalviar la malmesa.

CIM DE MONT CARO: DIA 25.

En bona part de la part més baixa de la vall de l'Ebre es pot contemplar la imponent  serralada dels Ports de Tortosa-Beseit amb el seu cim més alt, el Mont Caro amb una alçada de 1442 metres.

Des de fa anys la seva imatges està unida de forma indissoluble als repetidors de telecomunicacions que s'albiren des de molt lluny. És una zona amb una climatologia especialment dura per les  fortes ratxes del vent mestral.   

Com en la majoria de serres del prelitoral català la roca calcària  hi és omnipresent   i es poden contemplar en el seu camí de pujada pins torturats pel vent que són com bonsais modelats per la natura, sense cap intervenció de l'home.

En la fotografia es pot contemplar el cim de Mont Caro amb les seus antenes i, si no vaig equivocat,   a la banda de davant, la  Mola Castellona.

CÍTRICS: DIA 24

A les  Terres de l'Ebre el conreu de cítrics  és important. A la zona d'Alcanar es troba una de les concentracions de vivers de cítrics més importants del Llevant. A la zona de Xerta, la seva proximitat a  la C-12, més coneguda com Eix de l'Ebre, ha fet que en els últims anys molt productors  instal.lin punts de venda de productes agroalimentaris amb un paper rellevant per als cítrics.

Enguany les collites venen tardanes degut   a que la passada tardor  va tardar en arribar el fred i aquests productes volen una certa quantitat de fred per posar sucre als seus fruits. Encara podeu trobar mandarines, que al meu gust, a diferència d'altres anys encara estan molt bones durant aquest mes de gener. També han començat les taronges, com per exemple les Navelines. Mengeu cítrics. Són productes de temporada i si pot ser de productors locals molt millor. Més qualitat i els diners es queden a la zona. Mengeu cítrics i sigueu crítics!

PIZZA MARGARITA: DIA 23

La pizza pot ser uns dels menjars més coneguts al món. Una cosa tan simple com una base fina de pa fornejada en companyia d'ingredients variats  provoca autèntics furors.

En ser un menjar força calòric, i sovint associat al fast food i per això  conec molta gent que  tan sols se la menja, com a premi, els divendres per la nit. La veritat és, però, que sense poder-se qualificar d'un aliment hipocalòric permet la incorporació d'ingredients saludables com són molts tipus de verdures, carns magres o peix.

Una de les més senzilles se la sol denominar margarita i tan sols porta salsa de tomàquet i formatge. La de la fotografia n'és una variant més completa. En lloc de salsa de tomàquet he utilitzat tomàquets cherry laminats i el formatge és una mozzarella de búfala de la casa Zanetti que és una meravella. A més a més, a aquesta margarita se la va  completar amb trossets de cansalada  lleugerament fumada i fulles d'orenga. Per donar-li un toc més italià, en sortir del forn, afegiu unes fulles de ruca  per damunt. 

PERSPECTIVA: DIA 22

Hom diu que per veure les coses bé, s'ha d'agafar certa perspectiva. La justa. Si estem molt a prop és molt possible que no veiem el conjunt. Si estem massa lluny, se'ns escapen els detalls.

Si a algú li ensenyen un bitllet de la moneda del seu país i li preguntes que és, et dirà un bitllet, quina pregunta més estúpida.Si a la mateixa persona li portessis una fotografia ampliada del bitllet i li preguntessis que és, depèn de la zona que mostrés la fotografia, potser no sabria dir a que correspon. Sovint estem tan a prop i tan a dins de les coses que  no sabem identificar que està passant. Agafem perspectiva.

BOIG PER LES ESPÈCIES: DIA 21

A l'Edat Mitjana les espècies eren un producte tan preuat que va activar el comerç amb la Xina i l'Àsia més oriental i fins i tot va ser un de les causes de què Cristòfol Colom  descobrís el continent americà cercant una ruta més ràpida per al comerç amb les Índies. Les espècies eren un producte car i de vegades s'utilitzaven fins i tot, igual que la sal, per pagar salaris.

Avui en dia les espècies les podem trobar en tots els supermercats envasades de múltiples formes: senceres o en gra, moltes, combinades, amb molinets d'un sol ús, amb un preu molt assequible.

Jo personalment sóc un fan de les espècies i les sol utilitzar molt a la cuina, en la seva justa mesura, per ressaltar el sabor dels aliments però mai per ofegar-ne les seves  qualitats. Per fortuna no estem a l'Edat Mitjana on calia sufocar el mal estat de molts aliments amb les espècies!

PORC IBÈRIC: DIA 20

Una de les coses bones que ens arriba d'Espanya  són els productes del porc ibèric, coneguts col.loquialment com de pota negra. Pernils, espatlles, xorissos, saltxitxons, llom arribats des de Guijuelo a la província de Salamanca, passant pels productes extremenys de Montànchez i arribant fins els onubenses de Jabugo. 

Són molts els llocs on els podreu degustar gratant-vos més o menys la butxaca. Aquestes delícies es poden menjar soles o acompanyades  amb un bon pa torrat amb tomàquet i un bon vi. Una aposta segura per a qualsevol taula. Deixeu de comptar calories per una estona.

BOTES DE ROURE: DIA 19

Com a continuació de l'entrada d'ahir no podia deixar de mostrar  una fotografia de la zona de criança del celler Àlvaro Palacios. En una sala on el vi descansa a temperatura uniforme, centenars de botes de roure  francès reposen  dins d'una sala diàfana tancada pel damunt per una volta de formigó feta d'una peça.

Durant mesos el vi anirà agafant notes gustatives de les botes i un catador  et parlarà de sabors torrats, balsàmics, vainilla i altres espècies. Esgotada la criança el vi s'embotellarà, s'etiquetarà i 'encapsularà per finalment ser transportat a la botiga. Quantes cures no ha tingut un bon vi abans que el bevem a la nostra copa!

CELLER ÀLVARO PALACIOS: DIA 18

Aquest matí a Tortosa plovia a bots  i a barrals, després d'una forta pedregada amb important aparell elèctric. El temps no ens ha canviat els plans i hem visitat de la mà de la vinoteca Tanins un dels cellers que  ha contribuït a modernitzar la fabricació del vi al Priorat a l'hora que va dinamitzar econòmicament tota la comarca: Cellers Àlvaro Palacios.

Àlvar Palacios Muro, de família dedicada al vi, va aterrar al Priorat amb poc més de vint anys i se'l considera junt a René Barbier  uns dels principals artífex de posar els vi del priorat amb les millors puntuacions de les més prestigioses guies de vi mundials.

El celler està situat tot just davant del poble de Gratallops i no és un celler fàcilment visitable. Ens ha atès el responsable del celler, l'Oriol, que ens ha guiat per les instal.lacions i ens ha explicat força detalls del procés de producció  del vi. Finalment hem fet una degustació de tres vins magnífics: Camins de Priorat, Les Terrasses i el esplèndid Finca Dofí, amb una garnatxa excelsa. Per arrodonir-ho hem menjat també untes taules de formatge d'ovella i embotits ibèrics que ens hem cruspit en un plis plas.

ANIVERSARI: DIA 17

Avui fa dos mesos que vaig complir anys.  Jo sóc el primer, però és curiós que la major part d'ocasions estem contents per complir anys i perquè les persones ens feliciten aquest dia.  El temps té la mateixa cadència, amb perdó d'Einstein, però la percepció que en tenim és molt diferent en funció de la nostra edat o el moment anímic en què ens trobem a la vida. Comencen a arribar unes edats on caldria que celebréssim el nostre aniversari cada dia. Perquè que celebrem  en els aniversaris si no el mateix fet d'haver nascut i tenir vida? Celebrem tots els dies  la nostra vida!

Una de les coses que hem fet tots i totes en molts d'aniversaris és apagar les espelmes d'un pastís. Normalment és un altre qui les encén i som nosaltres els que amb una bufada les apaguem. Però perquè apaguem amb una bufada el símbol numèric dels anys que encetem? Potser és que a base d'anar apagant espelmes és com si anéssim apagant poc a poc la nostra vida mentre en canvi es solen encendre espelmes en records del morts. Quines coses més rares fem els humans, no?

TAN SOLS SÉ QUE NO SÉ RÉS: DIA 16

Si  un home  que hagués viscut fa tres-cents anys pogués tornar a viure en aquest planeta quedaria ben aviat en un complet estat de xoc. N'hi ha tantes coses que nosaltres no donem importància, però tan sols que hi pensem un poc, veurem que són un acúmul brutal de coneixement científic i tecnològic.

Potser molta gent no sabria avui en dia quant i com s'han de plantar unes hortalisses i quines mínimes cures haurà de garantir a les plantes per tenir una bona collita. Però el que encara sap molta menys gent és la complexitat de molts processos productius industrials. Si l'home sempre s'ha dit que és un animal social, l'especialització  del coneixement encara ens fa més dependents uns dels altres en aquesta societat postindustrial.  Ens pensem  que cada cop sabem més, potser sí en termes absoluts, però cada cop som més ignorants en termes relatius (percentatge de coneixements que tenim sobre el saber global). Potser estigui més vigent que mai l'aforisme socràtic: Tan sols sé, que no sé rés.

Fotografia:  Fàbrica d'ERCROSS al Polígon Industrial Baix Ebre de Tortosa-Campredó.

TRANSPARÈNCIA: DIA 15

Si a algú li demanessis que  parlés d'una cosa transparent, probablement et contestaria que el vidre. De vidre se'n fabrica des de fa 5000 o 6000 anys i la seva forma normal és cristal·lina i transparent.  Dos de les utilitats més comuns  de la seva naturalesa són els vidres de les finestres que deixen traspassar els raigs de llum i els gots i copes on col·loquem la beguda.

Un bon sommelier sempre et demanarà una copa ben neta i ben transparent per apreciar el color i les tonalitats del vi i  l'envàs en què ens arriba el vi serà una carta de presentació de la seva qualitat. No és el mateix un vi que ens arribi amb una botella de vidre que un vi que ens arribi en Tetrabrick. I les persones? Ser transparent és bo o és dolent? Potser les persones que tenen un mal vi en el seu interior, el ficaran  a la vista de la resta en un envàs poc transparent, no sigui cosa que  ningú ho compri.

EL BOT: DIA 14

Un home/una dona,  un vot és la principal  característica del sufragi electoral universal. Aquest 2014 la paraula votar estarà present en el nostre dia dia. En els mitjans de comunicació, en les tertúlies de bar o la feina, en les entitats, a les cantonades. I és que des de Catalunya es reclama  poder votar en una consulta per decidir el nostre futur.

Des de Madrid se'ns diu tots els dies que no podrem votar. Avui hem vist la notícia de què Rajoy ha dit  durant la visita als Estats Units i davant del President Obama que no permetrà la consulta.

LLuís Llach cantava el Viatge cap a Itaca, un camí llarg. "Bon viatge per als guerrers, si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell, afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat, l'amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences".

Per anar a Itaca ens faltarà un bot, però també ens faltarà el vot.  El camí serà llarg, però cap a Itaca hem d'anar.

L'AMETLLA DE MAR: DIA 13

L'Ametlla de Mar és un poble mariner fascinador que ha conservat bona part de la seva fisonomia malgrat la pressió urbanística dominant  a finals del segle XX. Un poble envoltat de  cales amb platges meravelloses que, amb permís de la vegetació marina i la brossa arrossegada pel mar, gaudeixen d'un aigua cristal·lina.

Un poble que abraça el seu port pesquer el qual disposa de la flota de vaixells tonyinaires més gran d'Espanya.   Si algun poble s'hi assembla a la república independent de l'Ikea és l'Ametlla, ni del Camp de Tarragona, ni del tot ebrencs. Lluitadors contra  les amenaces al seu idili amb el mar. Van encapçalar un fort moviment opositor a les centrals nuclears de Vandellós i més tard han sigut capdavanters en la guerra contra els parcs eòlics marins. Un poble refugi amb nombroses urbanitzacions on pots trobar-hi gent de tot el món. Un poble que sempre restarà enregistrat  en el meu quadren de bitàcola doncs  allí es va coure el meu primer amor i el meu primer desamor.

EL PADRÍ FA PELIS (SEGONA PART): DIA 12

Moltes persones es pensen que la feina del fotògraf s'acaba tenint preparada la seva càmera i disparant. Sempre hi ha hagut molta feina després d'aquest procés, però amb l'entrada de la fotografia digital, s'ha obert tot un món d'edició fotogràfica.

Podria afirmar sense risc a equivocar-me que darrera qualsevol fotografia mínimament bona hi ha hagut una persona editant-la o bé corregint  enquadrament, contrast o temperatura del color, o  aplicant nivells o corbes o aplicant capes, corregint imperfeccions, clonant.... El món de l'edició és inacabable. A mi personalment m'agrada editar poc les fotografies. De què serveix gastar-te diners amb una bona càmera i uns bons objectius si després ho vols empastifar tot amb efectes, colors irreals o contrasts impossibles?

La fotografia correspon al gran Enric Roig (El Padrí fa Pelis) que té  un gran domini per moure's i expressar-se davant la càmera.  Ahir va ser un dia absolutament plaenter i omplidor. 

EL PADRÍ FA PELIS: DIA 11

Vaig conèixer a l'Enric (El Padrí fa Pelis) a principis de novembre de l'any passat en una sessió fotogràfica de Hallowen organitzada a l'interior de l'antic edifici de la Tabacalera de Tarragona per l'Associació Tarraco Fotografia amb la col.laboració de l'Ajuntament de Tarragona.

Aquell dia portava  una vestimenta de Nosferatu que feia autèntica por.   La setmana passada ens vam parlar per fer una sessió fotogràfica al Delta de l'Ebre (És la meva primera sessió individual de  retrats).

Avui el cel no ens acompanyava, però l'Enric portava vestuari adient per a l'escenografia i em passat el matí amunt i avall, cap aquí, cap allà,  girant i voltant. Ens ha acompanyat Irene Sabaté, una noia jove de Cabra del Camp que està finalitzant  un cicle formatiu de caracterització a l'IES Callipolis de Tarragona, que ha maquillat a l'Enric i m'ha fet d'ajudant de fotografia amb la il.luminació.

Un bon matí en contacte amb la natura, compartint xerrada, caracterització, model  i fotografia.

CIUTATS DINTRE CIUTATS: DIA 10

Avui he fet una passejada per la part  més antiga de Tortosa. Grups de nens i adolescents d'origen magrebí i sud-americà petant la xerrada   o jugant; uns valents prenent alguna beguda a la terrassa del Bar l'Olivera davant la catedral; grups d'ètnia gitana xerrant animadament; gent caminant pel carrer Ciutat, ves a saber d'on venien i on anaven; els pocs comerços oberts, aguantant com a campions. 

M'he aturat  al Passatge Franquet i l'he fotografiat. He volgut cercar alguna informació sobre ell i he trobat un article del Punt Avui que parlava de la rehabilitació de les seves façanes i una breu història, tot adornat d'apunts efectuats per veïns del propi Passatge.  El nivell socioeconòmic dels habitants ha caigut en el últims anys doncs fins i tot hi hagut un pis pastera. L'article parla  de persones que hi van viure als anys 50 i 60, altres temps, altres formes de viure i entendre la vida, potser més col.lectives i menys individuals. Passejant pel casc antic de Tortosa no puc evitar sentir que estic en un altra ciutat dins la meva ciutat: una ciutat fantasmal que palpita aturada en el temps...

EL PONT DE LA VIA VERDA: DIA 9

Tortosa  és una ciutat d'obres inacabades o de llarga durada. Les torres de la catedral no es van completar segons diuen per exigències de la defensa de la ciutat, atès que obstaculitzarien  els trets d'artilleria des del castell de la Suda  cap l'altra riba de riu Ebre; Els canal de rec de la dreta i de l'esquerra van finalitzar-se en el segle XX quan sembla que eren projectes dels quals se'n parla al llibre els Col.loquis de la Insigne ciutat de Tortosa de Cristofor Despuig en el segle XVI; A finals del segle XX, Tortosa es va permetre tenir l'antic mercat del peix al bell centre de la ciutat en un estat de runa  completa durant més de 10 anys; recentment, la ciutat ha vist com s'enderrocava una piscina de 50 metres de llargada per construir un nou equipament  del qual gairebé tres anys després de l'enderroc no se n'ha iniciat cap obra.

En dates recents el Ministeri de Foment va rehabilitar l'antic pont del tren  molts anys després que Tortosa hagués perdut el pas de trens per damunt del riu.  Les pilastres del pont preveien l'ampliació mitjançant la instal.lació d'una doble via. Evidentment la doble via no va arribar sinó que  ha desaparegut l'existent a favor d'una pasarel.la peatonal. La deixadesa a la ciutat és tan gran que el pont no té nom oficial. Així des d'alguna formació política d'esquerres se l'anomenat com el "pont roig", en referència al color en què ha estat pintat. Alguns en diuen l'antic pont del tren. Altres, però, l'anomenen el pont de la via verda per referir-se al seu ús com a pont d'unió entre la via verda cap a l'Aragó amb la via verda cap al Delta de l'Ebre.  En la part inferior de la fotografia es veu la part superior del Monument a la Batalla de l'Ebre, molt qüestionat per sectors de la ciutat per haver estat inaugurat a l'any 1966 per Francisco Franco, després que la pilastra de l'antic pont quedés sense cap ús des de la Guerra Civil fins la instal.lació del monument.  En una ciutat amb tanta desídia,  potser,  l'òxid acabarà tenint la última paraula...

EL RIU EBRE PER TORTOSA: DIA 8

La importància del riu Ebre en el nostre territori és indubtable. Des de fa uns anys és  una marca turística i fa referència a l'organització políticoadministrativa de la Generalitat de Catalunya.

Per Tortosa ha estat una peça clau  en la seva història. Barrera geogràfica  que permetia la defensa militar; escenari de batalles; establiment d'impostos en passar el seu pont; via de comunicació del mar amb l'interior; fàbrica de llaguts; canals, assuts  i regadius;  riuades i sequeres;  un Delta amb riquesa faunística;  hortalisses, peixos i mariscs; tenques, barbs, anguiles, sabogues i fins i tot, es diu que esturions; canyars, aubes i pollancres; passos de barca; remers, piragüistes i nadadors; musclos zebra i silurs;  minitrasvasament,  Plans Hidrològics i Plans de Conca; passos de barca. Quants d'ebrencs i ebrenques no hauran nascut  a la seva riba? Quants han vist fluir la seva aigua, sempre veient un riu diferent com diria Heràclit.

Els que no han viscut aquesta realitat no poden entendre la significació del riu, explicatiu en bona part de maneres de ser, actuar i sentir.

MONESTIR DE POBLET: DIA 7

Diumenge vaig visitar un altre cop  el Monestir de Poblet després d'uns quants anys que no ho feia. A l'església vam estar xerrant una estona amb el  monjo Maties, gairebé vint-i-quatre anys  present en el monestir. Vam parlar de fe, d'amor, de  pau, de perdó i d'humanisme. Ens va contar que feia poc havia xerrat amb un matrimoni d'uns cinquanta anys que estaven barallats a causa d'una infidelitat del marit. Diu que li semblava que havia anat bé, doncs se'n van anar agafats de la ma; que  l'home s'estimava a la dona, però no va poder resistir la temptació d'estar amb una dona més jove, cosa habitual en molts d'homes que  es resisteixen a veure escapar la seva pulsió sexual. També ens va parlar de les últimes paraules del Papa Francesc en relació al nou repte que suposen les noves parelles homosexuals amb nens. Són gent que no pot perdre l'Església. I és clar,  diu, el Papa Francesc és de formació jesuÏta, sempre més oberts de ment. Aquesta església potser encara tingui futur. Pots estimar més els homes i les dones,  cardenal Rouco Varela?

ELS REIS D'ORIENT: DIA 6

Ahir va ser un bon dia de collita fotogràfica. Unes van ser collides a Tarragona en motiu de la cavalcada de Reis  de la qual se'n celebra enguany el centenari.

Els Reis d'Orient són únics, no com altres reis que coneixem. Són generosos, reparteixen caramels i regals  i en els últims anys semblen també preocupats pels nens de les famílies amb pocs recursos. Són molt treballadors encara que el treball el concentrin en un dia a l'any. Es preocupen pel medi ambient,  ja que  malgrat en els últims anys s'han motoritzat, tenen debilitat per desplaçar-se en camells i així contaminar poc. Semblen aliens a les modes i tots els anys saps com vindran vestits. Són tolerants a les diferències de raça, doncs sempre s'ha dit que estan ben avinguts malgrat les diferències en el color de la pell.  Ah, i finalment, molt important, no se'ls coneix família, per la qual cosa no cal que ens preocupem pels seus gendres! 

ARRÒS DE MARISC: DIA 5

Avui vespre de Reis.  Es diu que quan un menja bé, menja com un rei. Ahir vaig aprofitar els magnífics productes de la meva terra per  fer-ho  amb aquest arròs de marisc.Us deixo la meva recepta.

Ingredients per 4 persones:

4 cebes petites.

4 grans d'all

2 tomàquets de penjar

4 branquetes de julivert

10  tasses de caldo de crancs

2  tasses de l'aigua de bullir el marisc

4 tasses d'arròs

4 escamarlans grans

4 galeres grans

500 grams de  musclos holandesos

500 grams de catxels

24 ortigues de mar

Oli d'oliva

En una cassola amb oli, fregim els escamarlans i les galeres i reservem.

Ratllem  les cebes i les sofregim a foc mitjà en el mateix oli. Quan estan una mica rosses hi afegim els alls trinxats i continuem sofregim. Quan està l'all daurat, afegim els tomàquets ratllats i continuem sofregint. Trinxem el julivert i continuem sofregint fins que quedi tot el sofregit ben fosquet.

En una olla obrim els musclos  i els catxels al vapor i reservem. Agafem dues tasses del caldo que ha deixat el marisc (ens servirà com a sal i no caldrà que n'afegiu gens si el caldo de cranc està en el seu punt).

Posem tot el caldo de cranc i de marisc a la cassola. Quan comenci a bullir tirem l'arròs (al cap de pocs minuts baixem el foc deixant que l'aigua  continuï bullint).

Tirem les ortigues de mar en cru. Al final afegir els musclos i els catxels que teníem reservats i estaven bullits, els escamarlans i les galeres. Coure l'arròs uns 17 minuts. Treure del foc i deixar reposar un parell de minuts. Amb les proporcions d'arròs i aigua que he indicat l'arròs quedarà melós. Cap a taula!.

EL SOL DE L'HIVERN: DIA 4

A l'hivern el sol és magnífic. Qui no ha cercat  més d'un cop en aquesta època els seus rajos per notar l'escalfor a la seva cara?  Es fa de pregar ja que ens  acompanya poques hores durant el dia. Però  quan ens saluda pels matins o s'acomiada per les tardes ens deixa espectacles d'una bellesa insuperable.

Fotografia: Presa des del Goleró (Delta de l'Ebre) abans de les 8 del matí.

EL FORAT: DIA 3

Hom diu que naixem d'un forat i en morir tornem a un forat. Sembla mentida que una cosa on no hi ha rés pugui donar tant de joc. Posem la clau al forat del pany i el fil pel forat de l'agulla. Quant ens molesta un forat als calcetins o a la butxaca dels pantalons! Molts diuen que si els toca la loteria taparan forats.  Quant  algú burla la comptabilitat d'una empresa o la gestiona malament, es parla de què ha deixat un forat.  Qui no ha agafat un percutor per fer un forat a la paret. Gota a gota fa forat.  Si una persona estimada es mori, ens deixa un gran forat. Quants de forats tenim al cos per on hi entren i surten coses?  Agafem les tisores pels seus forats. I gràcies als astrofísics vam conèixer uns forats diferents, on ben al contrari, en lloc de no hi haver-hi rés,sembla que tenen una  massa enorme que no deixa escapar  la llum: el forat negre.

FONOLL: DIA 2

Tothom coneix la varietat silvestre del fonoll, herba aromàtica present a les ribes del camí a la zona de Catalunya i del Mediterrani en general.

Hi ha una varietat, la foeniculum dulcis que es conrea com a hortalissa que té les fulles del peu  gruixudes i en forma de bulb. Aquesta espécie perd bona part de les característiques aromàtiques i organolèptiques del fonoll silvestre i és molt suau. 

(

Hom la pot menjar a l'amanida, però jo la preparo com a crema.

Es neteja bé el bulb del fonoll, treient-li les fulles exteriors i les parts verdes. Es pela una patata petita i una ceba, si és tendra serà millor. Es talla tot  a trossets i es possa amb una olla on hi haureu afegit tres cullerades d'oli d'oliva. Sofregirem els trossos de fonoll, la patata i la ceba a foc suau per tal que agafi un lleuger gust de sofregit, però sense que acabi d'enrossir.

Afegim  aigua, si és embotellada millor, fins cobrir la verdura i una mica més i afegim la sal i un polset de pebre negre.

Deixem bullir uns 30 minuts. Quan s'atempera ho passem per la batedora (els que tinguin Thermomix poden fer tota la recepta en el got de l'aparell), fins que quedi ben fi. A l'hora de menjar, se li afegeix una mica de llet o nata líquida i una mica de formatge al gust del consumidor. Es  pot acompanyar amb trossets de pa fregit al damunt o també uns trossets de pernil passats per la paella fins que quedin cruixents i esmicolar-ho per damunt.

Animeu-vos a provar-lo. És  molt suau i un plat molt recomanable per aquests dies de fred i excesos

LA GIRALDA DE L'ARBOÇ: DIA 1

Avui comença aquest nou bloc amb la voluntat   de  deixar la meva petjada personal en les xarxes a partir d'una o més d'una fotografia que aniré pujant amb periodicitat diària -  una de les fites que m'he marcat per aquest 2014-, any que intentaré viure amb la màxima intensitat al mateix   ritme  intens amb que batega el meu país, Catalunya.

El primer dia de l'any,  dia postnuclear per excel.lència després de la revetlla de cap d'any  i amb un cel gris i plumbi, he fet la primera fotografia de l'any a  l'Arboç, poble situat  a la comarca del Baix Penedès.

Es tracta de l'edifici conegut com la Giralda de l'Arboç i que va ser promogut per  Joan Roquer i Marí qui  després d'un viatge per Andalusia va voler reproduir part de l'arquitectura califal a la seva residència. Les obres es van desenvolupar entre el 1877 i el 1889 i va ser dirigida pel propi Roquer. Destaca  la seva torre que és una reproducció a escala 1:2 de  la Giralda de Sevilla i en el seu interior també es pot contemplar una rèplica del Pati dels Lleons de l'Alhambra de Granada i del Saló dels Ambaixadors de l'Alcàsser de Sevilla.